Notícia bomba: Sentís i Barnils reposen junts

Sepulcre dels Cardona











Fa uns dies, arran de la mort del reconegut periodista franquista tan lloat per l'establishment català, vaig preguntar-me encuriosit si encara conservaria els seus papers personals o, potser, si tal vegada hauria fet donació en vida del seu fons documental (de la part presentable, s'entén) a algun centre arxivístic del nostre país. La consegüent googlejada em va deparar una sorpresa veritablement curiosa. Resulta que, en qüestió de poc temps (amb discrepàncies entre la web de l'arxiu acollidor i la notícia a Vilaweb), segons sembla, entre 2002 i 2004, van anar a petar a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, dipositat al Monestir de Poblet, la documentació de Carles Sentís Anfruns (per voluntat pròpia) i del mític periodista Ramon Barnils i Folguera, mort en 2001 (lliurada pels seus fills). El lúcid opositor a les malifetes del franquista reconvertit, compartint amb ell els murs del monestir. Una estampa difícil de definir, pròpia de malsons o d'una pel·licula de por.

Sentís, hàbil flautista de melodies per a tots els públics fins a la mort, va jugar també aquí amb extrema intel·ligència, camuflant-se entre la cinquantena de donacions de fons personals de polítics vinculats d'alguna manera més o menys directa amb el president Tarradellas. Clar, ell va col·laborar en el procés de retorn del vell president i bla, bla, bla. I així no parlem de l'altre part, que no toca, tal i com van fer el Telenotícies de la nostra. El que no acabo d'entendre és què fa la documentació del gran Barnils en un lloc com aquell. A l'arxiu paral·lel muntat per un expresident que no va acceptar dipositar la seva documentació a l'Arxiu Nacional del seu país perquè era l'arxiu d'en Pujol. A l'autèntic bunyol que encara queda en el món dels arxius catalans: un centre que es troba a Poblet, però que es manté des de la Diputació de Barcelona (?) i que a està dipositat en un espai de l'Església Catlòlica. La barreja de naps i cols no pot ser més ful. Però en fi que aquest govern, com l'anterior i com l'anterior, tampoc s'hi posarà.

Comentaris

  1. Quants franquistes catalans van tornar a canviar-se de camisa en acabar-se'ls el negoci! Sentís, Pla, Samaranch, etc. Això, sí. Tots, també, van fer bugada grossa traïnt els seus amics traïdors.
    Referent al malaurat Barnils, la seva situació tant "deslocalitzada", s'hauria de veure si va ser feta per testament o per algun parent desinformat. El cert, és que tot el conjunt arxivístic documental o fotogràfic encara pateix de les restes de quaranta anys de desgavell majúscul.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)