Ves al contingut principal

Notícia bomba: Sentís i Barnils reposen junts

Sepulcre dels Cardona











Fa uns dies, arran de la mort del reconegut periodista franquista tan lloat per l'establishment català, vaig preguntar-me encuriosit si encara conservaria els seus papers personals o, potser, si tal vegada hauria fet donació en vida del seu fons documental (de la part presentable, s'entén) a algun centre arxivístic del nostre país. La consegüent googlejada em va deparar una sorpresa veritablement curiosa. Resulta que, en qüestió de poc temps (amb discrepàncies entre la web de l'arxiu acollidor i la notícia a Vilaweb), segons sembla, entre 2002 i 2004, van anar a petar a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, dipositat al Monestir de Poblet, la documentació de Carles Sentís Anfruns (per voluntat pròpia) i del mític periodista Ramon Barnils i Folguera, mort en 2001 (lliurada pels seus fills). El lúcid opositor a les malifetes del franquista reconvertit, compartint amb ell els murs del monestir. Una estampa difícil de definir, pròpia de malsons o d'una pel·licula de por.

Sentís, hàbil flautista de melodies per a tots els públics fins a la mort, va jugar també aquí amb extrema intel·ligència, camuflant-se entre la cinquantena de donacions de fons personals de polítics vinculats d'alguna manera més o menys directa amb el president Tarradellas. Clar, ell va col·laborar en el procés de retorn del vell president i bla, bla, bla. I així no parlem de l'altre part, que no toca, tal i com van fer el Telenotícies de la nostra. El que no acabo d'entendre és què fa la documentació del gran Barnils en un lloc com aquell. A l'arxiu paral·lel muntat per un expresident que no va acceptar dipositar la seva documentació a l'Arxiu Nacional del seu país perquè era l'arxiu d'en Pujol. A l'autèntic bunyol que encara queda en el món dels arxius catalans: un centre que es troba a Poblet, però que es manté des de la Diputació de Barcelona (?) i que a està dipositat en un espai de l'Església Catlòlica. La barreja de naps i cols no pot ser més ful. Però en fi que aquest govern, com l'anterior i com l'anterior, tampoc s'hi posarà.

Comentaris

  1. Quants franquistes catalans van tornar a canviar-se de camisa en acabar-se'ls el negoci! Sentís, Pla, Samaranch, etc. Això, sí. Tots, també, van fer bugada grossa traïnt els seus amics traïdors.
    Referent al malaurat Barnils, la seva situació tant "deslocalitzada", s'hauria de veure si va ser feta per testament o per algun parent desinformat. El cert, és que tot el conjunt arxivístic documental o fotogràfic encara pateix de les restes de quaranta anys de desgavell majúscul.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…