Presidenta de broma (he tornat a sentir una mica de vergonya)

Tortosa









Atès que volem representar públicament que exercim poder (però sense posar de veritat en qüestió l’autèntic) i essent com és l’autonomisme un gran decorat de cartró-pedra, la immensa farsa dels darrers trenta anys sempre passa millor coll avall amb personatges d’una certa alçada personal i política com ara Tarradellas, Pujol o Maragall. Un dels arguments més incontestables de l’establishment contra el difunt Tripartit era el del baix nivell del darrer president de la Gestoria. Fins i tot el socialista més socialista (com han evidenciat fins i tot algunes veus internes en el debat pre-congrés del PSC), era conscient de la dificultat de fer empassar a tot un país un gripau (ep, és una manera de dir) com aquell. Ara, en la mateixa línia, per contrast amb la mítica amb la qual els seus mitjans afins presenten sempre totes les accions del nostre gran Gran Timoner, l’home de serrell i barres marcades, la seva substituta durant les vacances del mestre canta encara més.

També per molt hooligan convergent que hom sigui, ha de resultar difícil digerir que la presidenta del teu país, encara que sigui presidenta en funcions, i presidenta amb els poders de broma que ens atorga l’autonomisme, sigui la líder unionista Joana Ortega. Una senyora a la qual no li hem conegut cap mena de mèrit professional ni polític més enllà de portar els cafès a Josep Antoni Duran i Lleida i gaudir d’una enorme capacitat per contradir els altres membres del govern i a ella mateixa en un temps rècord. Aquests dies, després del seu ostracisme de mesos motivat pel cas del currículum fals, la noia s’ha mogut com mai, amunt i avall, xupant càmera tant com a pogut per reforçar la seva imatge. L’hem vist a la nostra pràcticament cada dia. I què voleu que us digui, a mi em continua semblant increïble que sigui on és. Ara que, posats a tenir líders a l’alçada de l’autonomisme, potser és més pedagògic que siguin com el penúltim president o la darrera vicepresidenta. Tot queda molt més clar. L’emperador, en pilotes.

Comentaris

  1. Hi ha articles que són més clars que d'altres. Aquest, fins i tot, és fàcil de fer, amb perdó de l'escriptor!
    I, és que aquesta doneta, perquè sembla que encara no hagi arribat prou correctament a la seva maduresa mental, se la veu encara totalment fora de lloc. "Acoquinada" de tenir aquest càrrec. Igual que en Montilla! Han posat tanta aigua al gerro que els vessa per tot sense que ho puguin dissimular!
    Certament, és un exemple del menyspreu a què ens té sotmesos el senyor Duran-Lleida. Repeteixo el d'altres vegades: En Mas ha de dir prou de tenir Consellers titella.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)