Ves al contingut principal

Presidenta de broma (he tornat a sentir una mica de vergonya)

Tortosa









Atès que volem representar públicament que exercim poder (però sense posar de veritat en qüestió l’autèntic) i essent com és l’autonomisme un gran decorat de cartró-pedra, la immensa farsa dels darrers trenta anys sempre passa millor coll avall amb personatges d’una certa alçada personal i política com ara Tarradellas, Pujol o Maragall. Un dels arguments més incontestables de l’establishment contra el difunt Tripartit era el del baix nivell del darrer president de la Gestoria. Fins i tot el socialista més socialista (com han evidenciat fins i tot algunes veus internes en el debat pre-congrés del PSC), era conscient de la dificultat de fer empassar a tot un país un gripau (ep, és una manera de dir) com aquell. Ara, en la mateixa línia, per contrast amb la mítica amb la qual els seus mitjans afins presenten sempre totes les accions del nostre gran Gran Timoner, l’home de serrell i barres marcades, la seva substituta durant les vacances del mestre canta encara més.

També per molt hooligan convergent que hom sigui, ha de resultar difícil digerir que la presidenta del teu país, encara que sigui presidenta en funcions, i presidenta amb els poders de broma que ens atorga l’autonomisme, sigui la líder unionista Joana Ortega. Una senyora a la qual no li hem conegut cap mena de mèrit professional ni polític més enllà de portar els cafès a Josep Antoni Duran i Lleida i gaudir d’una enorme capacitat per contradir els altres membres del govern i a ella mateixa en un temps rècord. Aquests dies, després del seu ostracisme de mesos motivat pel cas del currículum fals, la noia s’ha mogut com mai, amunt i avall, xupant càmera tant com a pogut per reforçar la seva imatge. L’hem vist a la nostra pràcticament cada dia. I què voleu que us digui, a mi em continua semblant increïble que sigui on és. Ara que, posats a tenir líders a l’alçada de l’autonomisme, potser és més pedagògic que siguin com el penúltim president o la darrera vicepresidenta. Tot queda molt més clar. L’emperador, en pilotes.

Comentaris

  1. Hi ha articles que són més clars que d'altres. Aquest, fins i tot, és fàcil de fer, amb perdó de l'escriptor!
    I, és que aquesta doneta, perquè sembla que encara no hagi arribat prou correctament a la seva maduresa mental, se la veu encara totalment fora de lloc. "Acoquinada" de tenir aquest càrrec. Igual que en Montilla! Han posat tanta aigua al gerro que els vessa per tot sense que ho puguin dissimular!
    Certament, és un exemple del menyspreu a què ens té sotmesos el senyor Duran-Lleida. Repeteixo el d'altres vegades: En Mas ha de dir prou de tenir Consellers titella.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…