Ves al contingut principal

Primer els de casa: consideracions estiuenques

Paeria de Lleida
Si no em traeix la memòria i l’atenció, en una caseta abandonada a prop d’Amposta, tot fent carretera en els trajectes curts d’estiu, llegeixo la frase que ha estat leit-motiv del partit xenòfob Plataforma per Catalunya en les darreres eleccions municipals. La veritat és que en aquestes terres els hi ha anat bé: han aconseguit representació, entre altres indrets (amb candidatures encara mes frikis que la mitjana), a les capitals del Baix Ebre i el Montsià. Com a fill d’immigrants, naturalment, la frase em resulta absolutament impossible de compartir. Cal actuar en base a la conducta de les persones, no dels seus orígens, encara que el traç gruixut sigui el més fàcil d’aplicar a la tela de la nostra realitat social, a hores d’ara, en fallida. Una altra cosa és que no calgui acabar amb els abusos que sovint es cometen per part d’alguns contra els recursos públics de tothom. I amb això cal ser contundents.

Vaig recordar la inscripció d’aquella casa quan l’altre dia em van explicar un cas (mostra del que en duen haver a milers o més, en tota mena de prestacions públiques: com a exemple recent, el PIRMI), relatiu a una família de les que els de la Plataforma per Catalunya consideren de casa. Mare i filla es passen el dia fumant al carrer i prenent alcohol als bars del poble. Qualsevol que faci un pressupost ràpid arribarà a la conclusió que difícilment deuen dedicar no menys de 400 euros al mes als seus vicis públics. Doncs, bé, resulta que aquesta família ha aconseguit que el seu petit (ai, pobre petit) vagi de franc al casal d’estiu municipal. Ras i curt, això vol dir que els altres pares els ajudaran a poder continuar dedicant els seus diners a la compra de tabac i alcohol. La suma de fets com aquest, merament anecdòtic, té un impacte segurament demolidor sobre la moral col·lectiva. Aquesta mena de comportaments, a la recerca d’uns mínims d’austeritat col·lectiva, són els que cal eliminar. I, ho sento pels xenòfobs, els veig tan arrelats en els de casa com en els de fora.

Comentaris

  1. El diumenge ho parlàvem amb la família en una conversa d'aquelles a la fresca desprès de sopar. Ho resumiré molt: "Una veïna que demana ajudes perquè te vuit fills... La pregunta es: Per què has arribat a la situació de tenir vuit fills?
    D'acord que s'han de discriminar aquells que ho fan tot per prosperar i no han tingut sort dels altres que ho fan tot per viure a costa dels demès. Dels meus ex companys de la primera etapa escolar encara em trobo amb un parell que han arribat a la cinquantena i no han treballat en sa vida. Mai. I no estan malalts. Però per algun miracle burocràtic els dos cobren una petita pensió des de fa molts anys. N'hi ha molta gent que s'aprofita del sistema. Avui no es tan fàcil, però anys enrere no era tan difícil aconseguir una ajuda. Nomes calia anar al metge apropiat que et signes un diagnostic apropiat per una mòdica quantitat.

    ResponElimina
  2. Amb aquest tema cal anar de puntetes per no ferir ningú. Però, tan en Granollacs com l'Arnau, ho plantegen molt bé, crec: No es tracte de si és de fora o de dins qui abusa del sistema, defectuós d'origen. A la manera d'Hisenda d'Espanya, es tracte de detectar creuant dades de qui sigui, per descobrir qui fa falsedat i/o abús.
    A la part extensa de la meva família mateixa, en tinc un exemple de persona natural del país de segles i segles, que en fa abús en tot el que pot. Ho va aprendre de son pare, especulador i trampós de mena, i aquesta persona ho troba natural i lícit. A l'altra extrem de la família, hi ha el contrari, a qui li cal ajuts i no els té per ser "massa" honesta.
    La meva conclusió: Cal control i més control amb totes les prestacions i deixar-se del dit "bonisme" que tapa mancances de rigorositat.

    Ah!, Quants dies de vida li doneu al partit (fragmentat) xenòfog permès de Catalunya? Jo dic que moriran d'autoasfíxia a Cap d'Any...

    ResponElimina
  3. Ai, Llull, tan de bo tinguis rao! Pero crec que els partits xenofobs a Europa son per quedar-s'hi: els humans som instintivament tribals i quan la immigracio arriba a un cert percentatge hi ha molta gent que se sent amenaçada. Es condicio humana.

    Si les politiques d'integracio es fan correctament, aquests forans aprenen l'idioma del pais i les seves costums i en un parell de generacions deixen de ser estrangers i passen a ser locals.

    Assumint que aquestes politiques d'integracio s'haguessin fet correctament (no es el cas a molts paisos d'Europa i molt menys a Catalunya) en dues/tres generacions i limitant la immigracio massiva durant un temps, es podria "digerir" la immigracio actual i fer que els partits xenofobs tinguessin menys suport.

    Com que cap de les dues coses passara, i la condicio humana no canviara, tenim partits racistes per estona, malauradament.

    (Per alguna estranya rao no em funcionen els accents al teclat, disculpeu si us sagnen els ulls)

    ResponElimina
  4. Si, fa poc em vaig baixar un podcast de la BBC radio on es parlava de la immigració, dels guetos i de la manca d'integració que provoca, entre d'altres coses, els aldarulls que van haver a varies ciutats angleses. Em semblava escoltar a catalans parlant de la importància de la cultura i llengües autòctones i la seva assimilació pels nouvinguts. Eren Anglesos els que parlaven d'això!!. Tot normal. A nosaltres els espanyols ens critiquen per dir aquestes coses.

    ResponElimina
  5. no hu estic d'acord els serveis han de ser universals i sinó arriba per tots per ningú.

    no som tots iguals davant la llei i per tant davant de l'estat?

    doncs a mi no em quadra que uns tinguin un privilegis i els altres no, a no sé que els que no rebem 'ajudes' visquem del aire...

    ser solter a tenir familia i numerosa no et fa pequè excloure de l'ajuda de la generalitat o ajuntament.... cadascú és grandet de fins on pot arribar, com tenir fills i després no poder-lis da ni de menjar no ha de ser un 'dret' i que la resta els hi paguem sinó una pena fins i tot perdent els fills.

    ResponElimina
  6. Podríes posar el link del podacast que dius, sisplau?

    I als espanyols, ni puto cas. Si no ens critiquen per això ens criticaràn per com pensem en temes econòmics, per com anem vestits o per quin tipus de condiment posem a les amanides. Ens critiquen perquè, en general, ens veuen com a enemics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.