Relats de diumenge (XIV). La veritable frustració

Aiguats de juliol de 2011 (Sabadell)








Mai no parava de ploure. El cel, de tan gris i fosc, semblava que volia caure a sobre de cadascun dels presoners del camp. Per a augmentar la seva angoixa i la percepció de reclusió individual i col·lectiva. El temps havia canviat i feia setmanes, en realitat mesos, que havien entrat en un hivern cru, terrible. Els calia afrontar el fred sempre humits i amb restes de la seva roba de combat, algun dia útil, però ara completament gastada. A cada passeig, necessari però imprudent, els peus eren sempre a un sol pas de la congelació. Als barracons, a la nit, era literalment impossible arribar a entrar en calor. I encara calia entomar les contínues injúries amb les quals els afligien els seus carcellers, sempre amatents a infringir-los encara majors patiments, sotmetent-los a treballs i càstigs físics que els seus cossos masegats ja no eren en condicions de suportar.

A la nit, les tertúlies del barracó palesaven tota mena d’actituds. L’home divers davant del patiment extrem. Un grup de reclusos havia decidit fugir del camp. Portaven setmanes preparant una via de sortida. Eren conscients del perill i de l’alt grau de possibilitats de morir en l’intent, però pensaven que la seva acceptació del patiment havia arribat al màxim humanament possible. Que els seus captors, al front de batalla, eren a punt de perdre la guerra, però que ells no pensaven restar de braços plegats esperant l’alliberament. Un altre grup els acusava de generar frustració al conjunt de presoners. Era millor continuar esperant, pacientment, que arribés la primavera (els qui efectivament arribessin). Cada vegada més homes, però, consideraven que el que era, de bon tros, més frustrant, era continuar sense fer res, acceptant humiliació rere humiliació i congelació rere congelació. El dia D s’apropava.

Comentaris

  1. A vore si aquest calendari que nos has posat ens porta el dia D tan desijat!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas