Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XV). Diu que la metròpoli s’enfonsa

Aquell matí d’hivern, quan finalment el general va poder observar la capital, desplegada als seus peus, a través de les ulleres de llarga vista, va comprendre que el seu somni era a punt de fer-se realitat. No recordava exactament des de quin moment de la seva infantesa havia començat a preparar aquella jornada definitiva. La revolta havia estat covada llargament. Havien estat anys durs de clandestinitat i sacrificis. Quan les primeres poblacions del país va començar a lliurar-se a les seves tropes, amb l’entusiasme desfermat de la població civil, va comprendre per primera vegada que la utopia, a base de treball, havia esdevingut una possibilitat factible. Amb l’avanç del seu exèrcit les defenses colonials havien anat caient com un castell de cartes. En poques setmanes, com a fruita madura, sense necessitat d’entaular combats sagnants, la pràctica totalitat del país s’havia lliurat a l’aventura gloriosa de l’emancipació.

Quan el general retornà de la seva posició avançada rebé l’informe complet dels efectius que l’enemic conservava intactes a la capital. Déu n’hi do, encara. Caldria establir un setge en regla. El darrer correu, però, havia aportat tota mena de detalls de l’esfereïdor terratrèmol que, mar enllà, havia afectat la metròpoli, causant una destrucció desconeguda fins aleshores. Davant la notícia, en una mostra de solidaritat humanitària, una part de l’oficialitat rebel havia aconsellat públicament la necessitat d’aturar les operacions i mostrar una necessària cooperació amb la metròpoli (fins i tot, un "govern de concentració"), afectada per una tragèdia d’enorme abast. El general, però, no acabava d’entendre-ho. Ells sempre havien volgut posar en crisi el poder de la metròpoli. Ara, no només ho havien aconseguit amb la seva iniciativa, sinó que tenien la possibilitat d’acabar amb la seva submissió definitivament prenent la ciutat. Voleu dir que, abans, calia tornar a salvar una vegada més la metròpoli de la incompetència dels seus propis dirigents?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…