Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XV). Diu que la metròpoli s’enfonsa

Aquell matí d’hivern, quan finalment el general va poder observar la capital, desplegada als seus peus, a través de les ulleres de llarga vista, va comprendre que el seu somni era a punt de fer-se realitat. No recordava exactament des de quin moment de la seva infantesa havia començat a preparar aquella jornada definitiva. La revolta havia estat covada llargament. Havien estat anys durs de clandestinitat i sacrificis. Quan les primeres poblacions del país va començar a lliurar-se a les seves tropes, amb l’entusiasme desfermat de la població civil, va comprendre per primera vegada que la utopia, a base de treball, havia esdevingut una possibilitat factible. Amb l’avanç del seu exèrcit les defenses colonials havien anat caient com un castell de cartes. En poques setmanes, com a fruita madura, sense necessitat d’entaular combats sagnants, la pràctica totalitat del país s’havia lliurat a l’aventura gloriosa de l’emancipació.

Quan el general retornà de la seva posició avançada rebé l’informe complet dels efectius que l’enemic conservava intactes a la capital. Déu n’hi do, encara. Caldria establir un setge en regla. El darrer correu, però, havia aportat tota mena de detalls de l’esfereïdor terratrèmol que, mar enllà, havia afectat la metròpoli, causant una destrucció desconeguda fins aleshores. Davant la notícia, en una mostra de solidaritat humanitària, una part de l’oficialitat rebel havia aconsellat públicament la necessitat d’aturar les operacions i mostrar una necessària cooperació amb la metròpoli (fins i tot, un "govern de concentració"), afectada per una tragèdia d’enorme abast. El general, però, no acabava d’entendre-ho. Ells sempre havien volgut posar en crisi el poder de la metròpoli. Ara, no només ho havien aconseguit amb la seva iniciativa, sinó que tenien la possibilitat d’acabar amb la seva submissió definitivament prenent la ciutat. Voleu dir que, abans, calia tornar a salvar una vegada més la metròpoli de la incompetència dels seus propis dirigents?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…