Ridao, què tal si ho deixem córrer (de trens perduts)

Benifallet (Baix Ebre)








Toca reconèixer-ho. A mi, francament, en el seu moment, m’agradava. Fins i tot, en una Esquerra que començava a presentar danys que la feien irreconeixeble, em va semblar una bona opció per a la secretaria general d’un partit capaç de corsecar-se encara gairebé del tot per dins. Presentava una imatge de solvència i escapava al perfil de polític de l’aparell sense mèrits coneguts més enllà de la pràctica sistemàtica del passadís. Ras i curt. Llàstima, tot llançat per la borda per la manca d’alçada política. D’uns mínims de capacitat estratègica. Hi ha ara qui el jutja per la seva acció a Madrid, ni més ni menys, igual de galdosa o brillant que la dels catalans que progressivament, des de Cambó, Macià i Companys fins ara, han anat essent abduïts per la litúrgia espanyola del poder que allà s’hi representa.

És ben simple, Ridao potser ha estat un bon parlamentari (lloat fins i tot per l’enemic), però forma part del moll de l’ós de la vella etapa d’Esquerra que cal deixar enrere quan abans. Ha estat incapaç (afortunadament, no cal perdre més litres de sang) de postular-se com a alternativa al nou lideratge d’Oriol Junqueras. En acceptar la seva liquidació com a secretari general ha perdut qualsevol opció rellevant de futur al si del partit, si més no, durant un bon temps. Una direcció nova que es visualitzés al Congrés espanyol en la persona del vell secretari general del partit seria quelcom estrany, sense sentit. Cal renovació també en la plaça al Congrés. L’Alfred Bosch, pot, a més, aconseguir una llista àmplia i inclusiva (bones vibracions!) per oposar, en l’àmbit de vot sobiranista, a la que encapçala un dels principals líders de l’unionisme a Catalunya i que ens proposa una vegada més (per variar) Convergència i Unió. Ridao, aparta't, home.

Comentaris

  1. Comentari lúcid, almenys per a mi. Coincideixo plenament en tot.
    ERC té un problema complex des del seu naixement, al meu entendre. És el d'aglutinar les esquerres, els independentistes i els republicans, tema del que gairebé no se'n fa mai menció. I, temps enrere, jo ja deia que dins d'aquest tríptic hi caben moltes variants. Em sembla que ERC va neixer fent ja d'inici un joc de coalicions entre tots els que primaven cada una d'aquestes opcions.
    I, el dilema segueix...

    En Carod es va declarar clarament indep. d'esquerres; crec que en Ridao, també. Després de la trencadissa provocada per un Montilla sabotejador i un Puigcercós incapaç de controlar el seu orgull, les esquerres indep. han quedat anulats del mapa de la gestió nacional. Tornem, per tant, a un indep., ara, més aviat d'un centre moderat.
    I, és que a cada etzagaida, cal corregir la direcció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)