Ves al contingut principal

Ridao, què tal si ho deixem córrer (de trens perduts)

Benifallet (Baix Ebre)








Toca reconèixer-ho. A mi, francament, en el seu moment, m’agradava. Fins i tot, en una Esquerra que començava a presentar danys que la feien irreconeixeble, em va semblar una bona opció per a la secretaria general d’un partit capaç de corsecar-se encara gairebé del tot per dins. Presentava una imatge de solvència i escapava al perfil de polític de l’aparell sense mèrits coneguts més enllà de la pràctica sistemàtica del passadís. Ras i curt. Llàstima, tot llançat per la borda per la manca d’alçada política. D’uns mínims de capacitat estratègica. Hi ha ara qui el jutja per la seva acció a Madrid, ni més ni menys, igual de galdosa o brillant que la dels catalans que progressivament, des de Cambó, Macià i Companys fins ara, han anat essent abduïts per la litúrgia espanyola del poder que allà s’hi representa.

És ben simple, Ridao potser ha estat un bon parlamentari (lloat fins i tot per l’enemic), però forma part del moll de l’ós de la vella etapa d’Esquerra que cal deixar enrere quan abans. Ha estat incapaç (afortunadament, no cal perdre més litres de sang) de postular-se com a alternativa al nou lideratge d’Oriol Junqueras. En acceptar la seva liquidació com a secretari general ha perdut qualsevol opció rellevant de futur al si del partit, si més no, durant un bon temps. Una direcció nova que es visualitzés al Congrés espanyol en la persona del vell secretari general del partit seria quelcom estrany, sense sentit. Cal renovació també en la plaça al Congrés. L’Alfred Bosch, pot, a més, aconseguir una llista àmplia i inclusiva (bones vibracions!) per oposar, en l’àmbit de vot sobiranista, a la que encapçala un dels principals líders de l’unionisme a Catalunya i que ens proposa una vegada més (per variar) Convergència i Unió. Ridao, aparta't, home.

Comentaris

  1. Comentari lúcid, almenys per a mi. Coincideixo plenament en tot.
    ERC té un problema complex des del seu naixement, al meu entendre. És el d'aglutinar les esquerres, els independentistes i els republicans, tema del que gairebé no se'n fa mai menció. I, temps enrere, jo ja deia que dins d'aquest tríptic hi caben moltes variants. Em sembla que ERC va neixer fent ja d'inici un joc de coalicions entre tots els que primaven cada una d'aquestes opcions.
    I, el dilema segueix...

    En Carod es va declarar clarament indep. d'esquerres; crec que en Ridao, també. Després de la trencadissa provocada per un Montilla sabotejador i un Puigcercós incapaç de controlar el seu orgull, les esquerres indep. han quedat anulats del mapa de la gestió nacional. Tornem, per tant, a un indep., ara, més aviat d'un centre moderat.
    I, és que a cada etzagaida, cal corregir la direcció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…