Un museu de la Guerra per transferir coneixement i valors

L’Ajuntament de Barcelona i la Gestoria han estrenat la seva nova etapa d’entesa amb la decisió de convertir el Castell de Montjuïc de la capital catalana en seu del Memorial Democràtic. A nivell simbòlic, per a aquells que considerem i per això insistim una vegada i una altra a dir i a recordar, sense gaire èxit, que la memòria nacional mil·lenària del nostre país no comença el 1931, cal considerar aquesta decisió, sens dubte, com un gran encert. Una altra cosa és l’orientació que les administracions catalanes, d'abans i d'ara, insisteixen a donar al recinte recuperat de mans de l’exèrcit espanyol per sota del nivell de l’estanquera que, segons crec recordar, per imposició dels qui manen, presideix la vella fortificació (per tant, encara no en la seva totalitat). Segons he cregut entendre, s’insisteix novament a parlar d’una fusió de diverses iniciatives, agrupades ara a l'entorn del centre internacional d’estudis sobre la pau promocionat pel Parlament.

Francament, crec que equivoquem el tret (mai millor dit) i que les darreres investigacions al respecte (sobretot de Francesc X. Hernández i el seu equip), avalen la possibilitat de construir un museu molt potent. A Montjuïc, testimoni de primer ordre de la història militar catalana, hi hauria d’anar un Museu Nacional de la Guerra. No un dipòsit de peces militars (d’armament i de vestimentes) com el que tenien els espanyols, ni un centre happy flower de tots units serem germans en un futur sense odis ni rancúnies, sinó un equipament cultural que expliqués i reflexionés amb la màxima profunditat sobre el fenomen històric de la guerra. Una constant que ha marcat la vida i la mort de desenes de generacions de catalans. I que, en definitiva, és a l’arrel del fet que a hores d’ara no disposem d’un Estat propi capaç de lluitar contra la crisi. I perdoneu que sempre acabi igual, però és que faig esment a l’espoli de manera inversament proporcional a la de l’establishment que ens mana i que ens governa. I que sistemàticament ens porta a l’hort per a no parlar d’allò que toca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)