Ves al contingut principal

6 milions diaris del nostre problema real








A les fosques, amb l'auricular en una sola orella. Minuts abans de caure amb les primeres notícies esportives. Escolto la intervenció del públic al final del programa de nit. Un senyor de Cornellà comenta el debat de Política General i lamenta el fet que no es parli sobretot del principal problema del país. Ho fa amb una concisió fantàstica. Deixant en ridícul els tertulians que l'han precedit. El sentit comú i l'honestedat intel·lectual no abunden. Naturalment, el problema en qüestió no és altre que l'espoli fiscal. O, millor dit, la confluència de l'espoli fiscal amb la pitjor crisi econòmica de la història contemporània. Perquè en altres moments podíem fer veure que érem partidaris de la solidaritat universal, però ara, quan el veí es queda sense feina i l'avi amb demència és a un pas de ser expulsat de la residència, ja no cola. Encara que els mitjans de l'establishment autonomista i els seus delegats polítics es dediquin a fer gran escarafalls i a posar simples pegats.

Tenim una febrada de nassos però hem decidit que no prendrem antibiòtics, que passant per la banyera de tant en tant ja farem. Hem pensat que no anirem a l'arrel del problema. Que aleshores caldria agafar el brau per les banyes. I "la Família" no vol. Porta generacions així i no li ha anat pas malament. Amagant fer de país. Només la punteta. La realitat és crua. I es desvesteix el sant amb quatre números de neòfit. Però demolidors (crec). El deute de la Gestoria ascendeix a 38.000 milions d'euros. Això vol dir, simplement, que en només dos anys sense dèficit fiscal podrien eixugar-lo. I vol dir que no només no disposem de 20.000 euros anuals per invertir en les nostres necessitats. No només això (que ja és prou). A més, ens explica el Gran Timoner, hem de dedicar 6 milions d'euros diaris (mil milions de les antigues pessetes, que fa més patxoca als vells) a pagar interessos del deute. Repeteixo, 6 milions d'euros diaris d'interessos per permetre que continuï l'espoli. De veritat, de psiquiatra. Les dosis de narcòtics hauran de ser cada dia més fortes. I d'aquí poc només ens quedarà "Pa Negre".

P.S. Escolto a qui el Gran Timoner va triar per pactar els pressupostos del 2011 que l'agenda separatista genera incertesa. Es veu que l'autonomisme ens porta al benestar. Quins pebrots!

Comentaris

  1. Em penso que 38.000 milions són el deute, que no és el mateix que el dèficit. Res, un tecnicisme. L'esperit del text és ben adient.

    ResponElimina
  2. "La família" ho sap però treuen profit de la situació i tant se'ls dóna la gent de Catalunya.

    ResponElimina
  3. M'agradaria complementar la informació d'aquesta entrada des de la meva situació com a estudiant de la UPC. Fa dos dies ens van penjar un comunicat explicant la situació econòmica actual de la universitat (https://intranet.upc.edu/e-informacions/078/situacio_economica.html) on hi apareix un gràfic esgarrifós però molt revelador. Després de dos anys consecutius de retallades importants (i les que vindràn encara) som incapaços de reduir el dèficit i el deute acumulat pel simple fet de que la Generalitat no ha pogut pagar el pressupost sencer des de l'any 2008. El pressupost d'enguany ja ha estat inferior al del 2010, però la tendència no canvia, la Gestoria cada vegada incompleix més i més l'acord pressupostari i el deute acumulat segueix creixent en comptes d'haver-se reduït un ~20% respecte el 2006 que és el que hauria passat si s'hagués complert amb els pagaments.

    Jo sincerament ja no sé que més cal per a que la gent del carrer se n'adoni d'aquesta bogeria. I el pitjor de tot és que ni a la pròpia universitat s'estàn lligant caps. La delegació d'alumnes ha enviat un altre missatge (aquest no es pot veure des de fora la intranet) demanant-nos que presentem propostes creatives per ajudar a combatre el dèficit, i s'han llegit perles com ara baixar 3-5 ºC la calefacció a l'hivern o no renovar la pàgina web. Els narcòtics causen furor fins i tot dins la nostra universitat pública.

    ResponElimina
  4. Us parlo de la suspensió de pagament dels concerts de residències d'avis i centres de dia, que és la meva àrea de treball.
    Si algu de vosaltres vol posar una mica de llum a la teranyina que és el concert, copagament, col·laboració o machiembrat de públic i privat en aquest àmbit us recomano elblogdeJosepdeMarti.blogspot.com

    Dir amb 4 dies d'antuvi que no pagaran (ni ara ni mai, ho podeu creure)dos mesos als centres és absolutament demencial. la sensació de precarietat i angoixa entre els treballadors, que no saben si s'hauran de dur els usuaris a casa seva... és brutal.

    Avui, a més a més, ens em empassat el nou capítol del serial corredor mediterrani. Indigerible tot plegat.

    ResponElimina
  5. Intervenció d'en Tena al debat d'ahor del parlament de la Comunitat Catalana:

    http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1609027&p_cp2=1609893&p_cp3=2&p_cp22=cerca

    I com a bonus track al youtube:

    http://www.youtube.com/watch?v=oJm0KYKAbv8&feature=related

    ResponElimina
  6. S'ha colat un Albert de Ciudadanos al final. Si no voleu posar-vos de mala llet, premeu stop. Per cert, algu te el tall de l'home que deixa els tertulians secs?

    ResponElimina
  7. Lo que viuen els nostres polítics de fireta es demencial. Es un mon irreal on a mes de no saber com sortir-ne, no saben que no saben... O eviten saber-ne massa. O claudiquen sota la pesant llosa de la genuflexió a una voluntat que va contra corrent, contra el país, contra la majoria, contra tota lògica. El que es veu al nostre Parlament es un miratge. Irreal. No existeix com a realitat d'una voluntat popular. Es fum diluït per l'huracà espanyol. No som sobirans i els nostres polítics ho dissimulen fatal.

    ResponElimina
  8. A més del deute nacional, tenim la disbauxa que molts ciutadans van engegar amb aquesta bogeria de la bombolla. Tot era alegria. Abans se'n deia fer pilotes del diner. La bola de neu que creix i creix fins que s'emporta la caseta de Nadal...
    Afortunadament, un grup de cirurgians s'han prestat a operar gratuïtament per tal d'alleugerir la cua dels casos més urgents. Ens cal solidaritat d'aquesta mena i, alhora, fugir com esperitats de la presó. Com deia la Núria, el premi del dia dia ens l'ha brindat el cínic de torn, en Blanco, amb això de deixar (no, no!, dirà ell) aparcada la línia Algesires-Perpinyà.

    ResponElimina
  9. Amb el déficit fiscal que tenim ens hem d'endeutar si o si per a poder mantindre "l'estat de benestar", i això és aplicable al País Valencià i Illes Balears. Quina casualitat que les més endeutades siguin les que més paguen...

    Algun il·lús es pensa que s'aconseguirà el concert econòmic? Doncs es clar que no. Les declaracions fetes pel PP referint-se a una negociació pel pacte fiscal (tot i que aquest guanyessin amb majoria absoluta) només servirà per narcotitzar als catalans una temporada.

    I ja per últim voldria formular una pregunta als entesos en economia.

    ResponElimina
  10. S'ha tallat el comentari anterior. La pregunta que vull formular-vos és la següent:

    D'on s'ha de retallar?

    Si continuem així ens en anem a norris definitivament.

    ResponElimina
  11. Em sap greu, company de la UPC. A la UB estem igual. En fi. Salut i //*//

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…