Ves al contingut principal

Avui pot començar a revertir la tendència

Manifestació del 9 de juliol de 2011








No em vull repetir. Tots ho sabeu. En els darrers anys l'independentisme, transversal, ha conquerit la centralitat hi ha esdevingut majoritari. No tant l'independentisme com a tal, sinó la resposta positiva a la Catalunya-Estat en un hipotètic referèndum, que és allò que finalment comptarà (que autodefinir-se com a independentista és una altra cosa). Paral·lelament, però, els errors contumaços de la vella direcció d'Esquerra han provocat que la representació política d'aquest mateix independentisme, a tots els nivells, vagi enrere d'ençà del 2006. És cert que l'aparició de Solidaritat Catalana i el seu excel·lent paper al Parlament ha compensat en part aquest descens. Però no ha estat suficient. Avui, cinc anys després, tenim l'oportunitat de començar a capgirar la tendència a centripetar-nos per iniciar el corrent invers cap a la reunificació (mentre les CUP continuen en el seu món ideal, de construcció sòlida i arrelada, però tan lenta que quan arribin a ser significatius el país ja no hi serà).

Els 7.700 militants de l'Esquerra que ha de tornar a ser ERC ratificaran avui l'elecció de l'Oriol Junqueras com a president i de la Marta Rovira com a secretària general. Sobre ells dos recaurà la responsabilitat de pilotar el portaavions de l'independentisme i de conduir-lo a fer flota en un futur proper amb les naus de Solidaritat Catalana i les llanxes de Reagrupament. La tria, a més, d'Alfred Bosch com a candidat a les eleccions del proper 20-N, permetrà donar un primer pas en la bona direcció de la unitat. Convé, però, que la victòria d'Alfred Bosch a les primàries sigui contundent, inequívoca, esclatant, per golejada. En cas contrari, la nova direcció iniciarà la seva singladura amb un llast excessivament pesat. Sort, doncs, i encert a tots tres en aquesta nova etapa, tan important per al futur del país. Perquè només amb una pressió sostinguda i constant procedent d'aquesta part del taulell, la resta de partits que voten els independentistes faran moviments decidits cap al gran objectiu.

Comentaris

  1. Seguint amb la teva línia del discurs d'avui, i enllaçant amb altres comentaris de dies enrere, tota la col·lectivitat política catalana està rebent les batzegades d'un creixement exponencial tant fort de la nostra societat catalana que, crec que aquests partits estan patint unes "actualitzacions" molt ràpides per poder-les assimilar degudament. Allò del jeure a la butaca se'ls ha acabat i no n'estan acostumats, alguns. Per això, i més, a ERC els ha calgut generar sàlvia nova amb visions renovades. Ja no es tracta de ser d'esquerres o de dretes, es tracta de preparar les maletes ben fetes per fugir de l'Espanya que ens ofega i se'ns en riu.
    Seria millor fer la Declaració d'Indep. i després el Referèndum per legitimar-lo, o a l'inversa?

    ResponElimina
  2. Ramon no tinguis cap dubte primer la Declaració d'Independència i després molt després, quan ens convigui,o quan volguem ja farem el referèndum.
    No podem anar amb el lliri a la mà ni anar de càndids ni esser ingenus, un cop declarada la independència em d'actuar com qualsevol estat, vull dir que els estats no son precisament honrats i actuen amb totes les males arts que poden, no veig per quina rao nosaltres no hem de fer el mateix.
    Sobre els referèndums, a espanya cal dir-l'his i fer el mateix que ens diuen i fan,
    primer diuen que els referèndums no son mai vinculants doncs per ells el mateix
    segon els espanyols han fet mai cap referèndum per saber si els catalans volem ser espanyols?
    i amb la seva legislació, s'ha fet mai un referèndum per preguntar a tots els espanyols si voliem monarquia?
    doncs això a donar-l'his el mateix pà que ens han donat a nosaltres
    em d'aplicar allò que crec que va dir en Tena:
    pas ferm, mirada llarga i mala llet

    ResponElimina
  3. Estem a les espanyes perquè ens conqueriren en una guerra i ara voleu fer un referèndum per saber qui vol esser "desconquerit"?.
    Jo m'ho feria mirar.
    La independència ens la tenim de guanyar nosaltres, no la tenim de demanar a ningú, i si calgues prendre mal en tindríem de saber prendre.
    I no tenim d'anar amb un lliri a la ma, com molt be diu l'amic "Anònim", sinó, i nomes si cal, amb una falç.
    Que els deus de l'Olimpi no ho vulguin tot això, però quant cal, cal.
    I el que dieu de després de una independència fer un referèndum, perquè?... i si sortís que NO?, aleshores aniríeu als "mandriles" a demanar perdo?.

    Quant em roben quelcom i puc recuperar-ho ho faig i no vaig a cal veí a que em doni el vist i plau.

    Que què passa amb els nouvinguts de la resta del estat, dons res de res, tothom pot triar on viure, l'endemà tots tindríem un ES/DNI i inclús el Durantes y Leridas podrien tornar a casa dels seus pares.

    Radical?, potser si, però amb raó... o no?.

    ResponElimina
  4. Penso igual que l'altre anònim, per celebrar primer el referèndum perdriem moltísim temps i energies en aconseguir que l'estat central el consentís, i a més a més un cop celebrat encara que guanyés el sí ens quedariem en un "i ara què?" perquè no hi hauria cap full de ruta definit sobre com, quan i qui l'hauria de tirar endavant. En canvi seria molt més convenient que els partits que ja no vegin clar seguir formant part d'Escanya forméssin una coalició independentista (CiU inclosa) amb un full de ruta consensuat que guanyés les eleccions autonòmiques i el dugués a terme.

    ResponElimina
  5. Je, je, només us volia excitar! Molts parlen de referèndums i tampoc no li veig la gràcia. La independència ha de ser guanyada al Parlament de Catalunya. Si el PSC i Unió no es fessin les coses a sobre, pobrets, potser a hores d'ara ja podríem anar passant al menjador.

    ResponElimina
  6. Doncs a falta d'una hora per tancar les urnes, la participació a les primàries d'Esquerra Republicana de Catalunya és del 38,5%. Patètic.

    ResponElimina
  7. Sóc un botifler!! Visca Espanya!!

    ResponElimina
  8. Sigui amb una declaració del parlament, sigui amb un referèndum previ, la independència vindrà acompanyada de partits forts.
    La nova etapa inciada avui a ERC rellançarà el partit, sens dubte. Sort a la nova direcció!

    ResponElimina
  9. ...SCxI no farà coalició...

    Una de dues, o estem per la Unitat... o per DIVIDIR.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…