Ves al contingut principal

Josep Termes, savi popular: una anècdota

Catedral de Tortosa
Fa alguns mesos vaig blasmar la fosca operació d'aquisició de la seva biblioteca personal per part de la Caixa. A falta d'un coneixement més exhaustiu i directe del cas, en la distància, continuo sense veure-hi clar. El fet d'haver criticat en vida allò que no em semblava bé, em faculta ara per explicar una anècdota pròpia, deslliurat de la clàssica hagiografia del difunt, tan pròpia del nostre país. Tot mestre deixa moltes impressions diverses en els seus alumnes. Molts d'ells han donat aquests dies la seva visió particular d'en Josep Termes. No em resisteixo a explicar-vos una batalleta que, penso, contribueix bé a perfilar la seva personalitat. Perquè, com passa amb els amos d'animals de companyia, que acaben en simbiosi estètica amb les seves bestioles, la contribució dels historiadors al coneixement del passat, sovint, s'acaba assemblant d'alguna manera (perquè en el fons se'n deriva) a la seva pròpia personalitat. Josep Termes va rescatar la contribució de les classes populars a la formació del catalanisme perquè ell mateix era fill del poble.

A mitjans dels noranta, encara que m'havia especialitzat (potser massa) en l'estudi de l'època moderna a Catalunya, vaig triar una de les assignatures d'en Josep Termes als meus cursos de doctorat. El vaig gaudir només durant aquells nou mesos; no establirem cap relació de complicitat especial. La seva capacitat d'engrescar va fer, però, que desviés una part notable del meu temps a un estudi, d'aquells d'estat de la qüestió bibliogràfic, referent a l'interès per la cultura tradicional durant els primers anys de la construcció política del catalanisme. Un tema que ni abans ni després he tornat a tractar. Tots sabeu l'ús i sobretot l'abús que tants professors universitaris fan de les investigacions dels seus alumnes. Doncs bé, deu anys més tard, en llegir un dels seus llibres sobre l'estudi de les arrels populars del catalanisme, vaig veure negre sobre blanc, amb sorpresa, un agraïment en record del meu simple treball, naturalment mai publicat, de tants anys abans. Un senyal d'honestedat que des d'aleshores em va quedar marcat en el subconscient.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…