Ves al contingut principal

Josep Termes, savi popular: una anècdota

Catedral de Tortosa
Fa alguns mesos vaig blasmar la fosca operació d'aquisició de la seva biblioteca personal per part de la Caixa. A falta d'un coneixement més exhaustiu i directe del cas, en la distància, continuo sense veure-hi clar. El fet d'haver criticat en vida allò que no em semblava bé, em faculta ara per explicar una anècdota pròpia, deslliurat de la clàssica hagiografia del difunt, tan pròpia del nostre país. Tot mestre deixa moltes impressions diverses en els seus alumnes. Molts d'ells han donat aquests dies la seva visió particular d'en Josep Termes. No em resisteixo a explicar-vos una batalleta que, penso, contribueix bé a perfilar la seva personalitat. Perquè, com passa amb els amos d'animals de companyia, que acaben en simbiosi estètica amb les seves bestioles, la contribució dels historiadors al coneixement del passat, sovint, s'acaba assemblant d'alguna manera (perquè en el fons se'n deriva) a la seva pròpia personalitat. Josep Termes va rescatar la contribució de les classes populars a la formació del catalanisme perquè ell mateix era fill del poble.

A mitjans dels noranta, encara que m'havia especialitzat (potser massa) en l'estudi de l'època moderna a Catalunya, vaig triar una de les assignatures d'en Josep Termes als meus cursos de doctorat. El vaig gaudir només durant aquells nou mesos; no establirem cap relació de complicitat especial. La seva capacitat d'engrescar va fer, però, que desviés una part notable del meu temps a un estudi, d'aquells d'estat de la qüestió bibliogràfic, referent a l'interès per la cultura tradicional durant els primers anys de la construcció política del catalanisme. Un tema que ni abans ni després he tornat a tractar. Tots sabeu l'ús i sobretot l'abús que tants professors universitaris fan de les investigacions dels seus alumnes. Doncs bé, deu anys més tard, en llegir un dels seus llibres sobre l'estudi de les arrels populars del catalanisme, vaig veure negre sobre blanc, amb sorpresa, un agraïment en record del meu simple treball, naturalment mai publicat, de tants anys abans. Un senyal d'honestedat que des d'aleshores em va quedar marcat en el subconscient.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…