Josep Termes, savi popular: una anècdota

Catedral de Tortosa
Fa alguns mesos vaig blasmar la fosca operació d'aquisició de la seva biblioteca personal per part de la Caixa. A falta d'un coneixement més exhaustiu i directe del cas, en la distància, continuo sense veure-hi clar. El fet d'haver criticat en vida allò que no em semblava bé, em faculta ara per explicar una anècdota pròpia, deslliurat de la clàssica hagiografia del difunt, tan pròpia del nostre país. Tot mestre deixa moltes impressions diverses en els seus alumnes. Molts d'ells han donat aquests dies la seva visió particular d'en Josep Termes. No em resisteixo a explicar-vos una batalleta que, penso, contribueix bé a perfilar la seva personalitat. Perquè, com passa amb els amos d'animals de companyia, que acaben en simbiosi estètica amb les seves bestioles, la contribució dels historiadors al coneixement del passat, sovint, s'acaba assemblant d'alguna manera (perquè en el fons se'n deriva) a la seva pròpia personalitat. Josep Termes va rescatar la contribució de les classes populars a la formació del catalanisme perquè ell mateix era fill del poble.

A mitjans dels noranta, encara que m'havia especialitzat (potser massa) en l'estudi de l'època moderna a Catalunya, vaig triar una de les assignatures d'en Josep Termes als meus cursos de doctorat. El vaig gaudir només durant aquells nou mesos; no establirem cap relació de complicitat especial. La seva capacitat d'engrescar va fer, però, que desviés una part notable del meu temps a un estudi, d'aquells d'estat de la qüestió bibliogràfic, referent a l'interès per la cultura tradicional durant els primers anys de la construcció política del catalanisme. Un tema que ni abans ni després he tornat a tractar. Tots sabeu l'ús i sobretot l'abús que tants professors universitaris fan de les investigacions dels seus alumnes. Doncs bé, deu anys més tard, en llegir un dels seus llibres sobre l'estudi de les arrels populars del catalanisme, vaig veure negre sobre blanc, amb sorpresa, un agraïment en record del meu simple treball, naturalment mai publicat, de tants anys abans. Un senyal d'honestedat que des d'aleshores em va quedar marcat en el subconscient.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)