Ves al contingut principal

La brigada rep en Junqueras: ni cent dies, ni gaites








L'editorial del diari del comte del passat dilluns, sota el títol "ERC, fugida cap a l'independentisme", en tromba contra la nova direcció republicana, constitueix una peça imnpecable de la brigada de narcòtics. Déu n'hi do com reparteixen. Ni cent dies, ni gaites. A jutjar per la violència dels cops, diríem que l'establishment veu en la figura de l'Oriol Junqueras un enemic amb possibilitats de futur. I han decidit no donar-li ni un minut de treva. D'entrada acusen l'Esquerra dels darrers temps, bàsicament, de fer verbalisme partidista: és a dir, no només calia fer l'autonomisme pràctic al gust dels de sempre (el pecat que els ha condemnat), sinó també fer-lo sense escarafalls de cap mena. Captius i desarmats. Zombis. A la nova fornada, la direcció del rotatiu li retreu la seva manca d'experiència i el fet que (cito en castellà perquè a internet el diari del comte continua essent monolingüe espanyol; fins quan?) "de momento su discurso no ha pasado de las grandes palabras sin que se adivinen las estrategias que plantea para los objetivos que se propone".

És clar, pel que es veu, les estratègies i els objectius actuals del dependentisme dels partits grossos són d'allò més nítid i clar. Es mouen entre el vell federalisme i el nou tomotxo fiscal. I continuen els servidors del comte: "la misma apuesta por el independentismo, por ahora, tiene más de ingenua huida hacia delante que un plan realmente definido y estudiado", tot i tractar-se del tema polític sobre el qual s'han publicat més llibres, de llarg, durant els darrers anys. I del corrent polític que més ha crescut socialment de la darrera dècada. L'autonomisme que ens ha deixat com estem, en fallida, amb 38.000 milions d'euros de dèficit, pel que es veu, no necessita ni de justificacions, ni de teoritzacions. Finalment, abans de pronotiscar/desitjar una nova ensulsiada republicana a les properes eleccions, les hosts del comte s'acomiaden acusant de vàcua la protesta de plantar-se fiscalment des dels Ajuntaments, tot i que si la fa l'Òmnium, en canvi, els semblarà superguai. Confiem que, tot i el foc a discreció de la brigada, la nova ERC sigui capaç de bastir amb generositat una candidatura d'ampli espectre amb l'objectiu de reduir el fins ara abassagador domini dependentista a les eleccions espanyoles.

P.S. L'aposta Tardà crec que els allunya una mica del bon camí cap. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Comentaris

  1. L'aposta Tardà a mi tampoc m'agrada. Hem vaig alegrar quan van fer saltar en Ridau. Estic observant amb lupa què es el que fa la "nova" ERC. Potser els torni a votar en un futur a mitjà termini.
    Quan al diari La Vanguardia sempre he pensat que la seva aposta per la edició en català era dirigida a ampliar el seu efecte narcotitzant als natius catalans als quals no podia arribar emprant l'espanyol, mes que pel tema del respecte a la llengua d'aquesta terra.

    ResponElimina
  2. Això significa que anem be. Com l'Estanyol jo també em plantejo votar-los si fan una coalició independentista maca i seriosa.

    ResponElimina
  3. Per certificar el que indiqueu, es recomanable sentir l'entrevista a RAC1 d'aquest mateix dilluns (es pot sentir al seu Web). Un cop arribats al torn de preguntes dels "tertulians" i desprès d'una timida felicitació per la victoria de l'Orio, el to va anar "in crescendo" fins a ser una veritable cassera per part de .... Pilar Rahola!. Fins al punt que va deixar a altres tertulians com Paco Marhuenda (la Razón) a nivell de "nacionalistes" Catalans, comparats amb la seva agressivitat.
    Jo, que no vaig votar ERC a les últimes eleccions, m'hi vaig fixar doncs no es habitual tanta mala llet (ni amb el PP) a aquesta emisora.
    Per sort i també per sorpresa meva i esperança, l'Oriol s'en va sortir prou bé i amb elegànica. La Sra. Rahola va denotar un total falta de respecte. (Les mateixes idees es poden defensar sense ser mal educat) Definitivament, els pitjors enemics els tenims a casa.
    Aquesta Pilar, sembla haber rebut algún tipus de contagi del Sr. Cuní.

    ResponElimina
  4. Cuni - Rahola. Poli bo, poli dolent. (De la brigada de narcòtics, es clar). En els fons, si rabien com gossos es perquè se senten en perill. Això va be.

    ResponElimina
  5. Doncs jo crec que fan bé amb en Tardà de segon. Ja n`hi ha prou de lluites internes. Cal acabar amb aquesta mania d'eliminar tot el d'abans que només resulta en la substitució de persones sense sumar.

    ResponElimina
  6. Els comandaments de la brigada de narcòtics no són tan enzes com per no ser conscients de la potencialitat del lideratge d'Oriol Junqueras.
    Sense massa treball pot reagrupar la diàspora del "Govern d'Esquerres i Catalanista"... anacional.
    Quan calgui té caràcter i capacitat per posar en dubte l'estat espanyol.
    Sóc un més dels que observa amb detall els seus moviments, per a un probable reacostament a ERC quan deixi de ser "esquerra" a tots els efectes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…