La fi de la immersió o el mur desapareix si fas veure que no hi és

Benifallet (Baix Ebre)








Ahir vaig explicar-ho en vers i avui, per si no m'hi vaig acabar d'explicar prou bé, ho faré en prosa. El desembre del 2010, quan el Tribunal Superior de Justicia (!) de Catalunya (?) (amb els parèntesis que en proposa el genial bloc Ucronies) va posar negre sobre blanc, per primera vegada, la lògica aplicació de la doctrina de la sentència del TC sobre el caràcter vehicular obligatori de l'espanyol al sistema educatiu català, vaig esperar amb il·lusió la compareixença immediata dels responsables de la Gestoria. L'aparició d'Oriol Pujol, en roda de premsa, al Parlament, em va semblar absolutament inversemblant: la conclusió era, tranquils, no passa absolutament res. Era l'aplicació de la doctrina que els mitjans i els partits de l'establishment autonomista han defensat incomprensiblement des de la publicació de la famosa sentència del TC d'ara fa més d'un any: el sistema d'immersió continua blindat. Un servidor, que no sap gaire de lleis però intenta desemboirar tant com pot la realitat (partint de la premisa bàsica que l'objectiu històric de la Gran Castella és esborrar-nos del mapa), ja va alertar aleshores que això no era així. En concret, aquí, aquí i aquí.

Juliol i desembre de 2010. Dos moments en els quals els de sempre es van entestar a negar la ferida rebuda al pit, talment com nens d'escola davant una malifeta. Ara, tornem a estar en les mateixes. Només els queden dos mesos per complir la resolució judicial abans d'incórrer en desacatament, però ells continuen afirmant que no hi ha cap problema. De fet, el nostre Gran Timoner considera el tema tan menor que els mitjans han aconseguit que comentés la notícia dos dies més tard. I tota la tropa autonomista, des del ministre espanyol Francisco Caamaño fins al gruix dels mitjans catalans, continuen afirmant que tot està controlat. Anem a bona velocitat a estrellar-nos contra un mur, però, mentre l'impacte no es consuma, continuem feliços i contents negant la proximitat de l'obstacle. D'acord, en tornarem a parlar d'aquí dos mesos. Però, per si algú encara no l'ha llegit transcric un fragment essencial de la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut(et) de 2006, referent a l'ús de l'espanyol a l'ensenyament: "como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza" (p. 475).

Comentaris

  1. Aparenta ser invencible l'enemic quan el nostre exercit es comandat per ineptes i covarts.

    ResponElimina
  2. Per cert, m'ha vingut una idea molt graciosa al cap:

    La reforma de la constitució espanyola, entre d'altres coses lletges, diu que pagar el deute esta per davant de tot, que si les coses et comencen a anar mig be i fas uns poc euros, aquests han de ser usats per pagar als nostres friends de la banca.

    Si fem les coses bé, gràcies a això ens podem divertir molt un cop assolim la independència, cosa que és inevitable. Com evitar que, en els moments clau, Espanya no ens faci la guitza? Penseu que s'haurà de negociar amb ells com repartim els bens. I que faran pressió per que molts països no ens la reconeguin.

    la solució és senzilla. Usem els dos primers anys els diners de l'espoli fiscal que ja no pagarem per comprar molt deute espanyol. Ja se que si els hi ve de gust canviaran un altre cop la constitució per mirar de no pagar-nos, però llavors els nostres amics els mercats els deixaran secs.

    Que bonic serà.

    ResponElimina
  3. Referent a l'editorial d'avui d'en Granollacs, estic molt d'acord amb el que diu, esclar!. Vindria a ser, crec jo, el no remoure l'espai de la presó per no sortir-ne perdent bous i esquelles. El cas és que els bous estan secs i les esquelles es van perdre pel camí cap la presó. Ara, el Gran Timoner de la presó treu pit. Ja veurem d'aquí a dos mesos! Suposo que ho fa per no perdre pistonada de cara la commemoració de l'11 de setembre. Però, quan hagi de provar el gust de les fuetades dels castigadors de Castella, llavores què?

    ResponElimina
  4. Jo espero que si, que arribi el dia que siguem independents, com diu l'Anònim. Aquest dia ens tindrem de repartir els bens tal i com diuen les lleis internacionals, però també els deutes, no ho oblidis pas.
    De bens pocs n'hi hauran per a repartir, quasi tot estarà privatitzat encara que sia regalant-t'ho a uns quants amiguets per un euro, com l'hi feren al lladre d'en Mateos. Però el deute de la Generalitat i el 7% del deute escanyol el tindrem d'assumir nosaltres. A mes ens ensarronaran tot el que puguin i una mica (o molt) mes.

    Però del que ens està parlant avui un bon patrici es que tampoc caldrà preocupar-nos, podrem mirar cap un altre lloc i amb la il·lusio de la independència creure'ns que no ens estan fent cap mal.
    Els primers anys necessitarem els diners que ara ens estan robant per pagar deutes, no per comprar-ne d'estranger. Seran uns anys durs si els nostres polítics es comporten, però poden ser-ho molt o massa si fan com els de la resta del mon.

    De totes maneres prefereixo ser independent costi el que costi.

    ResponElimina
  5. Definitivament s'han carregat la immersió:

    "El TSJC rectifica i diu ara que la resolució tomba el model educatiu català"

    via ARA.cat

    ----

    No sé que pensar de tot plegat...

    ResponElimina
  6. Mireu això. Es molt interessant.

    http://www.reagrupament.cat/comunicats/el_final_de_catalunya/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas