Ves al contingut principal

L'Ajuntament de Badalona celebra l'Onze de Setembre

Manifestació del 9 de juliol (Barcelona)









Tota la plana major del Partit Popular de Catalunya, encapçalada (és un dir) per la seva presidenta, la futura ministra Alicia Sánchez-Camacho, així com la de Ciutadans i altres entitats no supremacistes que cerquen la pau i la convivència (com ara Falange i Convivència Cívica Catalana), s'ha aplegat a Badalona per commemorar aquest any la Diada de l'Onze de Setembre. Fins ara els membres del PPC havien de fer-ho en privat o a les seves seus, però en 2011 podran fer la festa per primera vegada ocupant el govern d'un dels consistoris més importants de Catalunya, gràcies al suport electoral rebut fa uns mesos i a la suprema intel·ligència demostrada per alguns dels polítics locals de la resta de formacions. Naturalment, el text on es repassen els fets propis de la commemoració no ha estat redactat pas per l'Òmnium Cultural, entitat a la qual s'ha convidat gentilment a no assistir a l'acte. Les primeres paraules del sentit discurs de l'alcalde García Albiol, distribuït als mitjans i als assistents han estat les següents, traduïdes de l'original en la llengua pròpia del país:

"Benvolguts badalonins, ens hem aplegat avui per recordar els patriotes espanyols que van defensar fins a assolir la victòria el seu model d'Espanya fanàtica i absolutista, llançant milers de bombes sobre Barcelona i exterminant el màxim nombre de rebels, fossin civils o militars. El seu esforç ens recorda que, com a minoria que som (i que ells foren), hem de lluitar amb tots els mitjans a l'abast i l'ús de la violència que ens calgui per continuar imposant a la majoria dels catalans (sí, sí, si cal, amb l'ajut de forces fins i tot estrangeres) el nostre suprem ideal absolutista espanyol. El seu triomf de l'Onze de Setembre de 1714, esborrant el govern constitucionalista anterior, ens assenyala el camí. Sense ell, no gaudiríem de la nostra tan democràtica Constitució vigent i de la dinastia borbònica que ens il·lumina. A Badalona sembrem avui una llavor que germinarà per tot el país en la nostra tasca de reconquesta. Com els herois de principis del segle XVIII, farem nostre aquest territori per unir-lo novament de tot cor i intencions a la gran matriu espanyola."

P.S. Naturalment, aquesta notícia és falsa, tot i que està basada, però molt, en la realitat. La veritable commemoració de la Diada Nacional a Badalona la trobareu aquí.

Comentaris

  1. En tots cas i per primera vegada a Badalona, l'onze de setembre, es commemorarà un triomf i no una derrota.

    ResponElimina
  2. Fa temps que ens estan apretant de nou els cargols, si és que mai els havien deixat d'apretar. Ara, però, els estan passant de rosca de nou, com amb els moments més històrics. PPs i Ciudadanos, juntament amb altres "cívics".
    Ara mateix, acabo d'escoltar el Gran Timoner. Ha parlat clarament -sense dir-ho!- d'insubmissió en favor de la Llei d'Immersió Ling. També, a les notícies acabo d'escoltar que a Badalona a la Diada treuran la paraula "Nacional" i hi posaran una gran bandera espanyola en lloc de la catalana. Volen guerra.
    Això accelera a la manera Mou, per la violència, el final del nostre patiment dins d'aquesta presó. Quan hi ha guerra les presons s'esberlen i es trenquen. Pot ser un mal final, com amb el Real Madrid. No saben entendre cap llenguatge culte, civilitzat, negociat.

    Aquest Onze de Setembre pot ser de veritables bufetades. D'això ja se'n encarrega el PP i els seus còmplices feixistes que no saben respectar res i ni ho desitgen. Què hi farem! Al darrere, segur, hi ha el cínic i diabòlic, perillós Aznar!
    Tot ho tenen programat i ens ataquen per desequilibrar-nos i fer-nos perdre els estreps. Caldrà que a la manifestació de la Diada hi hagi molta, però molta guàrdia per controlar els infiltrats que ens vulguin convertir en ninots al seu servei.

    Alerta, doncs, que ara això ja va de veritat!!

    ResponElimina
  3. L'altre dia vaig anar a Badalona per feina. Òbviament per lleure no, és una ciutat molt... Per no ofendre a cap badaloní, dirè que no és lletja, és funcional. Vaig marxar-ne molt trist. Badalona és una ciutat espanyola. No vaig sentir absolutament ningú parlar català. Els joves, tots, tenen estètica cani. Aquella nit jugava la selecció espanyola. Vaig veure molts nanos amb la samaretta de La Rota.

    No tinc cap dubte que serem independents, però costarà molts anys d'esforç recatalanitzar algunes zones del país. Sobretot perquè Espanya ha aconseguit influir en els joves catalans, la generació més jove, els nascuts als 90 estan en una gran majoria assimilats. Això és un problema molt greu.

    Com diu en Llull hi haurà hòsties. El que cregui que el procés independentista serà suau, calmat i democràtic s'equivoca. Però els que creuen que Catalunya mai serà independent també. Lluitarem i guanyarem. Simplement perquè som millors que ells. Em refereixo als ciutadans. Els nostres polítics son molt pitjors que els seus.

    ResponElimina
  4. Ens enfrontem contra gent dolenta de mena. Violents que no tindran escrúpols. Fa molts anys que s'ho guarden i quan esclatin aniran a fer mal. Hem d'estar preparats i no vacil·lar. Al fons de l'ADN d'aquesta gent dorm un falangista, un feixista. Hem d'anar per totes perquè si no s'ens menjaran amb patates. Quan surti el polític que els digui NO, el tindrem que envoltar i defensar-lo amb ungles i dents.

    ResponElimina
  5. Una puntualització a l'"Anònim": Els nanos d'ara, d'abans i els de després no "surten" així o aixà. Es formen segons el model dels seus pares. No surten (malalties fora), se'ls fa. Vull dir que el nivell de la qualitat social s'ha anat degradant fins un punt de no tenir objectius per a res. Aquest tema ja l'hem tocat i dóna per molt.

    ResponElimina
  6. Genial la noticia falsa: el que voldrien celebrar alguns.

    A certs barris de Badalona això és el que han mamat aquests nois però no tots són així.. Jo veig una gran diferència entre aquells que han estudiat i el que no.

    Tot i això, fa molts anys que em moc per Badalona (i ara hi visc) i a barriades com a Llefià abans es veien molt poques senyeres per la diada. L'any passat se'n veien més de les que ens podríem pensar. La tendència és cap a munt. També, amb la manifestació del 10J (poc més d'un any), i les poques celebracions en certes barriades del triomf en comparació amb el que es pensaven, els ha fet veure que la realitat no és com es pensaven. Finalment dir, que la major part de la gent no posa banderes a les finestres i no fan gaire soroll i que són els que acabaran decantant la decisió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…