Ves al contingut principal

Neix l'Espai autonomisèria: participa-hi!








Els comentaris dels lectors d'ahir mateix i una conversa fatalista a la feina, amb el futur incert dels fills (ara, els dels companys, al voltant del vint anys) en el centre de les preocupacions, m'animen a engegar una nova campanya patrícia en dos fronts: al PBP (Per a Bons Patricis) i a twitter. Com bé sabeu i gairebé tots a hores d'ara patiu, el desastre actual que vivim es fonamenta en dos dinàmiques perverses desfermades. Com diu l'Elies, en un cas no podem fer-hi res. En l'altre, la solució és a les nostres mans. El primer, la crisi internacional més profunda dels darrers noranta anys (com a mínim). La segona, la persistència d'un espoli fiscal situat al voltant del 9% del nostre PIB, que ens incapacita per fer front als problemes que planteja la primera. Tothom combat la crisi amb els dos punys, mentre nosaltres (que som molt xulos), insistim en la conveniència de fer-ho amb un braç lligat a l'esquena. El lligam entre l'espoli i la nostra misèria creixent és clar, però la Brigada de Narcòtics treballa incansablement per llançar l'habitual boira al damunt.

Per això, per caminar modestament en sentit contrari, a partir d'avui, disposareu d'una pàgina, l'Espai Autonomisèria, on, dins les nostres possibilitats, anirem penjant les intervencions dels lectors ordenades temàticament i cronològica. Es tracta que deixeu, si us ve de gust, un missatge no gaire llarg (no més de 300 caracters, un doble tweet) on exposeu un tast de les conseqüències de l'autonomisèria en el vostre àmbit social, familiar, de barri o laboral. Mostres impactants de fins a quin punt de degradació material i moral ens està portant la negativa de l'establishment autonomista a acceptar que l'única sortida raonable per al nostre poble és el de construir-se un estat propi que gestioni els propis recursos. Si pot ser, perquè tenim pressa, sense fer marrades d'impossibles pactes fiscals que només generaran noves frustracions. Des de PBP llancem també una campanya a twitter amb els mateixos objectius i l'etiqueta #autonomiseria com a bandera. Sempre al servei de l'única causa que, ara com sempre, mou els bons patricis.

Comentaris

  1. Felicitats pel nou espai, Granollacs!
    Penso que iniciatives com aquesta on tothom pugui informar-se i a l'hora aportar el seu granet sense parlar de banderetes i tocant només aquests temes clau són les que poden fer entrar al gruix de la població en raó i acostar-nos a la independència, que ara per ara és una necesitat que apreta més que mai.

    L'alumne de la UPC d'ahir.

    ResponElimina
  2. Gran iniciativa la de l'espai autonomisèria.

    Si em permets et faré una petita crítica del teu blog: te masses widgets, plugins i morralla que fa que carregui molt lent. Això potser no es nota amb un Quad Core i 8GB de RAM, però des de dispositius mòbils la cosa va molt lenta. Per la resta, un blog excel·lent, el meu favorit.

    ResponElimina
  3. Jo ja li vaig dir a en Granollacs que les carreges de pàgines son molt lentes i, en el meu cas, desesperants. La primera causa d'això es que a la feina tinc un ordinador que encara va amb llampares i tubs catòdics. Però la quantitat de contingut que s'ha de descarregar per pàgina es bastant important i això sempre es un handicap. Tan se val. En el cas Granollacs penso que "if no pain, no gain". Per molt lentes que carreguin les planes, paga la pena tardar una mica mes comparat amb el guany que obtens.
    Quant al nou "espai d'autonomisèria" no puc accedir perquè cada vegada que vull entrar em demana un perfil nou.

    ResponElimina
  4. Que tots plegats desitgem alliberar-nos d'aquesta Castella, és obvi. Permeteu-me, però, una reflexió.
    Estem perdent un 9% aprox. dels nostres diners, constantment. D'acord. A casa meva, el que faríem és deduir aquests diners com a perduts i no comptar-hi per a res. D'aquesta manera sabríem de què disposem. Altra cosa serà que els reclamem i fem les maletes per fugir del lladre. Però, no! No solament reclamem inútilment i perdent el temps, sinó que a sobre en gastem de més. Vosaltres us creieu que si no ens robessin aquest 9% ara seríem rics? No. Ens els hauríem gastat de mala manera.

    Per altra banda, la proposta d'avui és molt excel·lent, tant que sembla mentida que encara no existís. Hi vaig de seguida!! Bravo!

    ResponElimina
  5. Perdona, Granollacs. No sé si sóc talòs, si corro massa o què! Acabo de clicar al "...disposareu d'una pàgina, l'Espai Autonomisèria, on, dins les nostres possibilitats, anirem penjant les intervencions dels lectors ordenades temàticament i cronològica." i em diu que no tinc permís per entrar-hi. Cal crear un compte nou, o és que no està "encara" en marxa? Suposo que sóc talòs... je!

    ResponElimina
  6. Et felicito per la iniciativa i es clar que hi participaré.
    Avui us recomano un article d'en Xavier Roig publicat a l'Ara que parla del corredor mediterrani.
    ja fa dies que penso que si varem fer el primer tren Barcelona Mataró... perquè no fem una via ample de mercaderies Tarragona-Figueres i que els donin pel sac? parlant de donar pel sac...no acabaria mai.
    Bon cap de setmana patricis!

    ResponElimina
  7. Doncs, Núria
    Si els FCG ho proposessin als financers propis del país, potser podria ser factible. Seria una molt bona bufetada a les Espanyes. Els de SI ho podrien plantejar al Parlament! El traçat, les expropiacions i l'estudi tècnic ja estan fets. És qüestió de treure'n una fotocòpia i FCG ho liciti al millor. Ah!, si La Caixa s'endugués el finançament, com un xantatge, caldria demanar-los que fos a canvi de retornar la seu a Catalunya. Que les companyies explotadores paguessin peatge i encara farien més diners que amb les autopistes.

    ResponElimina
  8. Quan es parla d'espoli se sol parlar a partir d'aquestes xifres:
    - uns 22.000 M€/any: són xifres massa elevades, que no es referencien fàcilment a la realitat diària.
    - uns 60M€/dia.
    Semblen més clares les percentuals, i la més repetida és la del 9% del PIB. La gent es queda amb el 9% i em sembla que fàcilment la gent ho associa "al 9% del que paguem". Doncs no, crec que és molt més clar i entenedor parlar d'espoli al voltant del

    35% dels impostos que paguem.

    Aquesta és la xifra que caldria repetir quan parlem d'espoli.
    De cada 3 euros que paguem en impostos a Catalunya se n'hi queden menys de 2. Toca't els collons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…