Ves al contingut principal

N'Herrera té raó: som xusma (mentre vulguem)

Palau Despuig (Tortosa)










Fa poc dies et parlava, estimat lector, d'un arxiu fonamental per a la història moderna de la mediterrània. El del llinatge Requesens, conservat feliçment a Catalunya. Vés per on. El personatge més important de la nissaga fou, sens dubte, Lluís de Requesens i de Zúñiga, futur governador dels Països Baixos en nom de Felip II de Castella, un dels comandants de l'estol cristià de la Santa Lliga a la batalla de Lepant (1571). Una carnisseria de proporcions dantesques. La més cruel que ha viscut mai el Mare Nostrum, em penso. En bona part, els protagonistes foren xusma. Sí, sí. No sé si és exactament l'ús més autèntic i originari del terme, però els remers de galeres rebien aleshores aquest nom. La majoria eren enemics capturats o condemnats cristians. També n'hi havia, fins i tot, de contractats temporers. Sense ni tan sols saber-ho, quan Carlos Herrera es dirigeix a nosaltres com a xusma, indignat per la voluntat majoritària dels catalans de prohibir les curses de braus, l'home té més raó que un sant.

Som xusma. Autèntica xusma. Ens dediquem a remar i remar. A la boga constant per mantenir el vaixell a ritme davant la tempesta més descomunal. Mentre d'altres prenen l'aperitiu a coberta. En això consisteix l'embarcació trirrem de l'espoli fiscal (en honor als Països Catalans) anomenada Regne d'Espanya. Hi ha els senyors i hi ha la xusma. I la xusma té una vida dura. Les seves condicions d'insalubritat són tan radicals que, diuen, segons bufa el vent, les galeres s'ensumen abans de veure's en l'horitzó. Tal és la ferum de la xusma. Però la xusma no dura eternament. Diuen els entesos que una pena de galeres superior als tres anys era, poc més o menys, equivalent a una condemna a mort. Pocs galiots aguantaven més temps cosits al rem. Per això, entrats en l'any tercer de la crisi, el gruix de la xusma catalana haurà de començar a plantejar-se si vol morir exhausta o trencar les cadenes que la lliguen al banc. Morir com a xusma o viure com a homes i dones lliures. Treure-li la raó d'una vegada a Carlos Herrera.

Comentaris

  1. Una pregunta, estimat Granollacs.
    Aquest Lluís de Requesens i de Zúñiga era d'UDC? Ho dic per això de navegar per totes bandes, prenent mentrestant l'aperitiu a coberta. També, us recomano que llegiu "La mà de Fàtima", d'Ildefonso Falcones. Explica, de manera novel·lada, tot això dels remers i tot el negoci que hi havia...

    Respecte del punt final del teu article d'avui, crec que en Mas veu aquest drama i intenta evitar aquest final. Final molt desitjat i programat pel PP, per cert!

    ResponElimina
  2. Som xusma perquè volem ser xusma. Som el que ens mereixem...

    ResponElimina
  3. Home del sac, no t'equivoquis. Nosaltres, la gent, no volem ser xusma. Però en hi ha que volen que ho seguim sent per aprofitar-se'n.

    L'escull més importat per salvar no és Espanya, son Ells. Hi ha qui els anomena Puente Aéreo, La Família, La Santa Aliança, la Sociovergència... es refereixen a la mateixa gent: els que volen mantenir el statu quo (l'autonomisme, la subordinació mesella a Espanya) ja que els beneficia.

    Saben que amb la independència el canvi de paradigma els deixara a l'estacada. Son contra aquests que hem de lluitar per ser lliures.

    Ho explica molt millor que jo Jordi Finestres al que és sens dubte l'article del dia:

    http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2332/familia

    ResponElimina
  4. Hola, em dic Jordi i soc xusma. Soc català per molt que m'insultin!!! No considero que els catalans siguem superiors, simplement vull deixar de ser inferior i tenir el que ells ja tenen: un estat propi. Això si, soc superior en educació i respecte a aquest senyor(?)

    ResponElimina
  5. Soc català, independentiste, i m'agrada la Festa del Bous

    ResponElimina
  6. La Festa dels Bous, tal com l’entenem actualment, no són una tradició espanyola. De fet, abans que se celebressin a molts llocs d'espanya, ja es celebraven espectacles amb bous a la Catalunya Nord, a Catalunya i al País Basc.
    Malauradament la història es repeteix i uns pocs cremen la cultura i l'art de molts segles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…