N'Herrera té raó: som xusma (mentre vulguem)

Palau Despuig (Tortosa)










Fa poc dies et parlava, estimat lector, d'un arxiu fonamental per a la història moderna de la mediterrània. El del llinatge Requesens, conservat feliçment a Catalunya. Vés per on. El personatge més important de la nissaga fou, sens dubte, Lluís de Requesens i de Zúñiga, futur governador dels Països Baixos en nom de Felip II de Castella, un dels comandants de l'estol cristià de la Santa Lliga a la batalla de Lepant (1571). Una carnisseria de proporcions dantesques. La més cruel que ha viscut mai el Mare Nostrum, em penso. En bona part, els protagonistes foren xusma. Sí, sí. No sé si és exactament l'ús més autèntic i originari del terme, però els remers de galeres rebien aleshores aquest nom. La majoria eren enemics capturats o condemnats cristians. També n'hi havia, fins i tot, de contractats temporers. Sense ni tan sols saber-ho, quan Carlos Herrera es dirigeix a nosaltres com a xusma, indignat per la voluntat majoritària dels catalans de prohibir les curses de braus, l'home té més raó que un sant.

Som xusma. Autèntica xusma. Ens dediquem a remar i remar. A la boga constant per mantenir el vaixell a ritme davant la tempesta més descomunal. Mentre d'altres prenen l'aperitiu a coberta. En això consisteix l'embarcació trirrem de l'espoli fiscal (en honor als Països Catalans) anomenada Regne d'Espanya. Hi ha els senyors i hi ha la xusma. I la xusma té una vida dura. Les seves condicions d'insalubritat són tan radicals que, diuen, segons bufa el vent, les galeres s'ensumen abans de veure's en l'horitzó. Tal és la ferum de la xusma. Però la xusma no dura eternament. Diuen els entesos que una pena de galeres superior als tres anys era, poc més o menys, equivalent a una condemna a mort. Pocs galiots aguantaven més temps cosits al rem. Per això, entrats en l'any tercer de la crisi, el gruix de la xusma catalana haurà de començar a plantejar-se si vol morir exhausta o trencar les cadenes que la lliguen al banc. Morir com a xusma o viure com a homes i dones lliures. Treure-li la raó d'una vegada a Carlos Herrera.

Comentaris

  1. Una pregunta, estimat Granollacs.
    Aquest Lluís de Requesens i de Zúñiga era d'UDC? Ho dic per això de navegar per totes bandes, prenent mentrestant l'aperitiu a coberta. També, us recomano que llegiu "La mà de Fàtima", d'Ildefonso Falcones. Explica, de manera novel·lada, tot això dels remers i tot el negoci que hi havia...

    Respecte del punt final del teu article d'avui, crec que en Mas veu aquest drama i intenta evitar aquest final. Final molt desitjat i programat pel PP, per cert!

    ResponElimina
  2. Som xusma perquè volem ser xusma. Som el que ens mereixem...

    ResponElimina
  3. Home del sac, no t'equivoquis. Nosaltres, la gent, no volem ser xusma. Però en hi ha que volen que ho seguim sent per aprofitar-se'n.

    L'escull més importat per salvar no és Espanya, son Ells. Hi ha qui els anomena Puente Aéreo, La Família, La Santa Aliança, la Sociovergència... es refereixen a la mateixa gent: els que volen mantenir el statu quo (l'autonomisme, la subordinació mesella a Espanya) ja que els beneficia.

    Saben que amb la independència el canvi de paradigma els deixara a l'estacada. Son contra aquests que hem de lluitar per ser lliures.

    Ho explica molt millor que jo Jordi Finestres al que és sens dubte l'article del dia:

    http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2332/familia

    ResponElimina
  4. Hola, em dic Jordi i soc xusma. Soc català per molt que m'insultin!!! No considero que els catalans siguem superiors, simplement vull deixar de ser inferior i tenir el que ells ja tenen: un estat propi. Això si, soc superior en educació i respecte a aquest senyor(?)

    ResponElimina
  5. Soc català, independentiste, i m'agrada la Festa del Bous

    ResponElimina
  6. La Festa dels Bous, tal com l’entenem actualment, no són una tradició espanyola. De fet, abans que se celebressin a molts llocs d'espanya, ja es celebraven espectacles amb bous a la Catalunya Nord, a Catalunya i al País Basc.
    Malauradament la història es repeteix i uns pocs cremen la cultura i l'art de molts segles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)