Patrimoni cultural: no tot s'escapa

Els amics Centelles no han tornat a piular. No per això els oblidem. Potser estan de vacances a una illa paradisíaca. Tornen els rumors del possible retorn de l'arxiu del seu pare a Catalunya. El temps i els seus interessos econòmics, diran. Finalment, com a contrapunt, la Generalitat sembla que s’esforça a posar en valor els fons fotogràfics que va rebent de mans privades des de fa dècades i que constitueixen un patrimoni extraordinari. Un exemple. Fins el 23 d'octubre encara podeu veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició sobre la nissaga dels fotoperiodistes Brangulí, autors d’un segle de retrat social, probablement, sense comparació possible al país. Atès que és el que tenim, gastem diners en la difusió d’aquest tresor. Els Centelles, que s’ho facin amb el suport dels espanyols.

La Gestoria va acordar també a mitjans de juny amb els Jesuïtes (que el conservaven fins ara) l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya del fons documental valuosíssim del llinatge Requesens. Segons han explicat, es tracta de l’arxiu nobiliari més important que es conserva encara al nostre país, atès que la major part dels documents d’aquestes nissagues, fruit d’emparentaments amb la noblesa castellana, han anat a raure al nostre estimat país veí. Els Requesens van jugar un paper destacat a la Guerra Civil catalana del segle XV i al servei dels Àustria al llarg del segle XVI. El seu domini a les terres del Baix Llobregat, especialment, a Martorell i Molins de Rei, posen ara a l’abast dels investigadors locals una part important de la seva història. A més, les herències internacionals acumulades donen a l'arxiu Requesens un valor d'abast mediterrani. No tot s’escapa, doncs. Troços fonamentals d'història medieval, moderna i contemporània del país. Aprofitem-ho.

Comentaris

  1. No tot son males noticies en aquest àmbit. Felicitats.!!

    ResponElimina
  2. Entre els silencis forçats, la immigració constant que s'instal·la a Catalunya, i ignoràncies generalitzades, no m'estranya que hi hagi seguidors d'aquest monstre de l'intolerància com és la Sra. Camacho o Ribera que no puguin a arribar a capir el mínim d'història de Catalunya.
    I, efectivament, com l'Arnau, moltes felicitats per aconseguir anar omplint aquesta bota sense fons del vi de la nostra història!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas