Ves al contingut principal

Patrimoni cultural: no tot s'escapa

Els amics Centelles no han tornat a piular. No per això els oblidem. Potser estan de vacances a una illa paradisíaca. Tornen els rumors del possible retorn de l'arxiu del seu pare a Catalunya. El temps i els seus interessos econòmics, diran. Finalment, com a contrapunt, la Generalitat sembla que s’esforça a posar en valor els fons fotogràfics que va rebent de mans privades des de fa dècades i que constitueixen un patrimoni extraordinari. Un exemple. Fins el 23 d'octubre encara podeu veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició sobre la nissaga dels fotoperiodistes Brangulí, autors d’un segle de retrat social, probablement, sense comparació possible al país. Atès que és el que tenim, gastem diners en la difusió d’aquest tresor. Els Centelles, que s’ho facin amb el suport dels espanyols.

La Gestoria va acordar també a mitjans de juny amb els Jesuïtes (que el conservaven fins ara) l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya del fons documental valuosíssim del llinatge Requesens. Segons han explicat, es tracta de l’arxiu nobiliari més important que es conserva encara al nostre país, atès que la major part dels documents d’aquestes nissagues, fruit d’emparentaments amb la noblesa castellana, han anat a raure al nostre estimat país veí. Els Requesens van jugar un paper destacat a la Guerra Civil catalana del segle XV i al servei dels Àustria al llarg del segle XVI. El seu domini a les terres del Baix Llobregat, especialment, a Martorell i Molins de Rei, posen ara a l’abast dels investigadors locals una part important de la seva història. A més, les herències internacionals acumulades donen a l'arxiu Requesens un valor d'abast mediterrani. No tot s’escapa, doncs. Troços fonamentals d'història medieval, moderna i contemporània del país. Aprofitem-ho.

Comentaris

  1. No tot son males noticies en aquest àmbit. Felicitats.!!

    ResponElimina
  2. Entre els silencis forçats, la immigració constant que s'instal·la a Catalunya, i ignoràncies generalitzades, no m'estranya que hi hagi seguidors d'aquest monstre de l'intolerància com és la Sra. Camacho o Ribera que no puguin a arribar a capir el mínim d'història de Catalunya.
    I, efectivament, com l'Arnau, moltes felicitats per aconseguir anar omplint aquesta bota sense fons del vi de la nostra història!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…