Ves al contingut principal

Premis Brigada de Narcòtics 2011: escalfant motors









Fa unes setmanes un anònim lector d’aquest bloc ens va regalar una magnífica anàlisi de l’article de Josep Vicent Boira “Sobirà fracàs dels Estats”, publicat fa algunes setmanes al diari del comte. El destacava molt especialment pel seus efectes narcotitzants. Per la capacitat de mostrar vies que el mateix autor sap que no porten enlloc. Que l’únic objectiu evident que tenen és el de no conduir el país a l’únic camí (en feliç expressió d'en Gerard Quintana) que han seguit tots els pobles del món: construir un estat propi que defensi els interessos materials i morals de la seva nació. Com bé saps, estimat lector, un dels objectius d’aquest bloc és el de denunciar precisament aquesta mena de discursos escapistes que es proposen mantenir distret el personal sempre fora de l’àrea i si pot ser en fora de joc.

S’apropa l’obertura, l'1 de novembre, del període de presentació de candidatures per als Premis Brigada de Narcòtics, en la seva edició 2011. En la primera, la categoria Millor Inspector va triar entre aquells periodistes i opinadors més desacats en la feina narcotitzant del país. Potser seria bo, aquest any, afegir-hi a la proposta una peça periodística que constitueixi un exemple de les seves activitats habituals. Crido, doncs, els lectors, a deixar en els comentaris a aquest o qualsevol altre apunt, durant les properes setmanes, les seves propostes concretes d’autors i textos més destacats (si pot ser amb enllaç a l’article en qüestió), acompanyades d’una breu síntesi que posi en relleu els mèrits del candidat. Entre tots aconseguirem, sense dubte, que els Premis BN d’aquest any augmentin el seu prestigi i acompleixin el seu objectiu de denúncia.

P.S. D'entrada, us poso al marge dret del bloc quatre propostes concretes d'articles que potser mereixerien la nominació: vosaltres direu...

Comentaris

  1. El primer candidat, i destacat, hauria de ser en Josep Cuní. Mai havia estat gaire crític amb les estructures de poder, però ara que està sota el paraigües del comte és descaradament una eina de propaganda de qui el paga. Aquí va la perla de que l'independentisme està inflat mediàticament, doncs no el veu reflectit en les urnes:

    http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110912/54214823357/yo-procuro-ser-impertinente-basta-del-miedo-al-que-diran.html

    http://www.cronica.cat/noticia/Cuni_Lindependentisme_esta_inflat_mediaticament

    ResponElimina
  2. No havia acabat de llegir l'entrada d'avui ni m'havia fixat encara en el panell lateral que ja em venia al cap l'article del Valentí Puig! M'hauré de llegir la resta.

    ResponElimina
  3. Doncs sincerament jo no llegeixo ni escolto aquesta colla de camells. L'article d'en Cuni el vaig passar per alt en llegir el títol. (Ja sabem qui es aquest personatge) Ho sento, però m'escalfo molt aviat i prefereixo no fer-ho. Tinc un company que es aficionat a la COPE i a Intereconomia. (Nomes per veure que diu l'enemic). No. L'enemic fa segles que diu el mateix... be, si veig quelcom ja ho diré.

    ResponElimina
  4. Els Premis BN! Les grans gestes comencen així, calant entre amics de la mateixa corda! Fent la pila del greix!
    D'entrada, en la teva proposta, Granollacs, hi poses tres Vanguàrdies i una e-notícies. Simptomàtic! L'Arnau parla d'incloure en Cuní. Jo personalment, al marge del què pugui pensar com a col·laborador de les Brigades, en Cuní el trobo tant succedani d'EEUU que m'arriba a saturar tot. Només vaig tenir ocasió d'intentar escoltar-lo uns vint minuts a la 8TV. El to imperatiu del seu discurs em va fer sentir basques.... Ja no és per brigadista, és de persona. És el Déu ianqui baixat a casa nostra!!

    ...o així m'ho sembla...

    ResponElimina
  5. Com que hi sóc a temps, em reservo el vot per a més endavant.
    Només comentar-vos que estic vetada als comentaris d'e-notícies des de Juliol de l'any passat quan vaig escriure indignada en contra de l'article que va escriure el Sr. Xavier Rius dient que a la manifestació del 10J hi havien anat 4 iaies aburrides, que eren allà enlloc d'anar a la perruqueria. En el meu comentari el titllava de ximple i mascliste.
    Enhorabona pel concurs i també per citar en Vicens Partal, en ell i a tú, Grenollacs, us hauriem de donar un premi en positiu per estar sempre tant i tant encertats.

    ResponElimina
  6. El comentari que vaig pujar aquí era un retalla i enganxa d'un mail que li vaig enviar i que mai m'ha contestat. Em vaig indignar tant que vaig necessitar dir-li personalment. Vaig haver d'editar el comentari un parell de cops per treure tots els insults i semblar educat de tant que em bullia la sang.

    Em passa com a l'Estanyol, la caverna i els narcos em provoquen urticària. Més els narcos que la caverna, tot sigui dit: res fa més ràbia que un botifler.

    Normalment l'article narcòtic standard és força topic, en sol haver de dos tipus: el que diu que l'independentisme és minoritari i el que agita el fantasma de la por.

    L'article del Boira era molt més ambiciós, va arribar a demanar un nou ordre mundial per combatre l'independentisme català! Només li va citar els illuminati i els masons.

    Els meus vots:

    - Millor article narcòtic: JVB "Sobirà fracàs de l'estat"

    - Millor comissaria: Grup Godó

    - Millor comissari de la Santa Aliança Narcòtica: Sando Rosel (sí, amb una sola ela)

    ResponElimina
  7. Pseudo-edit: Volia dir que nom´s li va faltar citar els illuminati i els masons.

    ResponElimina
  8. Mmmmh, pels premis jo descartaria les i-nmudicies del Javier Rios, allo nomes es la versio nostrada del "Salvame". Viuen d'atiar la confrontacio catalans-espanyols, si guanyes un centim mes fent una altra cosa canviarien el web en 5 minuts. El Cuni, buff quina mandra, el seu ego es el seu pecat i la seva condemna, pq al Cuni no li agrada l'independentisme? Doncs pq fa anys un dia va decicir que no i ara te massa ego per reconeixer l'error i canviar de parer, nomes es una vacona ridicula i com a molt pot afectar la opinio de les mestresses de casa de mes de 70 anys (el seu principal public). El Valencia aquest que nombreu? Bah ja se sap que la realitat amb el que digui un valencia no te res a veure poden la forsar la realitat de tal manera que si cal s'inventen una llengua descendent del mossarab, ni que del delta a Andorra parlin igual que ells. El pobre valencianet es veu sol mantenint els funcionaris de Madrit i els parats andalusos, pero aixo millor que Catalunya no marxi, pq li pot sortir car.

    ResponElimina
  9. Endavant amb els premis BN. Trobo un criteri molt encertat demanar que les propostes de candidats s'acoloreixin amb exemples de la seva tasca. Potser no serà tan fàcil citar l'obra del narco quan aquest no es dediqui a l'articulisme, però segur que ho sabrem trampejar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.