Ves al contingut principal

Quan la policia del teu país retira la bandera del fèretre d’un resistent

Embassament d'Ulldecona
No sé si és responsabilitat del conseller Puig o dels serveis del Parlament de Catalunya sota les ordres de la nostra presidenta-fada de Gispert. M’és igual, però si pot ser que donin explicacions. Encara que han passat uns dies no puc deixar de comentar la dolorosa marginació de l’estelada a les exèquies oficials del president Barrera. La nostra insígnia de combat va complir no fa gaire cent anys de vida, gairebé com el vell dirigent republicà. L’Heribert Barrera va representar com ningú altre la continuïtat de l’ERC de Macià i Companys, per als quals i per a milers i milers de catalans de diverses generacions l’estelada fou successivament i és encara signe de lluita contra la dictadura, contra la monarquia borbònica i contra el feixisme espanyolista.

Fins ara sabíem que l’autonomisme és una autèntica xacra que ens corca de forma lenta però segura. Un règim indigne que posa en qüestió la supervivència del nostre país i el benestar més bàsic dels seus ciutadans. Ara sabem també que és profundament sectari. Els autonomistes viuen en el seu món ideal on tothom beu pel boc gros i no admeten fàcilment l’existència de polítics coherents que lluiten per fer realitat amb honestedat l’única sortida que a hores d’ara tothom ja sap que li queda al nostre poble. La que cridaven bona part dels assistents a l'acte oficial de comiat a l'auditori del dit Palau del Parlament. Sí, la retirada de l’estelada del fèretre de l’Heribert Barrera fou un acte absolutament indigne. Els mossos d’esquadra, la policia de la Gestoria que ens permet l'autonomisme, desarborant la nostra bandera de combat: una imatge val més que mil paraules. Una autèntica vergonya.

Comentaris

  1. Amb l'article d'avui, 5 "m'agrada" i cap comentari. Què ens passa?

    O sigui, que ni a dins de casa nostra, del Parlament, no podem estar-nos-hi lliurament? Que el pobre Heribert no pot tenir l'estelada?! Això ha de ser, necessàriament, obra de Núria de Gispert. D'Unió, és clar! No n'hi ha prou en que Simó es queixi. Cal que es faci un debat per expulsar Gispert de la Presidència del Parlament de Catalunya! I, si ERC no en té prous, que ho agafia SI. Servirà la causa per en Barrera i... a sobre guanyarà més vots....

    ResponElimina
  2. Joc crec que totes aquestes coses que passen son un símptoma de la lluita, cada cop mes evident pels no iniciats, entre els autonomistes fracassats i els independentistes. Des del carrer arriba l'estelada i des de les institucions la treuen. Cada dia els polítics fastigosos, inútils i fariseus de la gestoria estan més aïllats i mes sols. I a l'hora aquest aïllament i aquesta solitud es mes pública i evident.
    La política de avui, els partits, son una empresa Multi brand. Amb moltes cares i un únic objectiu: Espanya. Una empresa que vol atraure clients i que per això fa publicitat del seu producte enganyós.
    Però la veritat sempre sura i al final els compradors del seu producte s'adonaran si aquest es bo o dolent. I si es dolent se sentiran enganyats i no el tornaran a comprar.
    Quin pallissa de paio que estic fet.
    Ja m'enteneu, no?.
    Doncs això.

    ResponElimina
  3. Un article de Salvador Cardús molt interessant sobre el tema:

    http://www.vilaweb.cat/noticia/3923861/20110901/salvador-cardus-em-indignar-comiat-oficial-president-barrera.html

    ResponElimina
  4. En Salvador Cardús ha anat fent una millora de la seva qualitat -que ja la va començar ben alta!- més que notable, al meu entendre. Crec que hauria de ser una de les poques persones que hauriem de tenir com a referent.
    Aquest article que "Anònim" ens aporta, realment és molt interessant.
    Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ramón Llull, avui deies que l'article estava poc comentat, més tard sembla que la gent s'ha animat a fer-ho. Qué hem de comentar? En Granollacs sempre té raó. Les estelades als taüts, als consistoris o l'espatlla del Cesc, els insults i els dits als ulls, ja fa dies que em posen pedres al fetge i carreguen la meva necessitat d'acció. Tenim pressa, molta pressa ens deia l'Heribert, quan encara ens podia esperonar, fem-li cas: és el millor homenatge! Recolzem la coalició unitaria, si es fa, i més: perquè es faci...No perdem temps, que tenim pressa... per cert, no trobo formatge en porcions català i estic posant llet (nostra) al puré. coneixeu alguna marca catalana que en faci? Anem per feina, si us plau!

    ResponElimina
  6. Doncs no, Núria. Comprem a l'Esclat-Bon Preu, on sempre hi tenen tota la producció que es fa a Catalunya i no n'hi ha. A poc a poc o ràpidament, tot se'n va a Madrid.
    Ho sento pel meu comentari inicial. Potser jo portava massa cafè de bon matí.

    ResponElimina
  7. .
    La retirada de la estelada se ha justificado porque tapaba la bandera catalana o enseña del rey de Aragón.
    .
    Las cuatro barras son usadas, universalmente en Europa y en la Península por todos los contemporáneos, con la locución medieval de barras de Aragón.
    .
    .
    http://aragonanticatalanista.wordpress.com/
    .
    .

    ResponElimina
  8. Ara que veig l'anònim anterior, algú em pot explicar el per què d'aquest odi dels aragonesos cap als catalans? Enveja?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…