Ves al contingut principal

Sense pressa, a 2,1 currículums per hora

Delta de l'Ebre








Els dies que no hi ha urgències externes o internes que et facin acabar a mata-degolla, els darrers minuts de la jornada laboral es viuen amb una certa relaxació. És temps per comentar alguna cosa amb els companys mentre tanques o encarriles els darrers serrells. I no penseu malament, la conversa no és necessàriament aliena a la feina. L'altre dia varem acabar parlant de com, no se sap exactament perquè, aquesta vegada ens han autoritzat a proveir una substitució d'un company entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre d'enguany. Just tres mesos. Encara recordem la darrera de fa un any, per maternitat, en la qual una llicenciada en traducció i interpretació va ocupar temporalment una plaça d'auxiliar administratiu. Doncs bé, ara es tracta d'un lloc de subaltern, de la més baixa qualificació dins l'administració de la Gestoria i un salari de mileurista (o menys).

Unes vint hores després de la publicació oficial de l'oferta, se superen ja la cinquantena de currículums rebuts, entre els quals, el d'un nombre majoritari de llicenciats universitaris. Si el ritme continua tan frenètic, d'aquí al 27 de setembre, quan es tancarà el procés, podem tenir uns quants centenars d'aspirants a una feina per a la qual només cal el graduat escolar. És així com l'autonomisme ha deixat el país. A la vora del col·lapse. Per això encara sobta més el fet que, en emprendre, després de fitxar, el camí de casa, les notícies et facin escoltar el nostre Gran Timoner afirmant que concert econòmic i pacte fiscal són el mateix, però que, en tot cas, l'aplicació del nou model no podrà ser automàtica, imminent. Es veu que no hi ha pressa. Abans de començar la negociació ja marquem a l'agenda el nostre tradicional gradualisme peixalcovià. Això promet. I esperar a veure l'ensarronada podria fer fins i tot gràcia, si no fos pel patiment de tanta i tanta gent. En cinc minuts, del drama de l'atur a la lamentable irresponsabilitat dels dirigents de l'autonomisme.

Comentaris

  1. Doncs això, que val més invertir en qualsevol cosa que en formació en el país que ens han deixat. Després d'omplir-se la boca de que falten enginyers, que cal formació i i+d i bla bla bla... es va potenciar el totxo i l'analfabetisme i així hem acabat.http://vaderiure.blogspot.com/2011/09/em-trec-el-nivell-d-de-catala-o-una.html

    ResponElimina
  2. Aquest article t'ha sortit rodó!
    Acabo de comprar una garnatxa negre de Gandesa per regalar-lo aquest vespre amb un bon pa-amb-tomàquet, i no sé si trencar el protocol i fótra-me'l directament ara mateix. Burro de mi, no ho faré, tranquils. Però, en Granollacs té tota la raó de dir el que diu a l'article d'avui.

    Per a mi, el nostre Gran Timoner està esperant que SI vagi a repartir justícia al Congreso de los Disputados (el xivato gramatical se m'ha posat vermell de ràbia!). A continuació, farà de moderador dient que amb un arreglo de números ell ja calmarà els alterats de Catalunya. El que comencen a intuir alguns a Madrid és que el nostre cabreig és superior a tota situació anterior. I, el Rei Artús segueix mirant, suposo, per l'escletxa a veure com es mouen les peces al tauler d'escacs... Sempre tindrà temps d'agafar l'espasa quan li hagi passat el perill o ja sigui consumat i dir que és l'heroi.

    ResponElimina
  3. Faré un copypaste d'un article que vaig llegir fa un temps. No he trobat manera més descarnada de descriure la situació actual d'Espanya:

    "...crisi global, crisi estructural, deute públic i deute familiar desproporcionat, corrupció política, atur sostingut i desbocat entre els menors de 30 anys, sistema educatiu fracassat, desinversió dels guanys empresarials i dels fons governamentals en ocupació i en I+D, baix índex de patents, sindicats corruptes i decimonònics, frau fiscal sistemàtic, crèdit privat congelat, crèdit oficial impagable destinat a empreses del "règim", falta de control del sistema bancari, deute gegantí i diferit sine die de l'administració amb la petita i mitjana empresa, burocràcia desproporcionada i paralitzadora, menyspreu a la investigació i l'emprenedoria, silenci subvencionat de la premsa, manipulació política dels alts tribunals, sistema judicial col·lapsat i en fallida econòmica, empobriment accelerat de la classe mitjana, immigració inassumible, prestacions socials impossibles d'atendre, administracions locals arruïnades fent-se càrrec de prestacions socials que no els pertoquen però imposades per lleis indirectes , funcionariat excessiu i sovint promocionat per afinitats de partit amb pràctiques il·legals, classe política poc preparada i en alguns casos semianalfabeta, deute corrupte ocult, tensions nacionals creixents, greuges fiscals insuportables contra Catalunya i la classe mitjana,... Estem parlant d'una democràcia europea o d'un cortijo maquillat a punt d'esclatar?"

    D'aquesta, Espanya no se'n surt. I crec que en Mas, que no deu ser tonto, ho sap perfectament. Ara li toca fer veure als prohombres catalanes que creuen que el seu negoci és Espanya que continuar com ara és pa (sec i ranci) per avui i molta molta gana per demà.

    Crec que el futur fracàs del pacte fiscal és una estratègia estudiada per fer veure a aquesta gent que és hora de marxar.

    ResponElimina
  4. A més de l'escanyament econòmic a què ens sotmet Espanya via fiscalitat/inversions i o transferències cal denunciar també l'espanyolització de la nostra economia. Una nació econòmicament capdavantera ha caigut en una andalusització del seu sistema (im)productiu que és una de les raons per les quals aquí les conseqüències socials de la crisi són tan agudes.
    Només cal mirar vers el País Bacs i Navarra: no és només que el concert econòmic els hagi dotat de més recursos, és que els han invertit bé. El factor ETA, a més, ha jugat en favor de la modernització econòmica. Les accions armades han espantat el turisme i, de retruc, tots els efectes perversos associats a aquesta indústria (preeminència del totxo, treballs de baixa qualificació...). Els basconavarresos han hagut de persistir en el que ja sabien fer: indústria punta. Ara en gaudeixen.
    Separar-nos d'Espanya també ha de servir per a separar-nos d'una economia de pandereta marbellí on als catalans ens toca pagar la festa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…