Ves al contingut principal

Sense pressa, a 2,1 currículums per hora

Delta de l'Ebre








Els dies que no hi ha urgències externes o internes que et facin acabar a mata-degolla, els darrers minuts de la jornada laboral es viuen amb una certa relaxació. És temps per comentar alguna cosa amb els companys mentre tanques o encarriles els darrers serrells. I no penseu malament, la conversa no és necessàriament aliena a la feina. L'altre dia varem acabar parlant de com, no se sap exactament perquè, aquesta vegada ens han autoritzat a proveir una substitució d'un company entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre d'enguany. Just tres mesos. Encara recordem la darrera de fa un any, per maternitat, en la qual una llicenciada en traducció i interpretació va ocupar temporalment una plaça d'auxiliar administratiu. Doncs bé, ara es tracta d'un lloc de subaltern, de la més baixa qualificació dins l'administració de la Gestoria i un salari de mileurista (o menys).

Unes vint hores després de la publicació oficial de l'oferta, se superen ja la cinquantena de currículums rebuts, entre els quals, el d'un nombre majoritari de llicenciats universitaris. Si el ritme continua tan frenètic, d'aquí al 27 de setembre, quan es tancarà el procés, podem tenir uns quants centenars d'aspirants a una feina per a la qual només cal el graduat escolar. És així com l'autonomisme ha deixat el país. A la vora del col·lapse. Per això encara sobta més el fet que, en emprendre, després de fitxar, el camí de casa, les notícies et facin escoltar el nostre Gran Timoner afirmant que concert econòmic i pacte fiscal són el mateix, però que, en tot cas, l'aplicació del nou model no podrà ser automàtica, imminent. Es veu que no hi ha pressa. Abans de començar la negociació ja marquem a l'agenda el nostre tradicional gradualisme peixalcovià. Això promet. I esperar a veure l'ensarronada podria fer fins i tot gràcia, si no fos pel patiment de tanta i tanta gent. En cinc minuts, del drama de l'atur a la lamentable irresponsabilitat dels dirigents de l'autonomisme.

Comentaris

  1. Doncs això, que val més invertir en qualsevol cosa que en formació en el país que ens han deixat. Després d'omplir-se la boca de que falten enginyers, que cal formació i i+d i bla bla bla... es va potenciar el totxo i l'analfabetisme i així hem acabat.http://vaderiure.blogspot.com/2011/09/em-trec-el-nivell-d-de-catala-o-una.html

    ResponElimina
  2. Aquest article t'ha sortit rodó!
    Acabo de comprar una garnatxa negre de Gandesa per regalar-lo aquest vespre amb un bon pa-amb-tomàquet, i no sé si trencar el protocol i fótra-me'l directament ara mateix. Burro de mi, no ho faré, tranquils. Però, en Granollacs té tota la raó de dir el que diu a l'article d'avui.

    Per a mi, el nostre Gran Timoner està esperant que SI vagi a repartir justícia al Congreso de los Disputados (el xivato gramatical se m'ha posat vermell de ràbia!). A continuació, farà de moderador dient que amb un arreglo de números ell ja calmarà els alterats de Catalunya. El que comencen a intuir alguns a Madrid és que el nostre cabreig és superior a tota situació anterior. I, el Rei Artús segueix mirant, suposo, per l'escletxa a veure com es mouen les peces al tauler d'escacs... Sempre tindrà temps d'agafar l'espasa quan li hagi passat el perill o ja sigui consumat i dir que és l'heroi.

    ResponElimina
  3. Faré un copypaste d'un article que vaig llegir fa un temps. No he trobat manera més descarnada de descriure la situació actual d'Espanya:

    "...crisi global, crisi estructural, deute públic i deute familiar desproporcionat, corrupció política, atur sostingut i desbocat entre els menors de 30 anys, sistema educatiu fracassat, desinversió dels guanys empresarials i dels fons governamentals en ocupació i en I+D, baix índex de patents, sindicats corruptes i decimonònics, frau fiscal sistemàtic, crèdit privat congelat, crèdit oficial impagable destinat a empreses del "règim", falta de control del sistema bancari, deute gegantí i diferit sine die de l'administració amb la petita i mitjana empresa, burocràcia desproporcionada i paralitzadora, menyspreu a la investigació i l'emprenedoria, silenci subvencionat de la premsa, manipulació política dels alts tribunals, sistema judicial col·lapsat i en fallida econòmica, empobriment accelerat de la classe mitjana, immigració inassumible, prestacions socials impossibles d'atendre, administracions locals arruïnades fent-se càrrec de prestacions socials que no els pertoquen però imposades per lleis indirectes , funcionariat excessiu i sovint promocionat per afinitats de partit amb pràctiques il·legals, classe política poc preparada i en alguns casos semianalfabeta, deute corrupte ocult, tensions nacionals creixents, greuges fiscals insuportables contra Catalunya i la classe mitjana,... Estem parlant d'una democràcia europea o d'un cortijo maquillat a punt d'esclatar?"

    D'aquesta, Espanya no se'n surt. I crec que en Mas, que no deu ser tonto, ho sap perfectament. Ara li toca fer veure als prohombres catalanes que creuen que el seu negoci és Espanya que continuar com ara és pa (sec i ranci) per avui i molta molta gana per demà.

    Crec que el futur fracàs del pacte fiscal és una estratègia estudiada per fer veure a aquesta gent que és hora de marxar.

    ResponElimina
  4. A més de l'escanyament econòmic a què ens sotmet Espanya via fiscalitat/inversions i o transferències cal denunciar també l'espanyolització de la nostra economia. Una nació econòmicament capdavantera ha caigut en una andalusització del seu sistema (im)productiu que és una de les raons per les quals aquí les conseqüències socials de la crisi són tan agudes.
    Només cal mirar vers el País Bacs i Navarra: no és només que el concert econòmic els hagi dotat de més recursos, és que els han invertit bé. El factor ETA, a més, ha jugat en favor de la modernització econòmica. Les accions armades han espantat el turisme i, de retruc, tots els efectes perversos associats a aquesta indústria (preeminència del totxo, treballs de baixa qualificació...). Els basconavarresos han hagut de persistir en el que ja sabien fer: indústria punta. Ara en gaudeixen.
    Separar-nos d'Espanya també ha de servir per a separar-nos d'una economia de pandereta marbellí on als catalans ens toca pagar la festa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.