Una de vaselina borbònica amb finançament català

Almenar (Segrià)
Reconec que m'ho mereixo. Això em passa per fer zàping i passar, ni que sigui fugaçment (o no tant, perquè amb la televisió digital el cop de dit compulsiu ja no és el que era), per la Primera de Televisió Espanyola. Aquell canal que si desaparegués trigaria força a adonar-me. Disculpeu, però en qüestions de televisió vaig amb una mica de retard. Vaig encertar justament el principi d'una reposició d'aquelles d'estiu. Portava per títol "23-F. El día más difícil del rey". Im-pres-sio-nant. Si féu una ullada a l'enllaç veureu que ha rebut no només el Premio Nacional de Televisión 2010 del Ministerio de Cultura, sinó també el molt progressista Premi Ondas 2009 d'innovació i qualitat televisiva i el nostrat Premi Gaudí de Cine, en la categoria de millor film per a la televisió. Els títols de crèdit em van permetre comprovar amb sorpresa que entre els productors de la sèrie s'hi trobava Televisió de Catalunya i l'Institut Català de les Indústries Culturals (!).

Dit ràpid i malament: es tracta d'un producte que, si no fos ja una mica vell, hauria de rebre amb tots els honors una menció especial dins els Premis Brigada de Narcòtics, apartat audiovisual. Formalment lamentable, amb una música enervant, una ambientació patètica i una tensió que no es creu ni un infant, el rerefons ideològic de legitimació de la dinastia borbònica és absolutament descarat. Super sa majestat al servei de la Constitució. No m'estranya que TVE hagi triat les proximitats de l'Onze de Setembre per emetre-la novament, a veure si convenç algun altre perifèric esgarriat. L'espectacle permet veure novament una munió d'actors catalans, alineats la majoria en la banda progre i happy flower, arrossegant-se com cucs per terra al servei de l'enemic. Que la nostra televisió nacional i el Departament de Cultura del Tripartit (en mans independentistes) dediquessin un sol euro a la perpetració d'una barroera i llefiscosa operació de màrqueting polític com aquesta no té nom. Per cert, com milers i milers de catalans no alienats, jo també m'he alegrat que l'operació de tendinitis de sa majestat hagi estat tot un èxit...

Comentaris

  1. "El piloto español ha sido el cuarto español que consigue la pole. Los nuestros son los pilotos que han conseguido mas poles. Su moto española con tecnología nacional española y nuestro equipo español han conseguido doblegar a los demás pilotos no españoles."

    Comentaris habituals d'una carrera de moto GP a TELEVISIÓN ESPAÑOLA. I després diuen que els nacionalistes som nosaltres.

    ResponElimina
  2. Yup, però després t'hi fixes i son gairebé tots catalans.

    ResponElimina
  3. Escric des del treball amb molta presa. Es veritat: m'ho he deixat al tinter. A sobre son majoria catalana.

    ResponElimina
  4. Amb esports, com que no la poden robar la natalitat d'origen d'un esportista -sigui de dretes, esquerres o amòrfic-, se'ls veu el "plumero" d'una hora lluny l'enveja que ens tenen. Ens tenen la tírria de l'ignorant, on segueixen dient que això de parlar català és per fotre'ls, etc.
    La bufetada més maca que han rebut ara mateix és el vist-i-plau de l'immersió ling. des del Parlament de la UE. Ah!, i en Guardiola, medalla d'Or del Parlament... Encara més rabiosos!
    Res, tots a superar la mani del milió i mig! Fem-ne dos milions! Tots a la mani més descomunal de la història!! Jo proposaria d'anar al Parlament al crit d'INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. Quina mani? Parlament de USA? M'ho pots explicar? Gracies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas