Ves al contingut principal

Comparem-nos, però comparem-nos sense fer trampes

Seu del Banc Sabadell (Sabadell)








Si sé perquè als de la Brigada de Narcòtics els encanta. És una frase que, parlant de la crisi i del salvatge espoli que patim, ben segur, l'haureu sentit més d'una, dues i tres vegades. Ahir la vaig escoltar novament a la tertúlia de l'Oracle d'en Xavier Grasset, de part dels de sempre. Ve a dir el següent: què us penseu, que sense espoli no tindríem un deute tan descomunal com el de Grècia i Portugal? Que no ens hauríem gastat també els diners? Les maniobres de la Brigada acostumen a intentar confondre't, però en aquest cas pretenen emboirar la realitat doblement. Primer, no sé sap gaire perquè la comparació per Catalunya dins la seva divisió de població i capacitat econòmica dins els països de la Unió Europea sempre és Grècia i Portugal. Mai, els Països Baixos, Àustria o Finlàndia. És cert que compartim trets d'identitat meridional, però, voleu dir que no ens podem comparar mai en res amb els països europeus capdavanters de les nostres mateixes dimensions?

Però, va, seguim-los el joc, acceptem comparar-nos només amb Grècia i Portugal. I ara anem a la segona part de la trampa habitual, que també és ben òbvia. Fixeu-vos que afegeixen sempre: "què no ens hauríem gastat també els diners?". I és precisament això. Justament això. Exactament això. Hauríem gastat durant trenta anys una quantitat ingent de milers de milions d'euros en millorar les nostres infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries, en potenciar els nostres serveis socials, en desamuntegar els nostres hospitals, en desbarraquitzar les nostres escoles, en augmentar les pensions, en pagar a temps els autònoms i en millorar les condicions de treball i el salari dels treballadors públics. I després, sí, ens hauria afectat com a tothom la crisi econòmica. Però en unes condicions de resistència completament diferents a les actuals. I encara les retallades necessàries ens haurien deixat, probablement, molt millor que en el nostre ja precari punt de partida autonomista. Com als Països Baixos, Àustria o Finlàndia. Perquè no és el mateix que la malaltia ataqui un cos robust que un de raquític i famolenc.

Comentaris

  1. Encara que jo no escolto en Xavier Grasset -em posa nerviós!-, i que també parlava que igualment ens hauríem cruspit els NOSTRES propis diners, coincideixo plenament amb en Granollacs (com gairebé sempre) en que almenys aquest "despilfarro" de quartos hauria anat a la nostra mateixa casa, i no al malbaratament inútil que n'han fet els de Madrid. No crec que ni els del PP se'ls acudís crear una línia fluvial Trans-Banyoles, per exemple. En canvi, a les Castelles primer munten un TGV Madrid-Sevilla pel goig i gaudi d'un President de torn, com si fos un reietó medieval, i segueixen repartint-se els nostres diners amb regals que a sobre els són inútils.

    ResponElimina
  2. Nomes cal veure com la crisi ha afectat al Pais Vasc i Navarra. On han pugut invertir al seu propi pais i no subvencionant Aves a les Hurdes.
    Sobre el corredor mediterrani es una p. vergonya que qui hi hagi al carrec sigui l'inutil del Blanco, instigador d'un Ave a Galicia (6000ME) d'inversio que ja se sap que no sera mai rendible, en canvi posa pals a les rodes per fer una infrastructura que connectaria el 60% de la produccio de la peninsula. Es de suicida voler continuar en un estat pel que els criteris de productivitat, eficiencia i necessitat siguin els ultims de la llista a la hora de decidir.

    ResponElimina
  3. Tots tres teniu tota la raó.
    Els diners que guanyo treballant cada dia i quan cal dissabtes i diumenges me'ls puc gastar solet, no hem fa cap falta que els administri el veí i els doni a qui te tota la setmana per gastar-los perquè no en fot ni brot, es-clar que no me'ls tornen a mi... si estic enfeinat treballant....

    Us vaig llegint, però no escric massa.
    El dia que decidiu sortir al carrer a lluitar amb tot el que faci falta, em tindreu al vostra costat amb la falç de la meva àvia al puny.
    Mentre tant tinc d'agafar-m'ho un xic mes tranquil·lament, soc vell i no hem puc permetre una altra sotragada... vull veure la independència del nostre país i, a ser possible, gaudir-la uns quant anys, però no trigueu massa a cridar-me... potser ja no hem trobaríeu o ja no sabria de que hem parleu ni qui sou...

    ResponElimina
  4. Felicitats per l'article. Com és habitual en aquest bloc és clar i ajuda a veure-hi clar.
    És evident que un país que, independent, tindria una de les rendes per càpita més altes d'Europa hauria bastit, en anys de despesa important, infraestructures de transport i d'estat del benestar a nivell de les economies europees riques i treballadores. No com les de Portugal o Grècia.
    Suposo que cap altre tertulià no li va exposar aquesta obvietat als de la BN.

    ResponElimina
  5. I LA COSA,DESPRES DEL 20 N.,EMPITJORERA,GUANYI QUI GUANYI....PERQUE ANULAR CATALUNYA ESTA MES QUE PACTAT....JA GARLAN JA EL PSOE I EL PP,QUAN ES TRACTAR "DE LAS ALUBIES PARA TODOS"....I LA NOVA LLEI ELECTORAL,RAPIDAMENT D'ACORD,I NOSALTRES PERDEN EL TEMPS"QUE SI SON GALGOS QUE SI SON PODENCOS"QUE SI AN MAS PACTA AMB EL PP.QUE SI TOMBA QUE SI GIRA.....QUIN FASTIC DE PARTITS POLITICS¡¡¡¡CORDO SANITARI A¡¡¡¡¡PERO
    TAN PER EL PP.COM PER EL PSOE.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  6. Els haguéssim gastat o no, com a mínim ho hauríem escullit nosaltres i ens tocaria assumir la nostra responsabilitat. Ara, hem d'assumir responsabilitats per les decisions d'altres.

    ResponElimina
  7. La cosa està clara: quan avantposen aquest argumentari tan poca solta, els hi hem de parlar d'Euskadi. Quines son les retallades a Euskadi i quines a Catalunya. I desprès dir-los lo fills de P. que arriben a ser enganyant a la gent com l'enganyen.

    ResponElimina
  8. M'encanta com els arguments de la caverna narcòtica cada cop son més prims. Es resumeixen tots en un sol ítem: la por. La gent quan no te res a perdre no te por. I ara ben poc tenim a perdre.

    (seria convenient eliminar immediatament tots els comentaris fets només en majúscules. Fan lleig)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…