Ves al contingut principal

De com rebentar-se 23.000 euros en 4 dies

Seu de Telefònica (Barcelona)
No és que el pressupost s'hagi tancat definitivament, però el compte de despeses d'un congrés internacional (a celebrar en les properes setmanes a Barcelona, segons m'han explicat de primera mà), organitzat per un grup de recerca universitari en l'àmbit de les humanitats, supera ja a hores d'ara els 23.000 euros. De veritat que cal? Sé que ara és també temps de certes dosis de demagògia. Espero no caure-hi. I potser faré una generalització injusta, però, a mi em sembla que, fora de l'àmbit estrictament científic (del que s'entenia abans restrictivament per ciències), els grups de recerca universitaris no fan falta en absolut. Perquè cada investigador no justifica les seves despeses de recerca (que és gairebé en el cent per cent dels casos individual) directament davant l'òrgan fiscalitzador que s'escaigui? Si grates una mica. Si parles aquí i allà, t'escandalitzes.

Despeses que, de sobte, cal fer perquè els diners no desapareguin del compte del grup, reabsorbits pels pressupostos d'òrgans superiors. Estades a l'estranger amb quantioses despeses de transport i d'hotel rigorosament absurdes, adreçades únicament al contacte amb una bibliografia que podria ser objecte d'un simple intercanvi bibliotecari, de digitalització o que ja es troba a l'abast a través d'una recerca bàsica a internet. Congressos que porten gent des de l'altra extrem del món però de dubtosa utilitat acadèmica, que serien perfectament prescindibles en els temps que corren, quan les possibilitats d'intercanvi de coneixement a través de la xarxa són més grans que mai. Voleu dir que, en aquests moments de crisi, no tocaria concentrar els esforços de la despesa a les universitats catalanes (per cert, només una entre les dues-centes millors del món) en el manteniment de la qualitat de la docència i en la plantilla necessària de docents per assegurar uns estàndards de formació adequats a les noves generacions (que ja ho tenen prou magre)? El que segur que ara no toca és rebentar-se més de 23.000 euros en 4 dies de converses diletants.

Comentaris

  1. Sí, molt cert.
    Per això m'agradat molt, fins el punt de no voler-m'ho creure, que els bancs en crisi no podran repartir beneficis. És, també, com molt em temo, que hi ha gat amagat amb les despeses als serveis sanitaris. Per exemple, un dubte que tinc permanent: Els cirurgians de l'Inst. Cat. de la Salut -qui diu cirurgians, també diu anestesistes, etc.- tenen sou fix mensual, o tenen complement per a cada operació?
    Hi ha moltes maneres d'arruïnar un país. Quant diner negre corre pels restaurants? Fins fa poc, per tota l'Espanya oscil·lava entre els 72.000 milions i 90.000. I, això del tema d'avui: Els congressos, vists per dins, són un escàndol; vists per un taxi, escàndol i mig...... i tothom passa minuta a l'empresa. L'empresa ho carrega a despeses i redueix la declaració....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…