De com rebentar-se 23.000 euros en 4 dies

Seu de Telefònica (Barcelona)
No és que el pressupost s'hagi tancat definitivament, però el compte de despeses d'un congrés internacional (a celebrar en les properes setmanes a Barcelona, segons m'han explicat de primera mà), organitzat per un grup de recerca universitari en l'àmbit de les humanitats, supera ja a hores d'ara els 23.000 euros. De veritat que cal? Sé que ara és també temps de certes dosis de demagògia. Espero no caure-hi. I potser faré una generalització injusta, però, a mi em sembla que, fora de l'àmbit estrictament científic (del que s'entenia abans restrictivament per ciències), els grups de recerca universitaris no fan falta en absolut. Perquè cada investigador no justifica les seves despeses de recerca (que és gairebé en el cent per cent dels casos individual) directament davant l'òrgan fiscalitzador que s'escaigui? Si grates una mica. Si parles aquí i allà, t'escandalitzes.

Despeses que, de sobte, cal fer perquè els diners no desapareguin del compte del grup, reabsorbits pels pressupostos d'òrgans superiors. Estades a l'estranger amb quantioses despeses de transport i d'hotel rigorosament absurdes, adreçades únicament al contacte amb una bibliografia que podria ser objecte d'un simple intercanvi bibliotecari, de digitalització o que ja es troba a l'abast a través d'una recerca bàsica a internet. Congressos que porten gent des de l'altra extrem del món però de dubtosa utilitat acadèmica, que serien perfectament prescindibles en els temps que corren, quan les possibilitats d'intercanvi de coneixement a través de la xarxa són més grans que mai. Voleu dir que, en aquests moments de crisi, no tocaria concentrar els esforços de la despesa a les universitats catalanes (per cert, només una entre les dues-centes millors del món) en el manteniment de la qualitat de la docència i en la plantilla necessària de docents per assegurar uns estàndards de formació adequats a les noves generacions (que ja ho tenen prou magre)? El que segur que ara no toca és rebentar-se més de 23.000 euros en 4 dies de converses diletants.

Comentaris

  1. Sí, molt cert.
    Per això m'agradat molt, fins el punt de no voler-m'ho creure, que els bancs en crisi no podran repartir beneficis. És, també, com molt em temo, que hi ha gat amagat amb les despeses als serveis sanitaris. Per exemple, un dubte que tinc permanent: Els cirurgians de l'Inst. Cat. de la Salut -qui diu cirurgians, també diu anestesistes, etc.- tenen sou fix mensual, o tenen complement per a cada operació?
    Hi ha moltes maneres d'arruïnar un país. Quant diner negre corre pels restaurants? Fins fa poc, per tota l'Espanya oscil·lava entre els 72.000 milions i 90.000. I, això del tema d'avui: Els congressos, vists per dins, són un escàndol; vists per un taxi, escàndol i mig...... i tothom passa minuta a l'empresa. L'empresa ho carrega a despeses i redueix la declaració....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas