Ves al contingut principal

Disculpeu que insisteixi en el tema

Gràfica de l'empresa Feedback
Ningú nega la necessitat de la cuina. El problema és quan el fornejat és tan i tan excessiu, que el porc senglar de l'àpat comtal és converteix en eixut com una mala cosa. Naturalment, que les dades en brut del CEO necessiten una correcció tècnica: principalment, perquè cal projectar què farien tots aquells que no es defineixen a l'enquesta però és raonable pensar que faran finalment alguna cosa. A més, es pot fabular sobre el biaix de la mostra, però, aleshores, no seria preferible canviar-la? I, sobretot, el que cal és explicar els procediments culinaris de manera transparent, perquè l'argumentació oferta és realment insuficient per justificar una relectura tan radical de les dades en brut. Els cuiners de Feedback, al servei comtal, gallegen al seu web de la seva capacitat d'encert predictiu pel que fa a les darreres eleccions autonòmiques. Felicitats nois, fins ara heu mostrat una capacitat notable per aproximar-vos als resultats d'unes eleccions! En la vostra darrera feina, però, hi veig un parell de problemes. Això més enllà que sigueu incapaços de representar gràficament els percentatges als quals heu decidit arribar, tal i com es pot comprovar en la imatge que il·lustra aquest apunt.

Un primer problema per a la cuina (alguna cosa vaig apuntar en el comentari anterior de l'enquesta del CEO) és l'alt grau de definició dels enquestats davant la pregunta concreta, vorejant el 94% de respostes amb posició presa (sí, no o abstenció, que també és una opció). Aquesta és una diferència notable respecte a les preguntes de caràcter electoral a les quals acostumen a respondre les cuines: hi ha hagut molt pocs referèndums i de matèries diferents, com per aplicar unes tècniques culinàries prou contrastades pel seu èxit predictiu. El segon problema es presenta en obligar els cuiners a fabular sobre la possibilitat que una part del 45,4% d'enquestats canviï finalment de vot o a reduir aquest percentatge incloent a la mostra la suposada opinió d'una part de votants que en realitat no han estat enquestats, però que se suposa que en realitat serien partidaris d'una altra cosa ajustant el seu record de vot del conjunt de la mostra als resultats reals de les darreres eleccions (és a dir, barrejant naps amb cols). En fi, avui potser no he aconseguit explicar-me gaire. O sí, perquè realment cal embolicar-se molt i molt, després de dos anys i mig d'enquestes que marquen la tendència, per no acceptar que els qui votarien sí en un referèndum clar i obert sobre la independència se situen ja per sobre del 60% dels volts vàlids emesos. Encara que a alguns els faci mandra posar-s'hi.

Comentaris

  1. Diuen que quan Franco va fer un referèndum si votaves si volia dir que era perquè es quedés i que si votaves no era perquè no marxés. El mateix pensen aquests!

    ResponElimina
  2. D'acord Granollacs, dia rere dia comprovem per a qui treballa el comte i els seus acòlits, xefs i cuiners, dia i nit, intoxicant sense escrúpols, des de la Rac1, per la Tv8 i per LV i EMD... tot un Berlusconi a la catalana

    dit això, si m'ho permets i amb tota cordialitat, insisteixo sobre l'ús de les preposicions locatives 'a' i 'en'tema que m'amoïna per la tendència a molts mitjans a l'abús de la preposició 'en' (castellanitzant) en detriment de la preposició 'a' (catalanitzant)
    Segons l'OPTIMOT, de la gencat:
    Amb verbs de situació o repòs, en general fem servir la preposició 'en', excepte si l'expressió de lloc comença per l'article definit
    en el cas de la teva frase:
    "què farien tots aquells que no es defineixen en l'enquesta" -> pel fet de dur l'article definit, en català correcte seria
    "què farien tots aquells que no es defineixen a l'enquesta"
    Pots consultar a l'Optimot "Preposició en Locatius"
    Ben cordialment,

    ResponElimina
  3. Amic Pere Pau: corregit amb propòsit d'esmena!

    ResponElimina
  4. Matiners, eh!? Abans o després de la dutxa? Jo, avui, abans de la dutxa!

    En fi, després d'aquesta disquisició horària, i després de llegir, amb un cert intent d'aprofundir i capir el contingut del treball d'avui de l'amic Granollacs, li perdono les molt poques errades gramaticals amb les que pugui caure. Sobretot tenint present que deu escriure directament de la reflexió al teclat, sense pretendre més resultats que el de la bona comprensió del contingut. Vaja, que li perdono tot, si es que li puc trobar alguna cosa per perdonar!!
    Contingut, per altra banda massa profund per a mi. Ho reconec. Prefereixo, en aquest cas, simplificar i dormir tranquil sabent que anem pel bon camí. Que ja som majoria.
    Ara bé, pregunto: Aquesta majoria permet formar un Govern clarament indep., d'acord. Però, Quants vots cal al Parlament que permeti tirar endavant una resolució indep.? No ha de ser de 3/4? Perdó, Perepau, de tres quarts de tot Parlament? Si és així, no sé, encara n'hem de convèncer uns quants més. Es clar que amb el futur fracàs del Pacte Fiscal serà ben fàcil d'aconseguir-ho! Serà qüestió de provocar eleccions anticipades just després del fracàs que s'acosta.

    Me'n vaig cap a la dutxa, que no aguanto més!!

    ResponElimina
  5. Molt esclaridor i gràfic. Resulta patètic llegir els articles d'opinió de la gent del Comte defensant a mort el tema del pacte fiscal aquest. Ara en Miquel Roca n'és un defensor!!

    ResponElimina
  6. Trobo patètic el recolzament que te el Pacte Fiscal entre la població. Es la enèsima pastanaga que ens posen davant dels nassos i que seguim ben convençuts de fotre-li queixalada . Ja n'hi ha prou. Tenir una gran força, però cap instrument per canalitzar-la, es no tenir gran cosa. A què hem d'esperar? A que fracassin amb el Concert?. I desprès que vindrà?. Un altre pastanaga. Els catalans hem de lluitar contra un gran enemic dit imbecil·litat.

    ResponElimina
  7. Almenys aquests del Godoback han tingut la delicadesa de posar el NO en vermell i el SÍ en blau. El podríen haver posat verd, però seria demanar massa. Ara, la imatge que acompanya el post d'avui ho diu tot: de tant cuinar se'ls hi esta cremant la vianda. Vianda pudenta i caducada ens volen servir. Volem una amanida ben fresqueta i ben sana. Prou de tifa en conserva.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…