Ves al contingut principal

El càstig de l'abstenció: l'únic instrument que tenim a les nostres mans

Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)









Als electors de a peu, és a dir, a tots aquells que no ocupem cap responsabilitat destacada en el món associatiu o polític, només ens queda la possibilitat de buidar el pap amb més o menys inspiració en un bloc i a decidir què fem amb el nostre vot quan som (poc) cridats a les urnes. Com bé sabeu els que seguiu aquest espai, el PBP, l'aparició en l'escenari independentista d'en Oriol Junqueras va ser recolzada amb entusiasme des d'aquí des del primer dia. Calia girar Esquerra com un mitjó. I el balanç, passat el congrés de fa uns dies és positiu. Hi ha hagut una important renovació sense l'habitual trencadissa. Tot i que a costa de què alguns continuïn defensant l'obra del tripartit, de Joan Ridao a Joan Tardà o de que l'Anna Simó sigui la nova (?) portaveu. Detalls que ennuvolen el missatge que es trasllada a l'opinió pública. I amb el dubte de quant temps costarà al partit reflotar la seva degradada imatge davant l'electorat. Ahir esclatava finalment la notícia previsible que no hi haurà candidatura unitària a les properes eleccions espanyoles. Lamentablement, constitueix el primer pas donat per la nova direcció d'Esquerra en sentit contrari al canvi de xip que necessita l'espai polític i electoral que té com a prioritat la independència.

A la tarda, resultava penós llegir la represa d'hostilitats a les xarxes socials, amb retrets i insults a banda i banda. No és nou. El que hem viscut tantes i tantes vegades en els darrers temps. L'endèmica impossibilitat d'arribar a un acord de mínims a partir d'unes bases estratègiques que són perfectament assumibles per totes les parts implicades, amb l'única excepció ideològica de les CUP. I, com en aquest cas també serà impossible treure'n l'aigua clara, les responsabilitats d'uns i altres en la desunió, tenim i tindrem descrèdit per a tothom. En certa manera, millor. Ens ho podrem prendre amb més tranquil·litat. Sense l'activisme exagerat habitual. I el 20-N, si el temps continua igual, anar a la platja mentre els espanyols decideixen el seu futur. És l'únic instrument que ens queda a les mans per castigar els nostres polítics quan actuen de manera irresponsable. Negar-los el vot per a fer-los conscients de l'error. Tot plegat, una veritable llàstima!

Comentaris

  1. L'abstenció és el millor regal que se li pot fer al Duran. No ho entens perquè ets de lletres?

    ResponElimina
  2. En realitat és ben igual, el PP guanyarà per majoria absoluta i en Duran no hi pintarà res a Madrid durant els propers quatre anys.

    Pel que fa a mi penso que els independentistes no hi pinten res al Cogreso, ni junts ni per separat, així que la meva abstenció la tindràn de totes totes.

    El que sí crec que seria interessant (i probablement votaria si existís) és una coalició independentista basco-catalana (Bildu + Aralar (AMAIUR) + ERC + SI + RCat). D'acord, és una bogeria, pero seria una bona manera de que catalans i bascos colaboréssim i suméssim forçes per la independència, al cap i a la fi compartim carceller i a Madrid al que es va és a tractar amb ell...

    ResponElimina
  3. Els bascos van a la seva. Sempre ho han fet i no crec que canviin. Ens han venut moltes vegades i gracies a això han pogut treure molts diners. Quan a votar... segeixo dient lo mateix: Com a català no s'he m'ha perdut res a Madrid, escepte els diners que em roben.

    ResponElimina
  4. L'acord ERC_Rcat és el primer pas cap a la recomposició electoral de l'independentisme. Possiblement, SI no se hi ha sumat donat que com a formació mediàtica sense estructura no li convé de fondre's en una candidatura més gran (semblantment al paper de C's respecte del PP).
    Tot i que al congrés espanyol poc se'ns hi ha perdut, entre poder votar una llista explícitament independentista o no fer-ho, val la pena de reforçar-la. I més amb una ERC acabada de sortir d'un congrés catàrquic; mereix un vot de confiança.
    ...
    Una candidatura amb Bildu no té cap ni peus ja que amb circunscripcions de base provincial els vots d'aquí no se sumen als vots d'allà, com sí que passa a les europees, amb circunscripció estatal. Quà hi guanyaríem?

    ResponElimina
  5. Naturalment, feu el que cregueu convenient, que sou prou grans. Ara bé, la vostra abstenció i la de qualsevol "quillo" que ni se n'haurà assabentat que hi ha eleccions tindrà exactament el mateix valor i serà tractada exactament de la mateixa manera. Al capdavall, a la taula de'n Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
    El vot en blanc, ja posats, penso que és èticament superior, però els efectes són clarament els mateixos.

    ResponElimina
  6. //post una mica inconnex previ a l'ingestió cafeínica//

    Jo votaré ERC per primer cop en molts anys. No ho faré pel paper que puguin fer a Madrid, que serà entre galdós i nul. Ho faré per premiar la seva voluntat d'unir una mica aquesta fragmentada casa de bojos que és l'independentisme. I si fan un paper galdós i nul però digne ja m'estarà be.

    M'ha decebut molt SI. Tenien una oportunitat de demostrar que podien fer les coses be i no l'han aprofitat. Políticament era irrellevant unir-se o no a ERC per les espanyoles, però el valor simbòlic d'anar junts per la independència era molt gran i l'han deixat escapar. Un error estratègic important. Si s'haguessin unit molta gent hauria començat a pensar que son un partit seriós. Ara continuaran sent vistos com un partit friki, sorollós i antipàtic. Allà ells. Jo no els tornaré a votar durant molt de temps i crec que molta altra gent tampoc. Els independentistes estem cansats de votar nens, volem votar adults. Per això molts voten CiU: el que hi ha a l'altra banda és per plorar.

    I aquestes eleccions espanyoles tenen tota la pinta de ser de final de curs. No hi ha cap convocatòria electoral en, com a mínim, 3 anys. Amb la crisi econòmica i la nacional, a les pròximes autonòmiques (que espero que siguin les últimes) es presentaran partits nous, cares noves i projectes molt més agosarats.

    __


    Sempre he dit que en un país de 7 milions de votants no fan falta tantes formacions polítiques. Amb 3 o 4 partits faríem prou.

    ResponElimina
  7. Volia dir habitants, a no ser que hi hagi una nova llei que permeti votar els nadons.

    ResponElimina
  8. Per cert, fes alguna cosa amb el blog. Només que tingui dues pestanyes obertes a PBP fa que al meu navegador li costi respirar. I tinc un ordinador que és una bèstia.

    ResponElimina
  9. Vejam, es diu de SI:
    "formació mediàtica sense estructura" i
    "partit friki, sorollòs i antipàtic".
    les dues crítiques son absolutament falses i malintencionades.
    Tots els independentistes sabem que SI ha estat sistemàticament vetada als mitjans i també que té estructura territorial a quasi be totes les comarques.
    Si llegiu les notícies, expliquen clarament que ha passat, és ben senzill.
    ERC ofereix la creació d'una plataforma electoral que li doni suport i a on hi estarien SI, Rcat i altres... Es a dir, total llibertat d'acció amb una claca captiva...Perquè ho fa? que cadasqu tregui les seves conclusions.

    SI accedeix a les negociacions amb ERC amb un dictat clar dels adherits: fer una COALICIÓ electoral, a on estan tots els partits representats, no un machimbrat a on perdre bous i esquelles.
    A SI estem tristos i decebuts, tot i que més del 30% varem votar No a la coalició (l'experiencia de les municipals encara cou)hem estat recolzant com una pinya, el resultat del referendum intern.

    Som una formació jove, gent amb moltes ganes, la majoria venim del carrer, no pas d'Esquerra, els diputats treballen moltíssim, és fàcil saber sempre a on son: al peu del canó.

    Sóm incòmodes, es clar, però ara per ara, som l'unic grup parlamentari independentista, s'ens pot dir de tot, però mai que no parlem clar, mai que no haguem presentat tot allò que fos possible en favor de la independència (estem parlant de 3 diputats).

    Es cert que hi ha hagut algunes sortides de tó, alguna frase desafortunada per part d'algun diputat, però sempre treta de context, només s'han de veure les intervencions senceres i no només llegir els titulars.

    Fets, sempre anem als fets, que són tossuts.

    En tot cas, el temps dirà qui és qui i a on està.
    Personalment ho sento moltíssim pel país que es trenca i s'empobreix.
    Tant debó haguessim pogut fer mes, però el preu de fondre la unica opció independentista és tot menys patriòtic.

    La lluita continua.

    ResponElimina
  10. Molt d'acord amb l'anònim de les 9:39.

    És una pena la manca d'unitat i les lluites entre independentistes. Quin és l'objectiu comu? Tant costa deixar partidismes? Jo he votat aquests dos partits i m'emprenya que no puguin anar plegats. Ambdós partits m'han decebut en un moment o altre, no obstant votaré a aquells que s'uneixin perquè mentres estem dins de l'estat aquest, encara que no ens agradi, cal anar-hi per demanar el que és nostre: el dret a decidir i a ser sobirans. I cal repetir-ho i repetir-ho fins que es cansin. Si no, passarà com sempre, que el temps passarà i es pensaran que tot ha estat una febrada temporal.

    ResponElimina
  11. Doncs us l'embeinàveu, Núria. De totes maneres havíeu decidit que era juntament amb ERC o no us presentàveu. Per tant, si el que us proposava ERC era poc més que prestar el vostre nom, el prestàveu i punt, de totes maneres teníeu la intenció de no anar-hi a fer res a Madrid.

    És el que la majoria de gent esperava, que els independentistes us feu grans d'una punyetera vegada. Ara son ERC i Regru els que semblen partits centrats. Recordeu que l'independentisme s'esta desplaçant cap al centre molt ràpidament. O us uniu al corrent o quedareu bandejats.

    Jo us he votat un parell de cops però no ho faré més dins que no em demostreu que sou un partit adult. Que els reptes que ens esperen i els enemics contra els quals hem de lluitar son molt poderosos.

    En resum: estic decebut un altre cop amb l'independentisme. I ja van 224340334938 cops. Després en hi ha que es pregunten que com és que CiU te tant de vot independentista. Només cal veure que ofereixen els partits declaradament independentistes: baralles de pati d'escola, desunió, victimisme i cap projecte de futur amb cara i ulls. El concert econòmic és una pastanaga infecta, però almenys és alguna cosa.

    ResponElimina
  12. SI no a anat junt amb ERC perquè ERC ha optat pel pacte fiscal i no per la independència com a prioritat.

    Tots sabem, i qui no que escolti als polítics escanyols que el pacte fiscal no el volen ni ens el donaran, dons a que be el demanar-lo?.

    Si es una estratègia perquè ens la fotin mes grossa i reaccionem, cosa que també diuen alguns que es la estratègia de CyU ho trobo molt groller.
    Si volen que el poble reaccioni, que un bon dia i sense avisar a ningú el succedani de timoner s'aixequi al Parlament i amb veu ben alta digui "Declaro la independència de Catalunya", si, aixi, després tots els C's i PPistes cridaran i els altres demanaran votacions, perquè sense votar això no es pot fer, diran. I a Madriz després de cagar-se els pantalons, es cagaran en tots nosaltres i ens enviaran no els tancs però si a la seva policia per detenir a aquesta colla de "polacos rojos".

    Aleshores espero que tots sortiríem al carrer a agafar allò que es nostre i defensar a qui ens ha defensat.

    Potser no, potser ens quedaríem a caseta a mirar el que passa per la TV, en aquest cas us recomano que comenceu, si no en sabeu ja prou, de reciclar el vostre castellà, perquè s'haurà acabat Catalunya i començara la nova Cataluña.

    ResponElimina
  13. Encara resten unes poques hores per poder rectificar i que SI s'hi apunti. Amb votació interna o no. Perquè el que està en joc, no és l'orgull de ser o no protagonista de res; el que està en joc és TOTA Catalunya, amb tots els seus habitants. El que està en joc és la nostra supervivència. El que està en joc és la nostra credibilitat.
    El ridícul de Joan Laporta amb tots els seus egos, ens ha dut a haver de modificar rutes de lideratges. No hi tornem, si us plau!
    Sigueu humils, amics de SI i, amb generositat, serenitat i agraïment de Catalunya, sapigueu fer aquest pas de gran bondat vostre. Tots, tots, us ho agrairem en l'infinit. Per Catalunya, per la nostra COMUNA supervivència i dignitat.

    ResponElimina
  14. Vot en blanc ?
    Abstenció ?
    Anar a la platja ?
    Partit pirata ?
    No m'estranya que siguem un poble sotmés encara, jo aniré a votar i aquesta vegada votaré ERC

    ResponElimina
  15. A mi em fa gràcia aquesta idea tan repetida que ERC no oferia una coalició. I si no oferia una coalició, algú em pot explicar què oferia i que ha ofert a Rcat? Algú s'ha pres la molèstia de llegir la llei electoral abans de sentar càtedra sobre el tema? L'única forma que dos partits vagin junts com a tals en una llista electoral és formant una coalició. A partir d'aquí, la resta que heu llegit és màrqueting, fum i jocs de miralls.

    ResponElimina
  16. Com si el que oferia era un xuxo de crema, calia entomar-la.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…