Ves al contingut principal

En Caja és tonto (i desagraït)

Sant Jordi del Maestrat (País Valencià)










Disculpareu que el títol sigui tan contundent i directe, no pas un prodigi de refinament, però m'ha semblat el més gràfic pel seu simplisme (com el del personatge) per definir l'objecte del meu apunt. Amb l'ofensiva del Tribunal Superior de Justícia (?) de Catalunya (!) encara en marxa. Pendents de com acabarà la broma (que amb la propera majoria absoluta o absolutíssima del Partit Popular sabem que acabarà per força malament), Francisco Caja, representant de l'entitat del món mundial que aconsegueix amb més èxit predicar en el seu nom exactament el contrari dels seus objectius reals (Convivència, Cívica, Catalana...), s'ha llançat a una nova ofensiva mediàtica. Aquesta vegada, no li ha calgut empentar ningú escales avall. A partir d'una elaboració del darrer informe Pisa, arriba a la intel·ligent conclusió que el fracàs escolar entre els castellanoparlants és el doble que el dels alumnes catalanoparlants. I com en Caja és allò que he afirmat en el títol, només hi veu una prova de les pernicioses conseqüències de la immersió lingüística.

No sóc un expert en la qüestió (com ell) però tinc entès que, arreu del món, el fracàs escolar va indestriablement lligat, sobretot, al nivell d'estudis i sòcio-econòmic dels progenitors de la criatura. Naturalment, amb totes les excepcions que vulgueu, que parlem d'una mitjana. Amb perdó de la correcció política, però no cal ser un fi analista per captar que, a Catalunya, el nivell cultural i sòcio-econòmic de catalanoparlants i castellanoparlants (de la vella i no tant de la nova immigració) no és ben bé el mateix. Només cal passejar i observar famílies, especialment, a la corona metropolitana de Barcelona. I si Francisco Caja no fos estúpid, per comptes d'imputar el fracàs escolar dels fills de castellanoparlants a la immersió lingüística, estaria agraït al fet que els catalanoparlants hagin volgut molt majoritàriament una sola línia escolar. Perquè si n'hi haguessin dues de separades (que, de vegades, fugaçment, en vénen ganes de demanar-ho), el fracàs escolar a la línia en castellà seria, crec, de dimensions senzillament estratosfèriques. Però això a en Caja li és igual: tot per la pàtria!

Comentaris

  1. El que vol el Caja és que a Catalunya es pugui viure sense saber català.

    ResponElimina
  2. Mes aviat el que vol es que s'hi tingui de viure sense saber-lo.

    ResponElimina
  3. Perquè no en fotem el camp d'una vegada d'aquesta Espanya d'indecents?.
    Espero que gent com aquesta no s'hi vulguin quedar, perquè fora d'aquí que hi farien?.
    I si un cop assolida la independència no marxessin els tindríem de convidar amb un bon cop de peu allà on s'ubiquen els que no sonen a re-emigrar cap els seus pobles... pobrets els hi dirien "los catalanes" allà... ironies ejcañoles.

    ResponElimina
  4. Caja no és tonto, és un mal parit.
    No confongueu la ignorància,i la manca d'intel.ligència amb la maldat, sezillament és un personatge malèvol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…