"Europa no ho tolerarà..."

Seu de Telèfonica (Barcelona)
Avui toca parlar del mal ús d'Europa com a excusa per al nostre establishment. I és que els savis guardians de l'statu quo, des de les seves tribunes daurades d'experts als mitjans més poderosos, tenen sempre un darrer recurs. És d'aquells que vesteix. Fa d'expert internacional. D'home universal. "Europa no ho tolerarà..." És la gran excusa. El vell continent que sempre, sempre, sempre (mal que ens pesi) ha anat i va a remolc de la realitat. Ho hem comprovat en tots i cadascun dels conflictes sorgits en els darrers cinquanta-quatre anys, exactament des de la seva primitiva acta de naixença d'unitat política. L'Europa que gairebé sempre es presenta dividida respecte a la pràctica totalitat de qüestions de l'àmbit econòmic i polític internacional. Es veu que, en canvi, reaccionarà amb total rapidesa i com un sol home per avortar la nostra llibertat si el Parlament català vota de forma còmodament majoritària, és a dir, democràticament impecable, la declaració d'independència. Com és habitual en les seves veritats eternes i immutables no acostumen a dedicar gaire més enllà d'una línia per justificar la seva afirmació. No cal, és òbvia.

Però fixeu-vos com deu estar el tema de clar (fins i tot per als europeus) que fa unes setmanes Romano Prodi, de visita al nostre país, afirmava no creure que Catalunya pogués ésser independent.... en deu anys! Només en fa dos, sense dubtar ni un moment, no hauria posat cap termini. Catalunya no podrà ser independent mai, mai, mai, hauríem sentit. I és que, superat el dífícil tràngol dels darrers mesos referent a la formació de govern a Bèlgica (amb pròrroga a la supervivència d'un estat que cau a troços), Europa haurà d'encarar en els propers anys l'espectacular augment demoscòpic de l'independentisme escocès, produït tot just després de l'esclatant victòria electoral dels d'Alex Salmond. Evidentment, abans de saquejar Roma l'any 410, més d'un i de dos ancians debien haver afirmat saberuts al cap visigot de torn, l'Alaric, que, això, l'Imperi no ho toleraria mai. I, probablement, no ho van fer un quart de segle abans de què efectivament es produís, sinó segurament, només uns mesos abans. No busquem excuses per continuar al sofà, ni ens agafem a les que ens proporcionen els altres. És cert, teixim complicitats per al dia D en les diverses cancelleries europees. Però amb el convenciment que la llibertat és, bàsicament, (només) a les nostres mans.

Comentaris

  1. Déu no ho permetrà, deia el Vaticà, el Papa, els cardenals, els bisbes, els rectors i els capellans en general. Déu no ho permetrà, deixant en pau la figura d'en Jesús, que no té res a veure amb el tinglado vaticà.
    Déu no permetrà que Escòcia s'allunyi de la Gran Bretanya, que els valons i els flamencs se separin; Déu no ho permetrà que Catalunya s'alliberi d'Espanya.
    Doncs Déu ho està permetent i sense ficar-hi el nas. Els qui no ho volen permetre són els qui parlen en nom de Déu en va. I si Déu és Europa, per què aquesta Europa s'hi ha de negar quan els fets són evidents? Els Estats cauen quan ja no hi ha guerres per separar-nos segons els interessos dels egoismes particulars de cada reietó. És el retorn natural a les nacions. L'Europa de les nacions, aquesta és la clau de volta. Més per Catalunya si, a sobre, sabem controlar la nostra economia. Economia, cultura, idioma, lleis, tradicions configuren tota una nació a pesar de voler negar-ho, com els inquisidors amb Galileu.

    ResponElimina
  2. Si, el tercer Reich havia de durar 1000 anys i la constitucio espanyola del 1812 comesa amb "Espanoles de ambos hemisferios"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas