Fragments escollits (XI). "Els hidalgos"

Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)
"Un dels contes millors de Henry, l'escriptor americà, és el que duu per títol 'El procediment del caballero'. Un bandoler professional, que té fama de 'muy caballero', hi resol una qüestió de les que encara hom anomena d'honor, de la manera més vil imaginable. Aquest conte recull i exposa d'una manera admirable la idea que de la hidalguia han deixat les fetes dels 'conquistadores' i llurs descendents per les terres veïnes de Mèxic.

No és gaire diferent la idea que ens n'hem pogut formar els catalans que, de seguida que sentim algú afirmar que és un 'caballero', ja ens enretirem com davant d'un cuc verinós. Tota la història ens ensenya que hidalguia és orgull i vanitat i manca d'escrúpols en la satisfacció de les exigències de la vanitat i l'orgull. És també afirmació d'una superioritat de casta. El 'caballero' mira amb menyspreu, de dalt del cavall, la gent que va a peu. L'hidalgo no és fill de les pròpies obres, sinó d'allò que ha estat obtingut abans d'ell de la manera que sigui. Per això la hidalguia menysprea el treball i un 'caballero' és professionalment i orgullosament esquenadret.

Això permet de comprendre la profusió amb què els catalans han estat tractats de 'industriosos'. Mentre hom ens regatejava amb entusiasme qualsevol altra virtut, la nostra 'laboriosidad' era reconeguda amb una facilitat sospitosa. Amb l'avenç del temps, el treball havia guanyat en consideració, i els hidalgos no tenien prou tremp per desconèixer l'evolució de les idees més que dintre ells mateixos. Deien que Catalunya era 'industriosa' amb una aparença d'elogi, però sota l'aparença hi havia la burla de l'avantatgista que s'aprofita del treball dels altres i per això mateix els menysprea.

Aquests dies tenim múltiples comprovacions d'aquestes veritats tants de cops comprovades. ¿No són els hidalgos més purs els enemics més grans de l'Estatut? ¿No li és l'esperit d'hidalguia, espars o concentrat, el més gran dels obstacles? El particularisme espanyol mobilitzat contra les reivindicacions catalanes no és res més que hidalguia, és a dir, vanitat, orgull i por de perdre una part del lleure paràsit de l'activitat catalana."

Cèsar Agust Jordana, "Els hidalgos", a L'Opinió, 6 de juliol de 1932.

Comentaris

  1. Un germà meu diu que el castellà no ha sabut superar mai la pèrdua de les colònies, per allò d'haver de tornar a posar-se a treballar. Jo crec, però, que abans d'Amèrica ja havien esclavitzat "moros" i jueus. Quan ja no els van poder subordinar més, els van expulsar. Havien de tornar, a començar, a treballar després de perdre les amèriques? No! Arrabassar la Corona Catalana, què caram! Quan Catalunya recuperi la seva llibertat, a qui aniran a robar?? Suposo que per això en Sarvant (Sirvent?) se'n fotia tant del Quixot... fins i tot ens el van robar també...!

    No hi entenc gens d'història. Però és la meva pel·lícula. N'estic gaire lluny?

    ResponElimina
  2. El més trist és que encara pensen el mateix, i l'article és del 32...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas