Ves al contingut principal

Impossible is nothing (estratègies de campanya per a incauts)

Sant Miquèu de Vielha
L'altre dia, en Jordi Graupera va aconseguir en una entrevista a la ràdio comtal la frase que encapçala aquest apunt, de llavis del candidat socialista espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba. Naturalment, en relació als anhels independentistes de catalans i bascos. Tots coneixeu aquella sentència mítica del "en absència de violència es pot parlar de tot" i com els polítics hispànics entenen per tot, en concret, enraonar sobre toros, futbol i el temps. És així com el periodista va preguntar al predifunt candidat si era normal en democràcia que tothom pugués defensar les seves idees, però només uns quants (els espanyols) dur-les a la pràctica. Perquè, com és evident, la constitució espanyola no contempla la lliure determinació dels pobles. Per tant, es pot defensar la independència, però per assolir-la cal que els espanyols la votin, cosa certament curiosa que no s'ha produït en cap procés d'independència de la història. Pérez Rubalcaba va contestar d'entrada aquell impossible is nothing i que, en tot cas, els ciutadans apliquen el dret a decidir a cada elecció, triant els seus representants i l'orientació nacional que desitgen.

Evidentment, és només una pirueta de candidat. He cregut apreciar en la resposta la desesperació de qui necessita arribar a sectors de l'electorat català creixentment sobiranistes, tocant-nos la fibra sensible (que tant ens agrada) de la puntual i tàctica comprensió hispànica. Perquè, en cas que el desenvolupament lògic de la tesi de l'exministre socialista fos coherent, n'hi hauria prou amb el triomf dels partits amb programes nítidament independentistes en unes eleccions catalanes (on, segons ell, ens autodeterminem), per passar després a una negociació de la secessió amb Espanya. Justament el 14 d'abril que necessitem per a l'any 2014. És el que espero per a d'aquí mil dies, atès que la majoria dels independentistes, els que voten Convergència, encara no creuen arribat el moment. En tot cas, tot i les aclucades d'ull del candidat Pérez Rubalcaba, a hores d'ara sembla prou clar que la nostra negociació de la secessió es produirà amb un govern del Partit Popular a la Moncloa. Esperem que els socialistes espanyols, cruelment derrotats ara, no posin aleshores tota la seva energia en la negació radical d'un dret que ara no jutgen impossible.

Comentaris

  1. Això em fa pensar en aquella cèlebre frase d'en Xarli Reixach: "si no fas un gol és gairebé impossible guanyar el partit"
    en aquest 'gairebé'hi trobem sintetitzada la filosofia de l'inefable Xarli. Què vol dir gairebé impossible? Vol dir que no és imposssible del tot. I aleshores hem d'entendre que existeix alguna possibilitat, per petita que sigui, que puguis guanyar sense marcar i, com ja deveu haver intuït, aquesta possibilitat existeix, i és que marqui el contrari... EN PRÒPIA PORTA!
    Suposo que aquesta deu ser la tesi oculta del candidat Psoecialista: No hi ha res impossible, és a dir, podria passar que els espanyols es marquessin el gol en pròpia porta i votessin a favor de la nostra independència.
    Ara, la probabilitat que això passi és infinitessimal

    ResponElimina
  2. Deia un gran home "No n'hi han coses impossibles sino homes incapaços". No depen dels espanyols. Depen de nosaltres. La nostra historia què diu? Som capaços o incapaços?. En qualsevol cas la voluntat es una força que pot trencar totes les tendencies. I de lo que no hi ha cap mena de dubte es que els catalans de voluntat en tenim. Nomès cal dirigir-la amb valentia. Els ctalans som valents?

    ResponElimina
  3. En Rubalcaba no es va voler mullar en res, però per molts "impossible is nothing", semblava que volgués deixar clar que res pot passar per sobre de la constitució...
    Curiosa democràcia l'espanyola...

    ResponElimina
  4. Què s'assembla més a un nacionalista espanyol de dretes?...doncs...un nacionalista espanyol d'esquerres.
    Per mi totalment incomprensible que un català que estimi a Catalunya voti PSC-PSOE totalment incomprensible.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…