Ves al contingut principal

Lo mal any primer

Lo mal any primer (1333), recordat en aquests termes a la mateixa memòria popular, fou el partent que marcà la fi de l'etapa d'or, esplendorosa i expansiva de la Corona d'Aragó, i l'esclat de les dificultats que portarien a dècades de crisi econòmica, de reculada demogràfica i de deflació en els preus agrícoles i industrials a la Catalunya baixmedieval. Aquella fita desgraciada m'ha vingut al pensament en llegir les previsions d'evolució demogràfica peninsular de l'Instituto Nacional d'Estadística espanyol per als propers deu anys. La imatge és claríssima: la Catalunya de l'autonomisme en fortíssima regressió posant en perill el futur dels nostres fills. L'organisme estatal preveu una reculada de la demografia catalana superior al mig milió d'habitants. Si es confirmessin aquestes expectatives, ens trobarien davant d'una evolució negativa de proporcions certaments històriques. Des dels horrors dels grans contagis de pesta i de l'impacte de la guerra generalitzada durant la llarga segona meitat del Sis-cents català (1640-1714) no es produïa un moviment regressiu d'aquestes característiques.

Però aquesta evolució dantesca, a més, presenta un altre element de caràcter, diguem-ne, històric. Algun historiador-lector d'aquest bloc m'ajudarà, però, em sembla, potser mai viscut fins ara des de l'aparició del nostre país. Perquè la caiguda, la regressió demogràfica (fonamentada en el descens dels naixements i una forta sortida poblacional) es produirà a Catalunya en un context peninsular d'un cert manteniment demogràfic (Espanya sense nosaltres només perd 53.233 habitants). És a dir, la reculada catalana (517.664 habitants menys) és sobretot nostra: multiplica per quatre la prevista per a qualsevol altra comunitat autònoma i contrasta amb la lleugeríssima expansió madrilenya (més 24.575 habitants) i, sobretot, amb el creixement de més de dos-cents mil habitants previst per a Andalusia. Aconseguim així concentrar els mals de la crisi amb una solidaritat extraordinària. Es configura, doncs, un altre indicador que situa Catalunya en caiguda lliure pel que fa als nivells de benestar i desenvolupament, fins i tot, en comparació amb la resta de comunitats autònomes del Regne d'Espanya. En altres paraules, l'espoli pertinaç capgira una constant històrica i converteix la Catalunya de l'autonomisèria en un país d'emigració.

Comentaris

  1. M'he estat uns dies allunyat de qualsevol contacte amb els neguits socials. Per això, m'ha sobtat una mica llegir tant pessimisme en obrir ara el bloc. Respirar l'aire de la Natura té la gràcia de permetre relaxar això que ens fa sentir malalts de debò, el pensament negatiu.

    Aquest estudi demogràfic em recorda aquell pel qual, abans de la arribada de tota la recent immigració, s'anava desmantellant les sales de nou-nats perquè l'estudi d'aquell moment indicava que els natalicis s'espaiarien cada vegada més, d'any en any. Va caldre corregir a corre-cuita!
    Ara, què? Tornarem a caure en el mateix parany? Nou tancament de sales de parts i més crisi de les pensions...? Més daltabaixos? Doncs, no! Si voleu viure sotmesos en la crisi anímica, sempre en trobareu de motius per plorar.
    Prefereixo ser positiu i pensar que si els qui van venir a treballar a casa nostra i s'han estrellat per la nostra ficció de milionaris (de pega i mastega), i se'n tornen a casa seva, doncs tindrem una altra ocasió de recompondre'ns. Ressituar-nos.

    Altra cosa és la crisi en la que ens ha embolicat el capitalisme especulatiu. Aquesta lliçó sí que ens ha de fer reflexionar per no tornar-hi a caure. Com Islàndia! Establir lleis que no permetin l'especulació fent pilotes bancàries. Fent lleis de responsabilitat social de les empreses i, alhora, més recolzades. Fent lleis que permetin recuperar els nostres fills que han hagut d'emigrar. Fent lleis que ens permetin ser lliures i manegar-nos amb independència.

    ResponElimina
  2. No tinc clar si una reducció de la població és beneficiòs o dolent i més assumint que molta gent va venir els darrers anys per treballar en la construcció o els llocs de treballs deixats per aquells que se'n van anar a aquell sector. Per altra banda faria falta saber quin és el tipus de gent que marxarà perquè conec gen que va venir a treballar temporalment pensant a tornar a la seva terra. És un assumpte complex.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…