Ves al contingut principal

No tenen ni punyetera idea d'on són

Costa Brava
De tots els insults i els menyspreus dedicats durant aquests dies pel nacionalisme espanyol enfollit a la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià em quedo sense dubte, per la seva plasticitat, amb l'afirmació que dóna títol a aquest apunt, expel·lida pel portaveu del Partit Popular, Esteban González Pons. N'hi ha de més feridores (com ara, "la pallassada", de Joseba Arregui), però aquesta formulació del polític valencià del PP té un to que m'encanta, perquè exemplifica a la perfecció l'alçada moral i intel·lectual de l'espanyolisme. Sí, amics, definitivament, la coartada desapareix. S'esmuny entre les mans. Se'n va en orris. L'extraordinària intel·ligència dels primats que s'han succeït en la direcció d'ETA ha aconseguit (ni cobrant del CNI ho haurien fet millor) posar al congelador durant les dues darreres dècades un procés cap a la independència que la majoria dels abertzales sap, de fa molts anys, que per crèixer i triomfar no podia vehicular-se de cap manera eficaç a través de la violència.

És per això, que gent de prestigi internacional contrastat, que ha ocupat llocs de responsabilitat com els de secretari general de Nacions Unides, presidències de govern d'estats europeus, ministeris de l'interior o caps de gabinet responsables de negociacions amb organitzacions terroristes, tots plegats, no tenen ni punyetera idea d'on són. Ells es pensaven que venien a un estat democràtic europeu i avançat a contribuir honestament a la resolució d'un conflicte on la violència és el primer que cal fer desaparèixer, a fi de restablir en plenitud el primer dels drets, el més bàsic, el dret a la vida. I no s'adonen que aquest no és l'autèntic problema per al nacionalisme espanyol. Que la unitat d'Espanya se situa molt per davant de la vida o la mort. I que allò que els fa tremolar, ras i curt, és que a la societat basca existeix una majoria sobiranista que posarà en qüestió de manera imminent el seu txiringuito constitucional de 1978. Que desapareguda la violència, en una societat plenament democràtica, s'acaba la gran coartada per impedir que la gent decideixi lliurement el seu destí. I que això, pel que es veu, a risc fins i tot de fer el ridícul a nivell internacional, desferma el seu odi d'una manera molt més radical que les bombes i les pistoles.

Comentaris

  1. Aquesta reacció furibunda a aquest fet demostra varies coses, entre les quals vull destacar dues: la poca cultura democràtica de la immensa majoria de personatges poderosos espanyols i lo necessària que era ETA per consolidar i cohesionar l'inacabat projecte nacional Espanyol. D'aquí el to reaccionari tipical Spanish.

    ResponElimina
  2. Aquesta setmana Espanya ha rebut els dos cops que la faran caure: la conferència de pau a Euskadi i el Corredor Mediterrani.

    La conferència de Pau a Esukadi significarà el relleu definitiu de l'elit política vasca. Els impediments per aconseguir la independència a Euskadi eren polítics, no pas econòmics.

    I un fet que empetiteix molt l'assumpte basc: el Corredor Mediterrani. Hem sigut beneïts pels deus. Una infraestructura de valor geoestratègic enorme travessarà els Països Catalans. Això vol dir que les elits econòmiques catalanes en un període curt/mitjà seran substituïdes completament.

    Passarem de ser un país dedicat al turisme i la construcció a ser un dels nexus logístics més importants del mon. Per tant, l'impediment principal per obtenir la independència a Catalunya saltarà pels aires. No tindrem unes elits econòmiques dependents d'Espanya.

    I també salta pels aires l'argument de "si som independents quedarem fora de la UE". Algú es creu que Europa deixarà fora el lloc on arribaran el 75% de les mercaderies? Te més possibilitats de quedar fora de la UE Espanya que Catalunya.

    Avuí estic molt content. Avuí es el dia que ha començat la fi d'Espanya.

    ResponElimina
  3. L'aprovació del Corredor Mediterrani i la conferència de Pau a Euskadi marquen l'inici de la fi d'Espanya. Es tancarà definitivament el procés de la Transició amb la independència de Catalunya i Euskadi.

    Espanya ha tingut 30 anys per modernitzar-se amb els fons europeus i els diners de l'espoli fiscal. No els ha aprofitat i ara és una economia molt dèbil. De fet, si el BCE no comprés bons espanyols a mansalva Espanya estaria intervinguda. Han aconseguit "quedar-se" amb València i les Balears. No és un premi menor, però no es suficient per mantenir Espanya a mig termini.

    Europa esta molt decebuda amb el que ha fet Espanya amb els seus diners. En comptes de crear una economia sostenible els ha dedicat a fer infraestructures deficitàries i fetes amb dubtosos criteris polítics.

    A la UE son conscients de que, tot i que han abocat durant anys moltíssims milions per modernitzar Espanya, aquesta se'ls ha fumat i ara hauran (d'una manera o altra) abocar-ne encara més durant encara més temps.

    Hi ha un corrent de pensament a Europa que advoca per "trossejar" Espanya i salvar les parts sanes. Tallar les parts gangrenades per fer-les més petites i que no costi tants calers ajudar-les. I que les parts sanes, en comptes de ser receptores de diners europeus, ajudin a pagar la festa com la resta de països solvents de la UE.

    És un corrent de pensament que topa amb les reticències de membres de la UE amb conflictes nacionals dins de les seves fronteres que temen que hi hagi un "efecte contagi". Però si se'ls ha de fer triar entre que caigui Espanya i arrossegui la UE o empassar-se el gripau del seu orgull nacional, triaran trossejar Espanya i salvar la UE.

    Així que tranquils, la independència arribarà gairebé per si sola, ja que qualsevol altra opció és catastròfica. No només per Catalunya. En una unió econòmica i monetària, els problemes d'una part, encara que sigui petita, poden tenir efectes molt greus en el seu conjunt.

    I que aquesta part petita sigui en el futur l'entrada principal de mercaderies provinents d'Àsia (la fàbrica del Mon) a Europa ens dona tots els trumfos. I desfà l'argument imbècil de que una Catalunya independent seria fora de la UE. Europa vol que aquesta zona estratègica sigui tranquil·la, no porti cap problema ni pugui ser desestabilitzada per cap motiu. I la unica manera és que sigui, finalment, independent.

    ResponElimina
  4. Harth,

    desitjo que l'encertis de totes totes ;-)

    ResponElimina
  5. És que Espanya està feta de mentides: La Reconquista, la Armada Invencible, la Unidad Indivisible (amb perdó de Portugal, llàstima!), Colom, possible Cervantes (més que probable!) i no poden entendre ni les seves pròpies mentides.
    Guanyi qui guanyi en aquestes properes eleccions d'ells, serà ben divertit veure com poden trobar-se amb un grup d'indep. fent pinya en contra d'ells. Tant han abusat que tornen a trobar-se en un altre atzucac. En fi, allà ells!

    Amb el corredor mediterrani, el que trobo més divertit és que segueixin insistint, ara, amb l'altra corredor, l'Atlàntic. La qüestió és que Madriz tingui parada i fonda. Tal com diu avui Harth, a veure si UE se'ls acaba cabrejant del tot!!

    ResponElimina
  6. Cal recordar que la UE paga el 20% dels diners i que la resta no els gestionem nosaltres...Per tant el corredor és segur fins als Pirineus. Abans finançaran un Madriz-Villabotijos dabajo.

    ResponElimina
  7. El corredor ens l'haurem de pagar nosaltres. Quan el ramal Mediterrani estigui acabat, la part madrilenya no tindrà cap sentit.

    Qui voldrà fer un dia extra de navegació per arribar a Algesires o Andalusia i després un altre dia extra de trajecte en tren per travessar la Península Ibèrica quan poden descarregar directament a Marsella, Tarragona o Barcelona? Ningú.

    Amés, el Corredor Mediterrani no se centra en un sol port, necessita un sistema de ports que treballin conjuntament com ho fan ara Rotterdam, Hamburg i Antwerp. Hi ha massa càrrega com per que un sol port l'absorbeixi tota. El ramal de Madrid no ofereix aquesta possibilitat.

    Posin com s'hi posin els espanyols, això els supera. Ho explica molt millor que jo el gran Vicent Partal a Vilaweb en aquest vídeo de 8 minuts:

    http://www.vilaweb.cat/noticia/3939975/20111019/quina-rao-corredor-mediterrani-essencial-europa.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…