Ves al contingut principal

Pànic incontrolat a les hosts comtals

Scala Dei
Hi ha indicis que, segons com, poden arribar a ser més reveladors que els resultats de les pròpies enquestes. És com quan, en plena batalla, el general constata que l'enemic comença a trencar sense remei les línies pròpies, però no disposa d'eines efectives per fer-hi front. La reacció de José Antich, director del diari comtal, a Els matins de TV3, confirma absolutament la nostra proximitat a la meta, al dia de la llibertat. Un conspicu representant d'aquest establishment nostrat (el que ens ha deixat en la situació on som) va muntar en còlera davant les càmeres de la nostra en valorar els resultats del darrer Baròmetre del CEO. Fins al punt d'estripar-ne el full de resultats. No pot ser. No m'agrada. Per tant, està mal feta. Perquè no té cuina. En un país d'alcoholisme generalitzat, es veu que els 1.135 enquestats (dels 2.500 de la mostra) que van respondre que sí, que votarien que sí el dia D anaven beguts. I els que van dir que no. I els que van dir que s'abstindrien. Que tots plegats, que tenen opinió formada sobre què farien aquella gloriosa jornada, sumen fins a un 93,9% del total (mentre la indecisió, en canvi, augmenta molt considerablement en la part d'enquesta simplement electoral).

Però es veu que falta cuina. Troba a faltar un sociòleg qualificat com els seus per valorar les dades en brut que ens ofereix el CEO. Cal una presentació dels resultats ben embastada. En el seu cas, és evident que sí. Només cal escoltar el tall de la seva intervenció: la finor en l'anàlisi del senyor Antich és la pròpia d'un rinoceront. Una sola idea: defensar l'statu quo comtal i fer-ho a la carrera. Com quan parla de dades contradictòries sobre preguntes diferents: recordeu, una vegada més, no em cansaré de repetir-ho, la gent contesta exactament a allò que se li pregunta i de la seva resposta no val inferir respostes a altres preguntes. Suposo que es refereix a cuines com les de l'empresa Feedback, difosa ràpidament ahir, segons la qual, amb un 72,1% de participació, el no s'imposaria en un hipotètic referèndum amb un 51,3%. Desconec les arts culinàries de l'empresa demoscòpica, però se m'escapa completament la coherència de les conclusions: caldria que tots els que no han dit que votarien sí votessin no per aconseguir capgirar el resultat i només a partir d'un 90,8% de participació (el doble del famós 45,4%). Un volum de votants que no s'ha assolit mai en la nostra història democràtica. Francament, per cuinar així de bé, millor el sushi del CEO.

Comentaris

  1. Sí, estan francament neguitosos, pobres. El dia que puguem aconseguir capgirar aquesta inèrcia nostra, ja ancestral, de voler anar cadascú pel seu compte, llavores ja serà un fet real i viable d'immediat.
    Per què som tant envejosos dels altres que pensen igual que nosaltres? No crec que "ho tinguem a la sang" d'una manera fatal. Tampoc perquè siguem tant poc solidaris. En tenim d'exemples de solidaritat amb les donacions de sang, amb La Marató de TV3, i molts etcs. Què ens fa provocar aquest comportament de l'exaltació del nostre ego individualista? Perquè, està clar que anant junts ara mateix!, si ho transportéssim al Parlament, ja podríem començar a fer via.

    M'agradaria molt, però molt, que poguéssim dedicar un dia o temps X a analitzar-nos d'aquest per què que ens dispersa! Només és qüestió de posar sobre de les nostres consciències, i raonament, els punts en comú que puguem tenir; deixant de banda tots els altres, que ja es debatran en futures eleccions; perfilem la línia d'atac comuna i anem per feina! Si no ho fem així, caurem al precipici del descoratjament profund. Depressió. És el que busca l'enemic! Anorrear-nos com quan el 1714.

    SOM-HI!!!
    (no ase falta desir nada más...!)

    ResponElimina
  2. Bon dia,

    Un comentari sobre la "cuina" dels de feedback. Més enllà de que hi pugui haver una diferència entre el que la gent diu que farà i el que realment fa, que no nego que pugui existir, i que aquesta diferència sigui predictible (jo no hi entenc), us proposo que mireu el document que han fet públic sobre la interpretació dels resultats del CEO, a

    http://www.feedback.es/files/Referendum%20independencia%20c.pdf

    Noteu que per un error! (de ben segur involuntari) a la representació gràfica en diagrama de barres dels resultats, l'opcio del NO a la independència, en vermell, d'un 38.86% en el cas de baixa participació, surt el doble de gran que l'opció del SI, en blau del 61.14%. Així doncs, si només mires el gràfic, que és el que més es veu al document, sembla que el SI no guanyaria en cap cas.

    Aquesta cuina fa pudor.

    Salut.

    ResponElimina
  3. El que és més important en aquests estudis és la tendència i fins i tot aquests de feedback, que són incapaços de representar correctament un diagrama, indiquen un augment amb el temps.

    La informació és un camp de batalla més. Si tant clar ho tenen, que facin el referendum i acceptem democràticament els resultats.

    ResponElimina
  4. DanideMolins, bona observacio sobre la "bona cuina" dels de feedback. La imatge del Khose AntiCH (que es noti que Fabra mai no a existir) estripant l'enquesta en directe a la TV es un xou impagable que descriu clarament la situacio. Ara no es neguit o preocupacio, ara ja es directament histeria.

    ResponElimina
  5. Que frustrant deu ser creure que controles amb ma de ferro el panorama mediàtic català i veure com l'independentisme creix dia a dia. I veure que ja no ets tu qui decideixes del que es parla i no es parla al carrer amb la portada de la Vanguardia. Que poc a poc vas sent cada cop més irrellevant fins a ser esborrat de la història.

    ResponElimina
  6. El problema (o un dels problemes) que tenim, és la manca de capacitat d'explotar la imatge de l'inclid estripant l'enquesta.
    Si tinguessim una intereconomia catalana en podríem treure un suc, que encara els posaria més nerviosos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…