 |
| Scala Dei |
Però es veu que falta cuina. Troba a faltar un sociòleg qualificat com els seus per valorar les dades en brut que ens ofereix el CEO. Cal una presentació dels resultats ben embastada. En el seu cas, és evident que sí. Només cal escoltar el tall de la seva intervenció: la finor en l'anàlisi del senyor Antich és la pròpia d'un rinoceront. Una sola idea: defensar l'statu quo comtal i fer-ho a la carrera. Com quan parla de dades contradictòries sobre preguntes diferents: recordeu, una vegada més, no em cansaré de repetir-ho, la gent contesta exactament a allò que se li pregunta i de la seva resposta no val inferir respostes a altres preguntes. Suposo que es refereix a cuines com les de l'empresa Feedback, difosa ràpidament ahir, segons la qual, amb un 72,1% de participació, el no s'imposaria en un hipotètic referèndum amb un 51,3%. Desconec les arts culinàries de l'empresa demoscòpica, però se m'escapa completament la coherència de les conclusions: caldria que tots els que no han dit que votarien sí votessin no per aconseguir capgirar el resultat i només a partir d'un 90,8% de participació (el doble del famós 45,4%). Un volum de votants que no s'ha assolit mai en la nostra història democràtica. Francament, per cuinar així de bé, millor el sushi del CEO.
Sí, estan francament neguitosos, pobres. El dia que puguem aconseguir capgirar aquesta inèrcia nostra, ja ancestral, de voler anar cadascú pel seu compte, llavores ja serà un fet real i viable d'immediat.
ResponEliminaPer què som tant envejosos dels altres que pensen igual que nosaltres? No crec que "ho tinguem a la sang" d'una manera fatal. Tampoc perquè siguem tant poc solidaris. En tenim d'exemples de solidaritat amb les donacions de sang, amb La Marató de TV3, i molts etcs. Què ens fa provocar aquest comportament de l'exaltació del nostre ego individualista? Perquè, està clar que anant junts ara mateix!, si ho transportéssim al Parlament, ja podríem començar a fer via.
M'agradaria molt, però molt, que poguéssim dedicar un dia o temps X a analitzar-nos d'aquest per què que ens dispersa! Només és qüestió de posar sobre de les nostres consciències, i raonament, els punts en comú que puguem tenir; deixant de banda tots els altres, que ja es debatran en futures eleccions; perfilem la línia d'atac comuna i anem per feina! Si no ho fem així, caurem al precipici del descoratjament profund. Depressió. És el que busca l'enemic! Anorrear-nos com quan el 1714.
SOM-HI!!!
(no ase falta desir nada más...!)
Bon dia,
ResponEliminaUn comentari sobre la "cuina" dels de feedback. Més enllà de que hi pugui haver una diferència entre el que la gent diu que farà i el que realment fa, que no nego que pugui existir, i que aquesta diferència sigui predictible (jo no hi entenc), us proposo que mireu el document que han fet públic sobre la interpretació dels resultats del CEO, a
http://www.feedback.es/files/Referendum%20independencia%20c.pdf
Noteu que per un error! (de ben segur involuntari) a la representació gràfica en diagrama de barres dels resultats, l'opcio del NO a la independència, en vermell, d'un 38.86% en el cas de baixa participació, surt el doble de gran que l'opció del SI, en blau del 61.14%. Així doncs, si només mires el gràfic, que és el que més es veu al document, sembla que el SI no guanyaria en cap cas.
Aquesta cuina fa pudor.
Salut.
El que és més important en aquests estudis és la tendència i fins i tot aquests de feedback, que són incapaços de representar correctament un diagrama, indiquen un augment amb el temps.
ResponEliminaLa informació és un camp de batalla més. Si tant clar ho tenen, que facin el referendum i acceptem democràticament els resultats.
DanideMolins, bona observacio sobre la "bona cuina" dels de feedback. La imatge del Khose AntiCH (que es noti que Fabra mai no a existir) estripant l'enquesta en directe a la TV es un xou impagable que descriu clarament la situacio. Ara no es neguit o preocupacio, ara ja es directament histeria.
ResponEliminaQue frustrant deu ser creure que controles amb ma de ferro el panorama mediàtic català i veure com l'independentisme creix dia a dia. I veure que ja no ets tu qui decideixes del que es parla i no es parla al carrer amb la portada de la Vanguardia. Que poc a poc vas sent cada cop més irrellevant fins a ser esborrat de la història.
ResponEliminaEl problema (o un dels problemes) que tenim, és la manca de capacitat d'explotar la imatge de l'inclid estripant l'enquesta.
ResponEliminaSi tinguessim una intereconomia catalana en podríem treure un suc, que encara els posaria més nerviosos.