Ves al contingut principal

"Passats particulars" i breus



Massa bonic per durar. Encara que alguna cosa m’havien dit, com qui diu, vaig topar de casualitat amb el nou programa de TV3 Passats particulars. Un veritable descobriment, prou interessant, que hauria de patrocinar l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Tatiana Sisquella el condueix amb mestria, amb aquell punt tan personal que la caracteritza de proximitat alhora al protagonista i a l’espectador. A la manera de mitjancera d’un biopic compost d’històries personals encreuades, a través del qual, en una recerca que s'il·lumina document a document, es desvetlla una història d'impacte individual però sempre amb valors generals. És, en bona mesura, la mateixa feina d’un arxiver davant la documentació històrica rebuda dels descendents d’un personatge destacat o d’una persona corrent enfrontada a circumstàncies úniques en la vida del seu país. El programa contribueix (contribuïa) d'una manera notable a la valoració dels fons documentals personals com a testimoni històric i a explicar quins arxius públics existeixen i què s'hi conserva.

En el segon capítol que us enllaço, del passat dimarts, històries relacionades amb el món de l’educació moderna fins a l’adveniment del franquisme: l'afusellament d'en Ferrer i Guàrdia, les colònies infantils i l'exili dels nens de la guerra. Ara que la crisi (per als que no cobrim tasques essencials relacionades amb la salut i els serveis bàsics) et fa reflexionar sobre el valor del teu treball, aquest nou programa de la nostra m’ha fet sentir bé. El paper dels arxius i dels arxivers com a garants de la memòria, de la conservació d’un patrimoni material imprescindible per desvetllar els records del passat i encarar els reptes d'un futur més incert que mai, surt immillorablement retratat. Encara en el record el mític Històries de Catalunya. Gràcies, Passats particulars. Llàstima, però, que t'assassinin al tercer programa (deu ser dels mes breus de la història de TV3), sense donar oportunitat a que alguns centenars de milers de catalans més també s’hi enganxin a aquesta aventura de redescobrir-nos com a individus i com a col·lectiu nacional.

Comentaris

  1. Aquells "Històries de Catalunya" eren magnífics, i encara en parlem a casa com una fita de la qualitat que cal. D'aquest altre programa ni me n'havia assabentat! És com aquest capítol únic dels Oscar (Andreu+Dalmau)
    Crec que a can TV3 ja se li està veient la seva crisi amb estrips clarament visibles: Liquidació de programes pilot que no tenien continuïtat.

    Abans d'emetre una sèrie se'n fa uns quants capítols pilot per veure si és viable o no. Si és que no pot resultar, per la raó que sigui, s'arxiven els pilot. Quan es produeixen situacions de buits d'espai, s'emeten i el buit queda tapat! ...fins quan?

    ResponElimina
  2. M'HA SEMBLAT MOLT INTERESSANT AIXÒ:

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/declaracions_d_independencia_75386.php

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…