Ves al contingut principal

Passeu i veureu el pacte fiscal real i federal

Coves de Benifallet
Permeteu que avui sigui una mica més curt de l'habitual. Poseu que la llargada de l'apunt es correspon, directament proporcional, a la credibilitat del socialisme català en unes eleccions generals espanyoles. La ministra de Defensa del Regne d'Espanya en funcions, Carme Chacón (com diria ella, espolejada per la campanya, en el seu català infumable d'ús estratègic), ha tornat a Catalunya a visitar-nos. Quatre anys més tard, torna a l'escena del crim de la Banda dels 25 del Congrés. I, a més de descartar un front comú català a Madrid, ens porta sota el seu barret de flors pansides una nova proposta de pacte fiscal. Fixeu-vos que per a la seva broma no li cal ni modificar, de tan ambiciós, el nom que ens proposa el Gran Timoner. Pacte fiscal, doncs, que qualifica, així, sense més ni més, de "real i federal". A mi m'ha fet una gràcia especial aquesta presentació de costat de dos adjectius absolutament antitètics. A l'estil Màrius Serra, com a primera reacció, només em vénen al cap algunes altres parelles semàntiques del mateix estil. Alt i baix. Prim i gruixut. Simpàtic i antipàtic. Blanc i negre. Sorollós i silenciós. Alegre i seriós. Reservat i obert. Tou i dur. Fred i calent. Nocturn i diürn. Intel·ligent i babau. Benitencionat i facinerós. Plaent i fastigós. Franc i Enganyós. Amic i traïdor. Transparent i tèrbol. Patriota i venut. Net i emboirat. Sincer i mentider. Això, real i federal.

Comentaris

  1. Als polítics socialistes especialment els dono per casos perduts. L'única esperança que tinc és que com a mínim una part dels seus votants encara recordin que el pacte fiscal actual (2009) que ens està obligant a retallar per tot arreu és exclusivament cosa d'ells, que en el seu moment ens ho van vendre com el millor finançament de la història...

    De vegades penso en emigrar a l'Antàrtida.

    ResponElimina
  2. La incongruència fonamental es dir-se Partit dels Socialistes de Catalunya quan son realment PSOE. A partir d'aquí nomes se'ls creuen els que voten en clau espanyola. Que com passa a l'escola i com deia Granollacs a l'article d'en Caja, son gent, la majoria, que no tenen gaires estudis.

    ResponElimina
  3. Veure aquest vídeo farà el vostre dilluns més miserable. Em bull la sang constatar que cap força política catalana, CAP, ha dot coses com aquestes.

    http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

    ResponElimina
  4. Ahhhh i #tenimpressa o #tenimpresa que com a bons catalans i coneixedors de la llengua hi son tots dos per allà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.