Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XX). Mètodes estranys de motivar el personal









Després d'un dia ben llarg i ben farcit de feina, estirat al sofà amb la manteta i les pantufles, encara tenia ganes de veure a la televisió alguna cosa amb cara i ulls. Cosa difícil a aquelles hores d'insomni. Per això, abans de provar altres alternatives, va pitjar directament les xifres del seu canal favorit d'història. Allà on sempre aprenia alguna lliçó del passat aplicable al present i al futur. La successió de reportatges d'aquella nit el portà des de l'Índia als Estats Units, passant per Sudàfrica. Gairebé la volta al món dels moviments d'alliberament més èpics. 12 de març de 1930, Mahatma Gandhi apareixia envoltat de fidels en la seva "Marxa de la Sal", l'aposta definitiva per la independència davant d'una metròpoli sorda a l'autonomia. 6 d'abril de 1952, Nelson Mandela encapçalava una enorme concentració humana en la "Campanya del desafiament" coincidint amb els tres-cents anys de la fundació boer de la Ciutat del Cap. 17 de març de 1957, Martin Luther King s'adreçava a una multitud que reclamava la fi de la discriminació racial davant del Memorial Lincoln a Washington.

Entre avellana i avellana, que a aquelles hores li havia sorprès de sobte la gana, va observar com aquells tres gegants havien aconseguit arribar a la majoria del seu poble amb una força descomunal, única. Clau en la memòria per assolir l'objectiu. Havien sabut galvanitzar voluntats. Per això no acabava d'entendre el contingut dels seus discursos: Continuarem lluitant, sacrificant-nos, oposant la no-violència, encara que falta molt i molt per al dia de la llibertat i molts us quedareu a mig camí [Gandhi]. La nostra lluita demana superar enormes dificultats, no defalliu, heu de saber que no aconseguirem el nostre objectiu fins d'aquí uns quaranta anys [Mandela]. Puny en alt de resistència, però sempre amb amor envers els nostres enemics; d'aquí seixanta anys tindrem el nostre primer president mig afroamericà [King]. Abans d'anar a dormir, va pensar que els nostres tenien la mateixa marca d'aquells lideratges mítics. Que, encara que ell no entenia un borrall de màrqueting polític, potser la millor manera de motivar el personal a canviar les coses era avisar-los per endavant que la seva lluita aniria per llarg, que les ambicions excessives sempre són pernicioses i que això justificava que entretant es fessin coses en direcció exactament contrària a l'objectiu final. Igualet, igualet. Exactament el mateix que Gandhi, Mandela i King havien fet el 1930, el 1952 i el 1957.

Comentaris

  1. Acabo d'acompanyar amb cotxe el meu sogre després d'anar a veure què trobava a la Fira del Llibre Vell, i m'ha col·locat que si fos jove aniria a cremar unes quantes cases. Perquè aprenguin els lladres legals dels bancs, etc.
    Serà astrològic o acomodatici, però és cert que els inicis del segle passat hi havia més nervi per mantenir una dignitat. Poso els tres exemples de l'escrit d'en Granollacs.

    Em temo que l'enorme robatori dels bancs amb el pretext de la legalitat vigent capitalista, ha deixat la població amb una depressió i preocupació permanents que no li permeten reaccionar, ni amb moviments "Indignats!". Només saber que el dolar paga patent a quatre nord-americans, això ja permet caure en un desencís ben brutal.

    A pesar de tot, ens cal mantenir-nos desperts, unir-nos en coalició tots els indep. i declarar-nos lliures tant bon punt aconseguim la majoria que ens cal al nostre Parlament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…