Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXI). Tranquils, amics, prefereixo lluitar així

Embassament d'Ulldecona








Quan es va despertar dels perllongats efectes de l'anestèsia va comprovar que els seus pitjors temors s'havien fet realitat. Les ferides eren massa greus. El temps d'exposició després de l'explosió, sense neteja, excessiu. La gangrena, triomfant, li havia perdut el braç dret. Li va costar molt temps acceptar-se novament desfigurat. Quan la resta de les ferides anaven guarint-se, la més profunda, la psicològica, continuava supurant de debò. Amb el pas dels mesos, però, va recuperar el to. I començà a fer la vida normal. Naturalment, l'havien llicenciat. Però ell no se'n sabia avenir. Volia lluitar. I cada dia tornava a l'oficina de reclutament i demanava el reingrés al cos d'infanteria. I cada dia li repetien que això, en el seu estat d'invalidesa, era completament impossible. Però les lleves se succeïen, la derrota s'apropava. I un dia el funcionari de la guixeta li va dir que sí. Què calia comptar també amb els vells, els nens i els impedits. Que tothom era necessari en la batalla definitiva.

El gran dia de la mobilització fins al front va aconseguir cordar-se per primera vegada des del dia de l'explosió el corretjam complet, encara que fos amb un cert retard. Allò el deixà absolutament convençut de les seves possibilitats de contribuir a la victòria per la qual havia lluitat durant tants anys. Des de la trinxera, ajudant-se amb el monyó a l'alçada del seu colze dret, aconseguia apuntar i disparar amb certa efectivitat. Però l'enemic era cada dia més a prop. I la nit de l'assalt decisiu, quan els soldats van aparèixer sobtadament, enmig de la boira, abans que es llancessin les bengales necessàries per delatar la seva presència, el nostre veterà soldat és trobà davant per davant amb la baioneta de l'enemic. I la seva primera reacció fou desenfundar el seu ganivet amb la mà dreta que no tenia. I la seva darrera reacció consistí a enfonsar el seu rostre inexpressiu en el fang del fons de la trinxera mentre el seu adversari avançava impulsant la bota en la seva esquena inert. Perquè per lluitar, en el moment de la veritat, sí calien els dos braços.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…