Ves al contingut principal

Un dia de juny, com un ocell negre en la nit més fosca

Pedro Urraca Rendueles
Escena en blanc i negre. Voldries, estimat lector, posar-te en situació? Una nit de juny de 1940. Pots escoltar el soroll compassat i ràpid, tallant, de les botes altes d'un escamot d'homes joves en formació militar, a mitja carrera. Hst, hst, hst, hst, hst. Els pocs vianants que han desafiat les circumstàncies s'amaguen als portals. Escamots de la Wehrmacht pels carrers de París. Agents de la Gestapo pentinen la ciutat acabada d'ocupar a la recerca de possibles focus de resistents. És hora de protegir els domicilis dels treballadors de l'ambaixada franquista a la capital francesa. L'administratiu de torn de la legació diplomàtica produeix a tota màquina un document de salvaguarda. Les dimensions i el gruix del full són les més grans a l'abast, amb una estanquera que el travessa de banda a banda. Prou petites, però, per entrar i rodolar al carro de la màquina d'escriure. L'encarregat de negocis de l'ambaixada, Cristóbal del Castillo, dicta un text còmodament assegut davant del retrat del Caudillo:

"La embajada de España certifica que el domicilio del español señor Pedro Urraca Rendueles se halla bajo la protección del Gobierno español. Para cuanto a dicho domicilio se refiere, se ruega a las Autoridades militares alemanas se dirijan a la Embajada de España en París, 13, Avenida George V. tel: Elysées 39-33. París, Junio de 1940. El Ministro Consejero Encargado de la Embajada." Aquests dies he tingut el document a les mans i immediatament m'ha vingut l'escena descrita. Un testimoni preciós de la desgraciada història d'un continent sencer sacsejat pel feixisme. Em produeix una emoció difícil de descriure. Són petits tresors afortunadament recuperats d'un segle convuls. Aquest paper servirà per protegir el patrimoni parisenc de Pedro Urraca Rendueles, el policia que, poques setmanes després, en connivència amb la Gestapo alemanya i la policia col·laboracionista de Vichy, detindrà a la Bretanya el president Companys i el lliurarà a la Dirección General de Seguridad, a Madrid. Serveixi avui aquest apunt, en el 71è aniversari del seu afusellament, d'honor perenne al seu record.

Comentaris

  1. Commovedor.
    A l'Avui d'avui també hi ha una síntesi de la vida d'en Companys que, potser per la brevetat, emociona. Tota la plana està dedicada al 71è. aniversari.

    Mentrestant, tenim un Duran-Lleida que està passant el platet a veure si li cau algun ministeri. Tot per un pacte fiscal. Pacte fiscal de coberta d'or fals i deixant a la vista les vergonyes de passar-se per un lloc les ofenses dels PP-PSOE contra l'Estatut, contra el català i contra l'autèntic espoli econòmic.
    Al dia d'avui, mentre nosaltres recordem Companys, en Duran-Lleida ens recorda que vol un ministeri.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…