Ves al contingut principal

Un dia de juny, com un ocell negre en la nit més fosca

Pedro Urraca Rendueles
Escena en blanc i negre. Voldries, estimat lector, posar-te en situació? Una nit de juny de 1940. Pots escoltar el soroll compassat i ràpid, tallant, de les botes altes d'un escamot d'homes joves en formació militar, a mitja carrera. Hst, hst, hst, hst, hst. Els pocs vianants que han desafiat les circumstàncies s'amaguen als portals. Escamots de la Wehrmacht pels carrers de París. Agents de la Gestapo pentinen la ciutat acabada d'ocupar a la recerca de possibles focus de resistents. És hora de protegir els domicilis dels treballadors de l'ambaixada franquista a la capital francesa. L'administratiu de torn de la legació diplomàtica produeix a tota màquina un document de salvaguarda. Les dimensions i el gruix del full són les més grans a l'abast, amb una estanquera que el travessa de banda a banda. Prou petites, però, per entrar i rodolar al carro de la màquina d'escriure. L'encarregat de negocis de l'ambaixada, Cristóbal del Castillo, dicta un text còmodament assegut davant del retrat del Caudillo:

"La embajada de España certifica que el domicilio del español señor Pedro Urraca Rendueles se halla bajo la protección del Gobierno español. Para cuanto a dicho domicilio se refiere, se ruega a las Autoridades militares alemanas se dirijan a la Embajada de España en París, 13, Avenida George V. tel: Elysées 39-33. París, Junio de 1940. El Ministro Consejero Encargado de la Embajada." Aquests dies he tingut el document a les mans i immediatament m'ha vingut l'escena descrita. Un testimoni preciós de la desgraciada història d'un continent sencer sacsejat pel feixisme. Em produeix una emoció difícil de descriure. Són petits tresors afortunadament recuperats d'un segle convuls. Aquest paper servirà per protegir el patrimoni parisenc de Pedro Urraca Rendueles, el policia que, poques setmanes després, en connivència amb la Gestapo alemanya i la policia col·laboracionista de Vichy, detindrà a la Bretanya el president Companys i el lliurarà a la Dirección General de Seguridad, a Madrid. Serveixi avui aquest apunt, en el 71è aniversari del seu afusellament, d'honor perenne al seu record.

Comentaris

  1. Commovedor.
    A l'Avui d'avui també hi ha una síntesi de la vida d'en Companys que, potser per la brevetat, emociona. Tota la plana està dedicada al 71è. aniversari.

    Mentrestant, tenim un Duran-Lleida que està passant el platet a veure si li cau algun ministeri. Tot per un pacte fiscal. Pacte fiscal de coberta d'or fals i deixant a la vista les vergonyes de passar-se per un lloc les ofenses dels PP-PSOE contra l'Estatut, contra el català i contra l'autèntic espoli econòmic.
    Al dia d'avui, mentre nosaltres recordem Companys, en Duran-Lleida ens recorda que vol un ministeri.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…