Un referèndum/enquesta per continuar enganyant la gent

El Perelló (Baix Ebre)
L'Ara desvetllava fa uns dies una part, la relativa a les propostes per a l'avenç nacional, del programa electoral d'Iniciativa per Catalunya i els seus variats afegits per a les eleccions espanyoles del 20-N. Les enquestes apunten al fet que l'electorat de la coalició és el més dividit del país pel que fa al debat independentista, de manera que els toca fer equilibris complexos. Un d'ells, però que molt difícil, consisteix a proposar que, mitjançant la introducció d'una clàusula a la Constitució espanyola, Catalunya resti al marge del cafè per tothom, l'esperit amb el qual s'ha aplicat la Carta Magna. Com si no calgués el procés de reforma que sabem que cal i amb les majories qualificades que sabem que es necessiten. Però, on més bé s'aprecia la baixa qualitat del llautó de fons és en la insistència, d'acord amb la invariable doctrina oficial dels darrers anys, a proposar-nos als electors la celebració d'un referèndum/enquesta que contingui tres possibles opcions de resposta: continuar com a comunitat autònoma, avançar cap a un estat federal o la independència.

És una excel·lent manera de nedar i guardar la roba que dirien els castellans. A veure si cacen algun incaut. Però, francament, sense cap mena de solta ni volta. No només pel fet que per designi constitucional (com no em canso d'anar repetint, a risc de fer-me pesat) aquí no es pot fer cap mena de consulta sobre cap qüestió rellevant, que vagi més enllà d'urbanitzar un bosc, que no autoritzi Madrid. Sinó també perquè, en cas que es pogués fer, la veu del poble expressada en aquell referèndum/enquesta hauria d'aplicar-se a la realitat d'alguna manera i l'opció intermitja que defensaria ICV seria, simplement, fum. Perquè quedar-nos com a comunitat autònoma és d'aplicació automàtica. Declarar la independència, només demana un pronunciament democràtic del Parlament de Catalunya i la valentia de mantenir-lo. Però, algú roigverd podria explicar-me com s'obliga les dues cambres espanyoles a avançar cap al federalisme contra la seva voluntat? Va, si us plau, parlem seriosament del futur. Bromes les justes. Que el país se'ns cau a trossos i no estem per juguesques.

Comentaris

  1. Una cançó que il·lustra perfectament la política catalana:

    http://www.youtube.com/watch?v=_B0CyOAO8y0

    ResponElimina
  2. Aquesta coalició, com dius, té un electorat molt variat. Des de nacionalistes espanyols estrictes fins a independentistes. Donen prioritat a les polítiques socials i no volen parlar de drets nacionals per no molestar-se. I així es repeteix la història: els catalans a baixar el cap.

    ResponElimina
  3. Els d'Iniciativa, pobres, els veig com el Circ CataCroc! Amb molt bona voluntat però amb un galimaties mental descomunal. L'únic que els vaig trobar de positiu va ser l'anada a la Moreneta d'en Baltasar! Volen estar bé amb tothom, espanyols inclosos, per allò de la germanor social. Volen ser indep. de l'Espanya que ens tenalla. Volen ser ecolos pel bé del món, però també mantenint extrems insostenibles com allò dels fanals... (pedalant el pessebre...)

    A mi m'agrada ser ecològic, sí. Però ho podrem ser després d'alliberar-nos de les tenalles dels opressors. Si volen tocar tantes tecles, hi ha moments en que la barreja se't torna massa espessa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)