Ves al contingut principal

Un referèndum/enquesta per continuar enganyant la gent

El Perelló (Baix Ebre)
L'Ara desvetllava fa uns dies una part, la relativa a les propostes per a l'avenç nacional, del programa electoral d'Iniciativa per Catalunya i els seus variats afegits per a les eleccions espanyoles del 20-N. Les enquestes apunten al fet que l'electorat de la coalició és el més dividit del país pel que fa al debat independentista, de manera que els toca fer equilibris complexos. Un d'ells, però que molt difícil, consisteix a proposar que, mitjançant la introducció d'una clàusula a la Constitució espanyola, Catalunya resti al marge del cafè per tothom, l'esperit amb el qual s'ha aplicat la Carta Magna. Com si no calgués el procés de reforma que sabem que cal i amb les majories qualificades que sabem que es necessiten. Però, on més bé s'aprecia la baixa qualitat del llautó de fons és en la insistència, d'acord amb la invariable doctrina oficial dels darrers anys, a proposar-nos als electors la celebració d'un referèndum/enquesta que contingui tres possibles opcions de resposta: continuar com a comunitat autònoma, avançar cap a un estat federal o la independència.

És una excel·lent manera de nedar i guardar la roba que dirien els castellans. A veure si cacen algun incaut. Però, francament, sense cap mena de solta ni volta. No només pel fet que per designi constitucional (com no em canso d'anar repetint, a risc de fer-me pesat) aquí no es pot fer cap mena de consulta sobre cap qüestió rellevant, que vagi més enllà d'urbanitzar un bosc, que no autoritzi Madrid. Sinó també perquè, en cas que es pogués fer, la veu del poble expressada en aquell referèndum/enquesta hauria d'aplicar-se a la realitat d'alguna manera i l'opció intermitja que defensaria ICV seria, simplement, fum. Perquè quedar-nos com a comunitat autònoma és d'aplicació automàtica. Declarar la independència, només demana un pronunciament democràtic del Parlament de Catalunya i la valentia de mantenir-lo. Però, algú roigverd podria explicar-me com s'obliga les dues cambres espanyoles a avançar cap al federalisme contra la seva voluntat? Va, si us plau, parlem seriosament del futur. Bromes les justes. Que el país se'ns cau a trossos i no estem per juguesques.

Comentaris

  1. Una cançó que il·lustra perfectament la política catalana:

    http://www.youtube.com/watch?v=_B0CyOAO8y0

    ResponElimina
  2. Aquesta coalició, com dius, té un electorat molt variat. Des de nacionalistes espanyols estrictes fins a independentistes. Donen prioritat a les polítiques socials i no volen parlar de drets nacionals per no molestar-se. I així es repeteix la història: els catalans a baixar el cap.

    ResponElimina
  3. Els d'Iniciativa, pobres, els veig com el Circ CataCroc! Amb molt bona voluntat però amb un galimaties mental descomunal. L'únic que els vaig trobar de positiu va ser l'anada a la Moreneta d'en Baltasar! Volen estar bé amb tothom, espanyols inclosos, per allò de la germanor social. Volen ser indep. de l'Espanya que ens tenalla. Volen ser ecolos pel bé del món, però també mantenint extrems insostenibles com allò dels fanals... (pedalant el pessebre...)

    A mi m'agrada ser ecològic, sí. Però ho podrem ser després d'alliberar-nos de les tenalles dels opressors. Si volen tocar tantes tecles, hi ha moments en que la barreja se't torna massa espessa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…