Ves al contingut principal

Aquest diumenge, ajudeu CiU a fer història

Seu de CDC (Barcelona)
De debò de debò que havia escrit aquest apunt abans de la celebrada intervenció d'Oriol Junqueras a Mollet. De vegades, et veus superat per la realitat. Sense dubte, la federació Convergència i Unió és cridada a fer història al nostre país. A esdevenir una part fonamental de la solució a tres-cents anys de dependència que van quedar fora de tota lògica moral i política des del mateix 12 de setembre de 1714 i de qualsevol contraprestació econòmica des del 1986, data de l'entrada d'Espanya a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea (i, per tant, de l'inici de l'obertura del mercat espanyol a tots els productes europeus en igualtat de condicions). Aquest diumenge s'obre l'oportunitat que tots els bons patricis els ajudem a fer el pas que necessita el nostre país, a hores d'ara immergit en l'autonomisèria que gestionen (i que, insisteixo, sí, sí, mata persones i el país). En el clàssic recurs desesperat, de manual de candidat a qui no li van bé les coses, Josep Antoni Duran i Lleida ja ha anunciat que serà, probablement (ai, ai, ai), la seva darrera legislatura. I entre tots hem d'ajudar-lo a que compleixi la seva paraula. Segons sembla, a Unió Democràtica de Catalunya es basteix de fa temps una alternativa al seu lideratge històric (per la durada, no pas pels resultats): un lideratge independentista, naturalment.

Si voleu ajudar CiU a fer història, quedeu-vos a casa, voteu nul o independentista, però no regaleu ni un sol vot sobiranista a l'hores d'ara embogit Josep Antoni Duran i Lleida. De moment la cosa va força bé: ja ha hagut de demanar perdó mitja dotzena de vegades pels seus excessos verbals. Un resultat catrastròfic del franjolí ens assegura la fi (sobtada o per etapes, però en tot cas inevitable) del seu lideratge ininterromput des de fa tres dècades al capdavant d'UDC. I  un partit democristià comandat per independentistes, remourà un obstacle important, farà pedagogia i ajudarà a confirmar una CiU que camini, finalment, decididament pel camí de la independència, inclosa al programa de la federació el 2014. Serà una baula més, juntament amb el sonor fracàs del pacte fiscal, en la pesant cadena que ha de portar en pocs mesos a la presa de decisió, col·lectiva i definitiva, del caràcter inajornable, de la necessitat urgent de la nostra plena sobirania. Així de simple. Si voleu que CiU faci història, el proper diumenge, no voteu Duran i Lleida. És una exigència de dignitat nacional, però, sobretot, una aposta pel nostre futur lliure.

Comentaris

  1. Sàvies paraules que per desgràcia nostra no tindran trascendència ja que l´imbecilitat s´ha instal.lat al nostre país de forma ubicua i silenciosa. Molts catalanets seguiran votant el partit del pidolaire, de l´esclau, de l´encantat de que li perdonin la vida, del qui aquest mal no vol soroll, del qui renuncia al seu idioma a la mínima, del botiguer llepaculs, de l´industrial curt de vista que no sap exportar, del qui es pensa que el món s´acaba a Espanya i de tants i tants personatges nefastos que encara no veuen la llum. I aquesta llum no és altre que la LLIBERTAT NACIONAL.

    Pep Csietll

    ResponElimina
  2. Bon discurs amic Granollacs

    Aquest home està a punt de tocar el cel, després de 30 anys de relliscar amb les pells de plàtan que li anava deixant en P.P. (no, vull dir Pujol Pare)i després en Mas

    El seu somni és un ministeri a Madrit, una pàgina amb ribets d'or a la gran enciclopèdia catalana ... o espanyola, de fet tant li fa

    Però com bé dius es fotrà una bona castanya als nassos quan, d'aquí a poques setmanes, es trobi entre el PP (ara sí) i la paret

    Són moments d'incertesa econòmica, espanya podria petar abans del que molts s'imaginen, i els esdeveniments es poden precipitar

    ResponElimina
  3. En Duran sempre ha tingut un somni: ser ministre d'Espanya. Penso que es un paio ben preparat per un càrrec d'aquest nivell. Molt mes ben preparat que molts que han pogut tenir-lo. Crec que faria coses positives (per a Espanya) si arribes a dirigir un ministeri. Ell es veu preparat i disposat. Li agrada i li fa venir salivera nomes de pensar-hi. Vaja nivellás de currículum podria mostrar als futurs amics poderosos. Però la crua realitat es que per mes ben preparat que estigui, es català. I això sempre serà un handicap que pesarà com una llosa sobre els seus somnis de grandesa (espanyola). Encara no s'ha adonat (l'egoisme l'encega, pobret) que amb Espanya no hi ha res ha fer i menys amb majories al seu Govern.

    ResponElimina
  4. El cas d'en Duran-Lleida potser és d'una personalització de l'ambició sense límits. Al Polònia el tenen molt ben mesurat. Jo diria que ha arrossegat UDC fins el desprestigi. Recordo en Coll Alentorn amb aquell comportament tant savi, discret, reflexiu. Només podia fer que respectar-lo i escoltar els seus consells. Eren d'aquella tendresa dels bons avis que t'estimen de debò. En fi, el temps passa.
    En Duran-Lleida, en canvi, és destraler, ambiciós fins ofendre. Viciat o no de Madrid, del Congreso o del què sigui, ha arribat a aquestes eleccions amb una excitació espasmòdica que espanta. Jo diria que li sobra cafeïna per tots els porus. Tant de bo que no repeteixi!

    ResponElimina
  5. Que? et creus molt llest eh?
    doncs jo soc el millor per Catalunya està lar, no seran aquestos akelarres independentistes el que faren be a la nostra terra. Hem de mantenir bona relació amb Espanya coi

    ResponElimina
  6. Jo tambe soc del parer que ara mateix el llast mes gros que arrossega CiU es en Duran. Fora molt bo que quedes ben clar a les proximes eleccions.

    ResponElimina
  7. CiU juga al poli bo i dolent respecte la independència i Durant és el dolent. Cal recordar que és CiU qui l'ha posat aquí i és responsabilitat de les dues formacions. No entenc que cap independentista que s'informi o reflexioni una mica pugui votar-lo.

    Tan de bo tinguis raó i Unió es torni independentista. M'ho creuré quan ho vegi.

    ResponElimina
  8. La federació de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya comportava una sèrie d'acords: La presidència de la Generalitat de Catalunya a càrrec d'un convergent i el cap de llista a les autonòmiques a càrrec d'un unionista. Així serà per sempre més, de la mateixa manera que mai s'ha pogut votar CDC o UDC per separat sinó ja veuriem els resultats...

    Jo per la meva part votaré a ERC, votar CyU es votar a l'espanyolisme d'en Duran i això mai de la vida.

    ResponElimina
  9. FRANCAMENT,AN DURAN,A MI PERSONALMENT NO M'AGRADA GENS,PERO PREFERIR AL PP. NOMES QUE PER FOTRAL,M' AGRADA MEINYS,....PREFEREIXO QUE LA O...SE LA FOTI,EL OPUS DEISTA DON JORGE I LA MERAVELLOSA ALICIA....CREC QUE AMB AQUEST CAINISME,NO ANEM AN LLOC.NECESITEM UNA DRETA NOSTRA XIQUETS.
    JUGANT AMB BARCELIBA

    ResponElimina
  10. Aquesta vegada votaré als únics que diuen quelcom sobre la independència, o sia ERC... encara que han fet moltes coses malament els darrers anys crec que en Bosch es mereix el meu vot, tant si ara va com a independent dintre ERC com si anés amb una altra coalició.

    Però crec que l'hemicicle es tindria d'omplir proporcionalment amb els vots emesos per els ciutadans, o sia que els vots en blanc tindrien de representar-se amb unes cadires buides.
    Aleshores estic ben segur que aquesta candidatura seria molt nombrosa... i democràtica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…