Ves al contingut principal

Després del 20-N (III). ERC: una regeneració que demana temps i intel·ligència

Amposta









Ateses les expectatives existents fa no masses setmanes, els resultats d'Esquerra a les darreres eleccions espanyoles cal qualificar-los de satisfactoris. Principalment, perquè per a un partit que té més ex-votants que votants, recuperar la credibilitat, la fiabilitat, serà una tasca de llarg recorregut. Caldrà una o dues legislatures senceres perquè es completi del tot el cicle de la renovació. Quan un ha portat tan avall tantes il·lusions el camí de tornada no és cosa de quatre dies i tres canvis. El procés de renovació de la direcció sembla a hores d'ara reeixit, encara que no del tot. Continuen alguns dels vells vicis, de les antigues trinxeres. Perquè els trinxeraires tampoc no canvien d'hàbits de la nit al dia. Les faccions, els grupets, els cercles d'influència. En fi, que tampoc no podem demanar peres a l'om. Però sí, que la direcció no hagi d'enfrontar-se en els propers mesos, en la renovació de les estructures territorials, a batalles tan desagradables com les de Tarragona o Girona. Naturalment, la part més brillant del futur republicà és la que encarna l'Oriol Junqueras. Us recomano que escolteu la seva intervenció al programa d'en Basté de dijous passat: un festival d'intel·ligència i sentit comú en contrast amb l'actual xaladura reductora instal·lada a la Gestoria.

Més enllà dels entrebancs interns, la nova direcció no ha assolit satisfactòriament, en canvi, els seus objectius pel que fa a la materialització de la unitat dels sectors polítics que tenen en la independència nacional la seva prioritat estratègica. També aquí caldrà més temps i un encaix de personalismes que s'albira complicat. Però, per molt difícil que sembli, si d'altres ho han aconseguit, sense sortir del nostre país, ara tindran tres anys per treballar-ho amb més tranquil·litat (i tant de bo el seny s'imposi). Com també, per establir el marc de relacions que ha de portar Esquerra a intentar conformar el 2014 un front independentista amb el qual convergeixi una CiU que abandoni definitivament el peixalcovisme autonomista. Per aconseguir-ho, el partit haurà de bastir una estratègia que combini amb prou habilitat la capacitat de diàleg i de pacte en els temes en els quals sigui possible (preferentment, per obligar-los a bescantar en el dia a dia el Partit Popular), amb una exigència radical en l'abandonament de l'autonomisme com a horitzó immediat, és a dir, sense enfonsar-se en les sorres movedisses de la gestió de la misèria. Pacte i retret hàbilment conjugats en tres anys, mil dies, que seran probablement dels més determinants de la nostra història.

Comentaris

  1. Efectivament!, Vaig escoltar en Junqueras dijous passat a la RAC1 i, no solament em va tornar a agradar, sinó que, a sobre, es va mostrar com un gran replicador del que ningú no se'l rifa. Sense autoritarisme i amb autoritat! Un dels bons símptomes l'ha demostrat el gest d'en Carretero oferint una coalició amb ERC. Tant de bo els altres clubs indep. segueixin aquesta bona entesa i vulguin coalicionar-se mútuament.
    Crec que l'oferta d'ERC de col·laborar amb el Govern de la Generalitat està bé. Cal treballar pel país i no fer-nos la punyeta mútuament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…