Diari d'un funcionari (IX). Abans de retallar, cal desinfectar

Honorable Conseller, si ho és, cessi-la immediatament! Perquè millors no sé si són. Ara, alguns d'ells, d'una immoralitat radical, absoluta, segur. Autèntiques rates de claveguera. Se m'acaben els qualificatius del fàstic i el més absolut rebuig moral. M'ho explica un bon amic i les meves pupil·les adopten la forma i les dimensions d'una taronja. Imagineu-vos-ho com si fossin dibuixos animats. I és que la Directora de Serveis, la cap de personal d'un Departament de la Gestoria, està portant el nepotisme i la prevaricació a cotes desconegudes (per mi, que sóc massa innocent) fins ara. I només és la part que l'amic coneix. Si que va fort avui aquest, pensareu. És que és molt i molt fort. Lamentable i indignant. Que estan acomiadant gent vàlida i ben formada cada dia, collons! Ja us vaig explicar, a primers de juliol, les primeres notícies sobre l'amor que aquest, diguem-ne, personatge professa a la seva família. Però això no és tot. Naturalment, no s'ha aturat aquí. Quan ets el capatàs i l'amo de la finca i els companys de farres t'ho consenten tot, continues abusant.

I així, a mesura que avança el temps que ocupa el seu càrrec, el cercle que ateny les seves malifetes corruptes es va fent més i més extens. Darrerament, abasta fins i tot la família política. Família política que, per cert, és una mica indiscreta a les xarxes socials. Concretament, a facebook. Ara, en aquest nou episodi conegut que m'expliquen, es tracta d'una substitució temporal d'una plaça de subaltern. El fet causa estranyesa a tothom, perquè ara no se'n fa cap, de substitució. Ai, ai, ai. A la convocatòria, naturalment feta a correcuita, es presenten gairebé dues-centes sol·licituds en pocs dies. Entre elles, unes quantes d'antic personal del Departament, al qual se li han extingit contractes anteriors i ara són al carrer. El que no saben és que tot és una trista pantomima. Teatre del bo, que diria l'amic Mou. En realitat, no hauria calgut que els dos-cents aspirants s'hi escarrasessin. Casualment, la plaça ha anat a raure a mans de la mare del company de la filla de la Directora de Serveis. A la consogra, per dir-ho ràpid. I el meu amic pensa que fins aquí podíem arribar i esclata. Si algun periodista o militant actiu de partit o sindicat m'està llegint, en millors condicions que un servidor per ajudar-lo, estirar del fil i fer la denúncia pública amb noms i cognoms, si us plau, que la faci. Aquesta senyora, és urgent, hauria de plegar. És una qüestió de desinfecció, de salut pública.

P.S. Per a més informació sobre el cas: granollacs@gmail.com.

Comentaris

  1. No es d'estranyar. No recordeu els anteriors governs d'aquesta coalicio?

    ResponElimina
  2. Cullons, no feu com els estruços que amaguen el cap a un forat !! denuncieu-ho i no us lamenteu tant. Els futures corruptes s'ho pensaran dues vegades. I en el cas dels llocs de treball, doncs això, primer foten fora la gent "per la crisi" i després agafen dels seus a treballar "per excés de treball". No denunciar-ho públicament perpetuen aquests fets. Parleu amb López Tena, aquest home no es talla per res:
    http://olottv.xiptv.cat/video/61916/alfons-lopez-tena,-diputat-i-portaveu-de-solidaritat-catalana.?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562.
    Sort.

    ResponElimina
  3. Per cert, aquest xoriço ha de ser dels bons!!!!

    Vaig conèixer un cas al Govern anterior en que inexplicablement un pobre responsable d'un espai de misèria s'havia apropiat d'un grapat miserable de diners. Era tant evident que el van fer cantar en un no-res. Com que es va quedar sense feina, doncs bé, per què no, el van col·locar dins del Gran Recipient que és la Generalitat. Almenys, van tenir la delicadesa d'endollar-lo en la categoria més baixa. Aquest cas, és la caritat mal aplicada. Però, dels qui roben descaradament, en vaig veure en un altre lloc farà més de vint anys davant dels meus nassos com un alt responsable rebia una trucada i s'anava posant cada vegada més vermell. En contestar-li el pebrot vermell al provocador que s'equivocava de número de telèfon, aquest provocador deuria amenaçar-lo d'alguna cosa de poca fidelitat al partit. La qüestió és que va penjar suaument i em va convidar a anar aprendre alguna cosa per distreure's una mica.
    Vull dir que la putrefacció ve de dins de la seu dels mateixos partits. Els de dins del treball són simples màquines putrefactores, el que no els treu cap mena de responsabilitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas