Ves al contingut principal

Diari d'un funcionari (VI). Problemes de consciència

Maquiavel
Potser no és exactament així, el que escriuré avui. Però, més enllà de l'embolcall, em penso que sí. Desgraciadament cert. No us hi perdeu, aneu al gra. Segons em confessa tampoc ara té problemes per dormir. Sempre ho ha fet com una soca. Però està nerviós. En un estat dubitatiu que no li agradaria que esdevingués definitivament vegetatiu. Vol prendre ja una decisió. Caixa o faixa. Ha parlat del tema amb la parella i amb els companys. Naturalment, tots li aconsellen prudència. A veure si ara seràs tu qui prendrà mal. També m'ho ha explicat a mi amb l'ànim de recavar més opinions. Com a resultat de la seva feina, ha conegut un cas de tràfic d'influències, de nepotisme descarat, a la Gestoria. La cosa no és arran de terra precisament: afecta de ple la conducta d'un alt càrrec del seu Departament del Govern dels Millors. Al meu bon amic, ara mateix, se'l mengen els dubtes. Total, és una informació que es basa en dades que no són públiques i que coneix com a resultat de la seva feina. Cal  fer la denúncia? Fer-ho pot deixar al descobert altres companys en situació laboral precària que podrien ser objecte de revenja?

Un funcionari públic té l'obligació de guardar secret professional. Però també de denunciar les sospites fundades de la possible comissió d'un delicte. A la recerca de respostes als nostres dubtes morals, guglem junts i acabem topant amb l'article 428 del Codi Penal vigent a Catalunya: "El funcionari públic o autoritat que influeixi en un altre funcionari públic o autoritat prevalent-se de l’exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest o amb un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, incorre en les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de tres a sis anys. Si obté el benefici perseguit, aquestes penes s’han d’imposar en la meitat superior." I què creieu que ha de fer el meu amic? Tirar pel dret amb la possibilitat de perjudicar companys innocents o tolerar comportaments delictius en els seus superiors jeràrquics? Ajudeu-lo, si us plau.

Comentaris

  1. Difícil. Què passa si tenint coneixement del tema no informa i després es fa públic? Li podria afectar? en el sentit de ser coneixedor del tema i no haver-lo comunicat.

    Jo, a apriori i sense saber més, ho fari públic. No sé si ho podria fer de manera anònima. Aquests temes són els que despretigien l'administració i són una il·legalitat.

    No obstant només ell coneix les seves circumstàncies i haurà de decidir.

    ResponElimina
  2. Denunciar, sempre denunciar abans no es podreixi tot plegat més encara. Anem veient com tant CiU, PSC i Esquerra quan han pogut xuclar calés, encara que sigui pel partit, s'han aferrat on han pogut. Potser es deu al sistema de finançament dels partits, jo que sé. Però a vegades penso que l'objectiu d'aconseguir la independència no l'assolirem mai per les nostres pròpies debilitats. Quan un es corromp ho fa per a tot. No es pot ser un patriota que miri endavant prescindint de tot el que pot perdre si un està omplint-se les butxaques gràcies a l'autonomisme. Bé que ho saben a Madrid. Som com un gos mesell i acollonit de rebre tants pals, que roba roïnament les misèries que tira l'amo barallant-se amb els altres gossos estacats.

    ResponElimina
  3. De quin nivell estem parlant?. mes amunt o mes avall de Felix Millet i Jordi Montull?.

    ResponElimina
  4. Per dur que sigui, i arrancant així ja ho deixo clar, sempre ha de prevaldre l'ètica. És d'on s'hauria de basar el criteri d'un jutge. Després vindran els atenuants de les víctimes. Alerta!, les possibles víctimes saben quin és el joc que han acceptat, no? Però el delinqüent ha de ser denunciat, si es té prou valor, es clar! Perquè després d'una denúncia, immediatament després, arriben els carros plens de bombes. Cal, doncs, estar preparat.
    Alguna vegada m'havia encarat davant de situacions més que dubtoses i així m'ha anat. Però, si calgués ho tornaria a fer. Perquè si anem fent la vista grossa, els corruptes se'ns van apropiant del territori fins convertir-ho tot en un femer. Des de casa nostra mateixa fins Grècia, en tenim exemples claríssims de com es pot degradar la confiança i la integritat en un treball, una institució o en un país.
    És més, si ho veus no pots tancar els ulls! Són proves que no pots eludir. Cal afrontar-les. I, pel que fa a les possibles víctimes, que recordin que deuen haver acceptat "diner d'un lladre", no? Deuen saber que han acceptat alguna irregularitat. Cal, doncs, que acceptin les possibles conseqüències.

    ResponElimina
  5. Una ovella va anar a denunciar a un llop que es menjava els seus nadons, on va tenir d'anar a denunciar-ho?, dons al Senyor Jutge Llop, esclar.

    El senyor jutge llop, que n'era molt demòcrata, l'hi digué que ho investigaria i va enviar a una colla de llops detectius, fiscals i ovelles funcionaries d'esquadra a mirar-s'ho.

    No hi trobaren cap culpa, digueren que les ovelles eren menjar per els llops,que el dret l'havien conquerit feia quasi tres-cents anys, que la seva constitució ho deia així.

    Les altres ovelles deien que si, que era veritat i que d'allò en vivien també elles, de l'herba que els hi donaven els amos llops i que la prenien de les ovelles obreres, democràtic tot plegat.
    Per donar exemple, l'hi tragueren la feina, l'hi posaren una multa i ni ella ni la seva família pogueren mai mes fer us de la "democràcia".
    Per denunciar a algú mes poderós que tu mateix es te de tenir molt clar que l'ètica ha de prevaldre... per sobre de la teva feina, del benestar de la teva família, del aliment dels teus fills, de la teva pròpia vida... però si aquesta ètica al final no serveix per absolutament res mes que per fer-te mal a tu mateix, es ètic el fer-la servir?.
    I així estem, veient tot tipus de corrupció, de lladronicis, de espoliacions a la llum del dia, de Millets que corren pel carrer i que saben que si els emprenyen massa parlaran.
    I ho veiem com sempre ho hem vist, han sigut mes llestos que nosaltres.

    Que faries si tinguessis la clau de la caixa i mai ningú et dies res pel us que en fessis?, series tan burro de no agafar res quant de les altres caixes veus que en treuen el que volen amb tota impunitat?.

    Ja ho deia la meva bes-avia... nen no et facis veure massa, passa desapercebut, que la "Gendarme-Civil" volta per aquí... i vetlla per les terres del amo...

    Ho tenim de denunciar tot... i si pot ser sense prendre mal... i sempre que serveixi per a quelcom. No cal posar el cap sota del tren per denunciar que mata.

    ResponElimina
  6. No hi ha cap organisme funcionarial encarregat d'aquestes qüestions? Abans de fer-ho públic o anar a ca'l jutge, pot ser intentaria "procediments interns", si n'hi ha(?).
    Tanmateix mirar cap un altre costat fa ser còmplice.
    T'ho posaré més difícil: què hauria de fer un Bon Patrici? Segur que saps la resposta.

    ResponElimina
  7. Jo ho denunciaria. Si vol estar més tranquil i protegit, suggereixo que n'informi al López-Tena, que sembla ser l'únic parlamentari que no té por a res, sabent que la veritat t'acompanya. Si més no, ara mateix està denunciant públicament el cas de les "motxiles" (pagaments milionàris als alts càrrecs de la diputació de Barna al ser destituits) i poca broma, que esquitxa a Montilla, Corbacho , Antoni Fogué i Manuel Royes.
    Si no es denúncia, s'obren les portes a més i més corrupcions. La denúncia és l'única eina que hi ha contra la corrupció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.