Diari d'un funcionari (VII). De sacrificis, privilegis i caradures

Catedral de Tortosa










La mística del Gran Timoner s'eixampla dia a dia, empesa pel seu innegable èxit electoral i les lloances, plenes d'enamorament liberal, dels mitjans afins. Un acte de valentia, de veritable govern, de lideratge. Així han qualificat alguns la segona ofensiva de l'actual Gestoria contra les condicions de treball dels empleats públics. Sembla que és senyal de gent valenta optar per encapçalar amb il·lusió la rampinyada, més que no pas defensar el país i la seva gent de la depredació, plantant cara des del primer dia a l'espoli sense pietat al qual se'l sotmet. És de valents massacrar els teus i alhora mirar cap a una altra banda davant dels qui et roben. És de valents pactar amb els que fins i tot ens neguen ara el fons de competitivitat a favor del qual havien votat abans del 20-N. Ara, perquè toca, als funcionaris se'ns demanen nous sacrificis. Un nou esforç. La llicenciada Ortega fins i tot ens diu que sabem que podem fer més. El portaveu Francesc Homs, que vivíem per sobre de les nostres possibilitats (sense aclarir si es refereix a abans, o després del lladronici). I, tot i la sensació punyent que l'administració ha trencat unilateralment el contracte que ens unia, alguns fins i tot estaríem disposats a fer més per menys, sinó fos perquè en arrencar a córrer en el nostre esforç renovat podríem prendre mal.

M'explico. No pas com a conseqüència d'una estrabada muscular, sinó donant amb tot el cos a terra després d'una sorollosa relliscada. Perquè el nostre terra, el de l'administració pública que governa el Gran Timoner és ple d'autèntica merda. Pudenta i amb mosques. Moltes mosques. Estaria bé que els qui diu que ens manen miressin cap avall i observessin amb certa atenció el seu entorn més o menys immediat. Les proximitats de l'altar on serà sacrificat el funcionari al servei del país. Perquè, la veritat, valorar l'expectativa d'una rebaixa del teu salari mentre t'assabentes que determinats alts càrrecs han vist augmentat el seu just després de la victòria convergent fa mal. Saber que un altre treballador els fitxa d'entrada i sortida per a què facin l'horari que els surti dels nassos. Constatar que no dediquen ni una hora diària, quan hi són, a la feina per a la qual cobren amb dedicació exclusiva. Veure que ingressen complements per desplaçament d'una determinada localitat en la qual fa anys i panys que no hi viuen (si és que vivien quan van començar a cobrar-los). Si tot això és així per a determinats directius de la Gestoria, amb quins sants pebrots es pot demanar als funcionaris de peu que acceptin un nou sacrifici pel país. Senzillament, els hauria de caure la cara de vergonya. Ara, han decidit trencar unilateralment el pacte i milers de funcionaris pendran, prendrem nota.

Comentaris

  1. * els hauria de caure la cara de vergonya.
    "caure", en catala, no es reflexiu.

    ResponElimina
  2. Sabeu qui era Pere punyetes?. Aquell que havent-te vist patir una sobirana puntada als collons, es preocupava de com havies de vocalitzar correctament el crit de dolor.

    ResponElimina
  3. Sobretot, o com afegitó, tenint present que els funcionaris de base i tècnics hem tingut el sou entre congelat i rebaixant-se des de les Olimpíades del '92. Actualment, cobren per sota d'un 35% menys d'abans del 92; sobretot, tenint present que quant en Pujol, en veure que ja perdia les seves últimes eleccions, va apujar el sou dels seus "col·laboradors fidels" un 13,5%; sobretot, tenint present que hi ha molts càrrecs tant ases com una mula i lladres com en Millet....
    Em canso de citar exemples viscuts fins que m'he jubilat. La llàstima és la de que la Funció Pública l'han podrit tant, expressament, que és un destorb pel treballador; els sindicats també estan totalment (com dir-ho!) desorientats?

    Ara, haig de sentir que el treballador públic no rendeix?? Miracles és el que es fa cada dia per a que l'endemà torni a sortir el sol!!!!
    Artur Mas: Vas molt errat per aquest camí. El bon camí és el de la col·laboració i el de la neteja interna. Sense ni sospitar-ho pots recuperar milions perduts.

    ResponElimina
  4. I tant noi! Hi ha gent a la qual els arbres no els deixen veure el bosc, que maten el missatger sense voler entendre el missatge i per als quals la forma és més important que el fons.

    http://vaderiure.blogspot.com/2011/11/ja-ha-passat-el-circ.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas