Ves al contingut principal

El famós govern dels tècnics

Edifici Fòrum (Barcelona)
No sóc gens original si recordo el fet que, darrerament, dramàticament, són els mercats els qui posen i treuen governs, amb una Espanya en fallida tècnica. Quan més democràcia s'exigeix des del carrer, més dubtosos esdevenen els corrents de fons de la política real a Europa. Per quedar ben desorientat. La cancellera Merkel sembla limitar-se a aplicar les pressions necessàries per acabar de decidir les víctimes (que també són molt i molt culpables) a fer-se l'hara-kiri definitiu. Com no podria ser d'una altra manera, els mitjans de comunicació dediquen hores i hores a informar i opinar sobre el tema. Fa mesos que, cavalcant sobre l'esperit dels indignats, és norma arreu entre els opinadors carregar contra els polítics (com si ells, advocats, periodistes o mestres fossin millors) i clamar per un govern dels tècnics. Ara, amb Lukàs Papadimos a Grècia i Mario Monti a Itàlia, la tesi no ha fet sinó confirmar-se. He de confessar que en aquesta jugada a mi em sembla que hi ha gat amagat. Perquè sempre i arreu s'aplica al govern, al que sigui, un criteri de fons ideològic. Que fins ara no era altre que aquell que, encertadament o equivocada, els ciutadans havien triat. Naturalment, a hores d'ara ho fan amb un sistema electiu tancat i bloquejat absolutament deficient des del punt de vista democràtic, però és el que hi havia. I ara ni això.

Aquesta tendència creixent a clamar insistentment per un govern dels tècnics (la paraula totèmica) em fa molta gràcia. Serà per un govern dels tècnics de determinada tendència (la que volen ara els mercats) que suposadament imposaran als polítics, no? Perquè de tècnics n'hi ha molts i de tots colors. Us proposo que us imagineu sinó un consell de ministres del futur estat català (no faig hipotèsis amb l'autonomisme, als cadavers se'ls enterra) format per vuit tècnics de prestigi. Atenció, que la cosa seria divertídíssima: Germà Bel, Andreu Mas-Colell, Vicenç Navarro, Santiago Niño Becerra, Xavier Sala i Martín, Gonzalo Bernardos, Antoni Castells i Miren Etxezarreta. Seria la bomba. Ara, voleu dir que prendríen un sol acord tècnic? La prova que ni els mercats es creuen aquesta fal·làcia dels tècnics és la velocitat a la qual les constants vitals de l'economia grega i italiana han tornat a caure després dels canvis de govern. El mateix que passarà a Espanya el 21 de novembre faci Rajoy o no un govern de perfil tècnic o polític. Després de la borratxera, els populars necessitaran un bon cafè per distingir atinadament la vermellor de les borses i del deute espanyol als mercats internacionals.

Comentaris

  1. Tothom ho sabia i ningú no en feia res. Les pilotes econòmiques han acabat amb un daltabaix que esparvera! I, ja hi som. Qui en surt beneficiat? Crec que ningú perquè els mateixos especuladors, els de l'economia borsària, veuen com els minva els ingressos dels diners que tenen posats en grans empreses i bancs. Llavores, què? Crec que, primera: Sempre cal pagar els pecats, i aquest no és venial!; segon: en conseqüència, estem davant d'unes portes noves del sistema econòmic social. Fins i tot, els indignats protesten, el poble protesta. No saben com estructurar-ho perquè és popular, és espontani. D'alguna manera, ha d'aparèixer algun líder que encapçali el poble global del món actual. És de la mateixa manera com nosaltres ens estem estructurant per sortir-nos d'aquesta presa de pèl espanyola. Anem passant polítics i voluntaris per la nostra indep. intentant organitzar la nostra fugida. I, tant a casa nostra, com amb el món super-explotat, també acabarà apareixent un nou líder per generar un nou sistema més correcte (espero!) que no permeti els especuladors, les pilotes mundials, les agències d'influència, etc...............

    ResponElimina
  2. L'imposat a Grècia és un dels membres que va permetre l'enganys dels comptes d'aquest estat per a entrar a l'euro. És un dels culpables i mora on és.

    Són "tècnics" els que van fer una gran estafa mundial amb les hipoteques dolentes als estats units. Són "tècnics" els que especulen amb els deutes dels estats per aconseguir interesso més alts. Si al governs arriben tècnics, no serà per millorar les condicions de vida de la gent si no per aconseguir més beneficis per a ells. Però recordem que a casa també tenim algun conseller que és part interessada en la sanitat privada...

    ResponElimina
  3. Felicitats per la clarivident darrera frase! De ple al mig de la diana. En general és més fàcil fer les prediccions després dels successos (com fan tants economistes). Salut,

    @danidemolins

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…