El famós govern dels tècnics

Edifici Fòrum (Barcelona)
No sóc gens original si recordo el fet que, darrerament, dramàticament, són els mercats els qui posen i treuen governs, amb una Espanya en fallida tècnica. Quan més democràcia s'exigeix des del carrer, més dubtosos esdevenen els corrents de fons de la política real a Europa. Per quedar ben desorientat. La cancellera Merkel sembla limitar-se a aplicar les pressions necessàries per acabar de decidir les víctimes (que també són molt i molt culpables) a fer-se l'hara-kiri definitiu. Com no podria ser d'una altra manera, els mitjans de comunicació dediquen hores i hores a informar i opinar sobre el tema. Fa mesos que, cavalcant sobre l'esperit dels indignats, és norma arreu entre els opinadors carregar contra els polítics (com si ells, advocats, periodistes o mestres fossin millors) i clamar per un govern dels tècnics. Ara, amb Lukàs Papadimos a Grècia i Mario Monti a Itàlia, la tesi no ha fet sinó confirmar-se. He de confessar que en aquesta jugada a mi em sembla que hi ha gat amagat. Perquè sempre i arreu s'aplica al govern, al que sigui, un criteri de fons ideològic. Que fins ara no era altre que aquell que, encertadament o equivocada, els ciutadans havien triat. Naturalment, a hores d'ara ho fan amb un sistema electiu tancat i bloquejat absolutament deficient des del punt de vista democràtic, però és el que hi havia. I ara ni això.

Aquesta tendència creixent a clamar insistentment per un govern dels tècnics (la paraula totèmica) em fa molta gràcia. Serà per un govern dels tècnics de determinada tendència (la que volen ara els mercats) que suposadament imposaran als polítics, no? Perquè de tècnics n'hi ha molts i de tots colors. Us proposo que us imagineu sinó un consell de ministres del futur estat català (no faig hipotèsis amb l'autonomisme, als cadavers se'ls enterra) format per vuit tècnics de prestigi. Atenció, que la cosa seria divertídíssima: Germà Bel, Andreu Mas-Colell, Vicenç Navarro, Santiago Niño Becerra, Xavier Sala i Martín, Gonzalo Bernardos, Antoni Castells i Miren Etxezarreta. Seria la bomba. Ara, voleu dir que prendríen un sol acord tècnic? La prova que ni els mercats es creuen aquesta fal·làcia dels tècnics és la velocitat a la qual les constants vitals de l'economia grega i italiana han tornat a caure després dels canvis de govern. El mateix que passarà a Espanya el 21 de novembre faci Rajoy o no un govern de perfil tècnic o polític. Després de la borratxera, els populars necessitaran un bon cafè per distingir atinadament la vermellor de les borses i del deute espanyol als mercats internacionals.

Comentaris

  1. Tothom ho sabia i ningú no en feia res. Les pilotes econòmiques han acabat amb un daltabaix que esparvera! I, ja hi som. Qui en surt beneficiat? Crec que ningú perquè els mateixos especuladors, els de l'economia borsària, veuen com els minva els ingressos dels diners que tenen posats en grans empreses i bancs. Llavores, què? Crec que, primera: Sempre cal pagar els pecats, i aquest no és venial!; segon: en conseqüència, estem davant d'unes portes noves del sistema econòmic social. Fins i tot, els indignats protesten, el poble protesta. No saben com estructurar-ho perquè és popular, és espontani. D'alguna manera, ha d'aparèixer algun líder que encapçali el poble global del món actual. És de la mateixa manera com nosaltres ens estem estructurant per sortir-nos d'aquesta presa de pèl espanyola. Anem passant polítics i voluntaris per la nostra indep. intentant organitzar la nostra fugida. I, tant a casa nostra, com amb el món super-explotat, també acabarà apareixent un nou líder per generar un nou sistema més correcte (espero!) que no permeti els especuladors, les pilotes mundials, les agències d'influència, etc...............

    ResponElimina
  2. L'imposat a Grècia és un dels membres que va permetre l'enganys dels comptes d'aquest estat per a entrar a l'euro. És un dels culpables i mora on és.

    Són "tècnics" els que van fer una gran estafa mundial amb les hipoteques dolentes als estats units. Són "tècnics" els que especulen amb els deutes dels estats per aconseguir interesso més alts. Si al governs arriben tècnics, no serà per millorar les condicions de vida de la gent si no per aconseguir més beneficis per a ells. Però recordem que a casa també tenim algun conseller que és part interessada en la sanitat privada...

    ResponElimina
  3. Felicitats per la clarivident darrera frase! De ple al mig de la diana. En general és més fàcil fer les prediccions després dels successos (com fan tants economistes). Salut,

    @danidemolins

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)