Ves al contingut principal

Enquestes, independència i biaixos

Manifestació de l'11 de Setembre de 2011 (Barcelona)








La setmana passada els mitjans van passar discretament per sobre de la publicació d'una nova enquesta interessant. En concret, del Sondeig d'Opinió anual corresponent a 2011 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials adscrit a la UAB que, si no vaig errat, preguntava també per primera vegada (com el del CEO de la segona onada de 2011) sobre un possible referèndum d'independència a Catalunya. A partir d'ara el trobareu enllaçat també a l'apartat d'enquestes d'aquest bloc. El resultat és novament categòric, amb un 41,4% de vots afirmatius i un 22,9 de contraris en resposta espontània i un 25,5% d'electors afirmant que no votarien. Sobre el total de vot efectiu decidit (prou alt, del 65,3%), els partidaris de la independència assoliríem la cota del 63,4%. Els resultats d'aquesta enquesta consoliden els que es vénen publicant des de fa aproximadament dos anys, amb una tendència al creixement permanent de l'opció secessionista. En la franja dels més joves (18-24 anys), a més, amb un vot efectiu decidit encara superior, el sí s'enfila fins el 69% del total. Com en el cas del CEO, a la recerca de tècniques culinàries d'elaboració, els més experts podran alegar, però, novament un problema d'esbiaixament de la mostra a favor dels sectors de l'electorat més sobiranistes.

Tot i que tinc una certa prevenció a l'ús acrític de les dades de record de vot com a factor de correcció a la cuina (la gent sovint no recorda o sobretot recorda interessadament), he fet els números pertinents pel que fa a aquesta enquesta i, efectivament, existeix un biaix en el sentit esmentat. Pel que fa al record de vot a les Autonòmiques de 2010 el sobiranisme està sobrerepresentat en un 6,6% i pel que fa a les Generals de 2008, les forces dependentistes estan infrarepresentades en un 10,9%. Ara bé, el fet que aquest biaix de la mostra es vagi repetint enquesta rera enquesta, potser respon també al caràcter més o menys creixent del prestigi social de les opcions sobiranistes i dependentistes, més que no pas a la realitat del vot dels interessats. I això ja és prou significatiu. Com ho és, si parlem d'enquestes, el fet que, després d'una etapa d'una forta afició informativa, els dos grans mitjans de l'establishment autonomista no hagin tornat a publicar (si no m'ha passat per alt) enquestes sobre el resultat d'un hipotètic referèndum d'independència, respectivament, des del juny (El Periódico) i el juliol (La Vanguardia) de 2010. Serà, sospito, perquè els resultats que deuen tenir damunt la taula no es deuen poder maquillar ni amb la millor de les tècniques d'esferificació de la cuina autonomista.

Comentaris

  1. Hi ha coses que no les modifica ni el Ferran Adrià. A més, es nota en la conversa de carrer amb veïns; amb la família, amics, etc. Ara veurem la venjança de Don Rajoy, versus Aznar d'Amagatotis = Falange.

    ResponElimina
  2. M'imagino als dels PSOEriodico i la Vanguaria Española trucant per telèfon als seus amics a la foscor i als del PPsoe i satèl·lits per veure quines mesures adopten per a invertir les tendències.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…