Ves al contingut principal

Estaaaaà beeeeé, hi anireeeeé...

Sabeu que no volia. Que com més gran et fas, més costa tornar-te a il·lusionar amb les coses. És com si el material que som, deformat per l'ús, tingués cada vegada més dificultats per recuperar la seva càndida forma inicial. Els cops rebuts han estat massa forts com per oblidar-los de la nit al dia. Han deixat senyal. Sabeu que m'havia fet a la idea que ja no em caldria tornar a votar en unes eleccions espanyoles. Crec sincerament que tenim molt poc a fer a Madrid, més enllà del numeret. Els espanyols hi fan la seva i nosaltres ens hem de fer forts aquí, fins a derrotar l'autonomisme en un nou 14 d'abril. Però han passat molts mesos i s'han sentit moltes veus plurals que respecto i aprecio, des del sorgiment del debat sobre la conveniència o no d'una abstenció independentista a les eleccions d'avui. Mesos que han coincidit amb un canvi de cares important en la direcció del principal partit independentista del país. També, temps que ha posat una vegada més de manifest l'endèmica incapacitat dels millors dels nostres per posar-se d'acord en l'ordre de batalla. Ves què hi farem. És el que tenim.

I poc a poc la meva posició inicial s'ha anat esquerdant. Apassionat com sóc de la política, no he fallat ni una vegada a les urnes des de que vaig fer els divuit. I passa que moltes veus de la blogosfera independentista han anat prenent partit i ho han fet majoritàriament per l'opció de la candidatura que encapçala el bo de l'Alfred Bosch. I passa que no m'identifico massa amb els excessos de virulència contrària d'algunes de les veus que han quedat a l'altra banda del camí defensant el vot nul o l'abstenció. I passa que la meva dona veig que ho té claríssim. I passet a passet m'he anat acostant a l'urna. Però, evidentment, sense cap mena de passió. Amb un vot, en el pitjor sentit de la paraula, merament funcionarial. Crec que el títol de l'apunt és prou gràfic: estaaaaà beeeeé, hi anireeeeé. Potser, també ho faré una mica perquè, després d'anys de votar de derrota en derrota, alguna cosa em diu que aquesta vegada m'enduré una petita alegria avui entre les vuit i quarts de deu del vespre. I demà, crisi brutal i PP desfermat. Comunitat autònoma del no, autonomisèria, factoria d'independentistes. El país cremant en un infern, sí, però potser més a prop del cel.

Comentaris

  1. Teresa Tusell i Casamitjana20 de novembre de 2011 a les 2:01

    Gràcies per la teva passió i esperança.

    Teresa

    ResponElimina
  2. Rebequeries!! Rebequeries de l'apassionat! Perquè amic Granollacs, ets apassionat i il·lusionat fins, i des de dins de la medul·la! Felicitats pel nen que per fi hi posa seny i escolta la família dona-amiga-companya, mitja poma.
    Si a mitja nit ens trobem amb un bloc format entre Amayur, ERC-Rcat, Gallecs, SI, etc.; Si veiem caure en picat els qui ens venen constantment la nostra integritat catalana; Si es confirma el que (Oh, sorpresa!) va dir en Cuní, que la incompareixença de la Chacona era pel temor de quedar arrasada per en Bosch i en Coscu; Llavores, amic meu, el teu vot ja no serà més purrialla perduda.

    ResponElimina
  3. De veritat que em costa i molt. Perquè considero que els catalans i mes el independentistes no hi tenim res a fer a Madrid. Què hem fet els catalans històricament a Madrid?: un pas endavant i tres enrere (amb cent cinquanta genuflexions incloses). No s'ens ha perdut res a Madrid. El que tindríem de fer es no anar a Madrid. Ningun català. Perquè si hi anem demostrem que la mega putada que ens estan fent els espanyols no es ni tan mega, ni tan putada.

    ResponElimina
  4. L'expressió "Ves què hi farem" s'escriu sense accent diacrític al verb "veure" en forma d'imperatiu i amb accent al pronom interrogatiu "què". La forma "vés" pertany al verb anar.

    ResponElimina
  5. Cal lluitar ame les armes/eines que tenim a ma. Amb limitacions però, votar l'únic partit independentista és el que tenim. A pitjor no pot anar (políticament parlan). Bé, a no ser que el nou govern escanyol prohibeixi els partits nacionalistes no espanyols de manera directa o indirecta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…