Estaaaaà beeeeé, hi anireeeeé...

Sabeu que no volia. Que com més gran et fas, més costa tornar-te a il·lusionar amb les coses. És com si el material que som, deformat per l'ús, tingués cada vegada més dificultats per recuperar la seva càndida forma inicial. Els cops rebuts han estat massa forts com per oblidar-los de la nit al dia. Han deixat senyal. Sabeu que m'havia fet a la idea que ja no em caldria tornar a votar en unes eleccions espanyoles. Crec sincerament que tenim molt poc a fer a Madrid, més enllà del numeret. Els espanyols hi fan la seva i nosaltres ens hem de fer forts aquí, fins a derrotar l'autonomisme en un nou 14 d'abril. Però han passat molts mesos i s'han sentit moltes veus plurals que respecto i aprecio, des del sorgiment del debat sobre la conveniència o no d'una abstenció independentista a les eleccions d'avui. Mesos que han coincidit amb un canvi de cares important en la direcció del principal partit independentista del país. També, temps que ha posat una vegada més de manifest l'endèmica incapacitat dels millors dels nostres per posar-se d'acord en l'ordre de batalla. Ves què hi farem. És el que tenim.

I poc a poc la meva posició inicial s'ha anat esquerdant. Apassionat com sóc de la política, no he fallat ni una vegada a les urnes des de que vaig fer els divuit. I passa que moltes veus de la blogosfera independentista han anat prenent partit i ho han fet majoritàriament per l'opció de la candidatura que encapçala el bo de l'Alfred Bosch. I passa que no m'identifico massa amb els excessos de virulència contrària d'algunes de les veus que han quedat a l'altra banda del camí defensant el vot nul o l'abstenció. I passa que la meva dona veig que ho té claríssim. I passet a passet m'he anat acostant a l'urna. Però, evidentment, sense cap mena de passió. Amb un vot, en el pitjor sentit de la paraula, merament funcionarial. Crec que el títol de l'apunt és prou gràfic: estaaaaà beeeeé, hi anireeeeé. Potser, també ho faré una mica perquè, després d'anys de votar de derrota en derrota, alguna cosa em diu que aquesta vegada m'enduré una petita alegria avui entre les vuit i quarts de deu del vespre. I demà, crisi brutal i PP desfermat. Comunitat autònoma del no, autonomisèria, factoria d'independentistes. El país cremant en un infern, sí, però potser més a prop del cel.

Comentaris

  1. Teresa Tusell i Casamitjana20 de novembre de 2011 a les 2:01

    Gràcies per la teva passió i esperança.

    Teresa

    ResponElimina
  2. Rebequeries!! Rebequeries de l'apassionat! Perquè amic Granollacs, ets apassionat i il·lusionat fins, i des de dins de la medul·la! Felicitats pel nen que per fi hi posa seny i escolta la família dona-amiga-companya, mitja poma.
    Si a mitja nit ens trobem amb un bloc format entre Amayur, ERC-Rcat, Gallecs, SI, etc.; Si veiem caure en picat els qui ens venen constantment la nostra integritat catalana; Si es confirma el que (Oh, sorpresa!) va dir en Cuní, que la incompareixença de la Chacona era pel temor de quedar arrasada per en Bosch i en Coscu; Llavores, amic meu, el teu vot ja no serà més purrialla perduda.

    ResponElimina
  3. De veritat que em costa i molt. Perquè considero que els catalans i mes el independentistes no hi tenim res a fer a Madrid. Què hem fet els catalans històricament a Madrid?: un pas endavant i tres enrere (amb cent cinquanta genuflexions incloses). No s'ens ha perdut res a Madrid. El que tindríem de fer es no anar a Madrid. Ningun català. Perquè si hi anem demostrem que la mega putada que ens estan fent els espanyols no es ni tan mega, ni tan putada.

    ResponElimina
  4. L'expressió "Ves què hi farem" s'escriu sense accent diacrític al verb "veure" en forma d'imperatiu i amb accent al pronom interrogatiu "què". La forma "vés" pertany al verb anar.

    ResponElimina
  5. Cal lluitar ame les armes/eines que tenim a ma. Amb limitacions però, votar l'únic partit independentista és el que tenim. A pitjor no pot anar (políticament parlan). Bé, a no ser que el nou govern escanyol prohibeixi els partits nacionalistes no espanyols de manera directa o indirecta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)