Ves al contingut principal

Fal·làcies tan semblants, d'ara fa noranta anys


Josep Puig i Cadafalch
Entre la correspondència rebuda per Josep Puig i Cadafalch durant la seva etapa com a president de la Mancomunitat (1917-1924), es conserva una carta datada el 8 de juny de 1921 i rebuda d'un ardent espanyol resident a l'Argentina. No puc deixar de compartir-la en aquest dia, dit de reflexió. He trobat que ben bé aprofita tota. Especialment, pel seu argumentari relatiu al pes electoral de l'espanyolisme a Catalunya: un segle més tard, els mateixos miratges sobre la suposada supremacia de l'espanyolisme que estem vivint en les hores prèvies i que ens repetiran fins a fer-nos mal les oïdes des del proper diumenge a les vuit del vespre. Deixeu-los dir, ja s'ho trobaran. I em penso que no caldrà esperar pas deu anys com aleshores. Aquí la teniu, reproduïda gairebé sencera: "!Vaya hombre! Usted por lo visto está formado a prueba de procesos y sopapos. Siga, siga, queridísimo señor, adelante con los faroles, que por ese camino algún día le han de levantar un monumento, aunque sea en los cuernos de la luna. En Cataluña no se lo han de levantar, porque Cataluña es española, entiende, caballero, española por tradición y por la historia y no ha de permitir sobre su suelo un monumento a un separatista ridículo y desagradecido. ¿Con que usted ha dicho en su último discursito a que me voy refiriendo que Cataluña ha probado suficientemente su capacidad y voluntad para gobernarse por sí misma libre e independiente? No, ilustre y obcecado catalanista: no ha probado eso nunca.


Usted sabe bien que los catalanistas forman una ilustre minoría dentro de la representación catalana en las Cortes españolas. Entre la Unión Monárquica, presidida por don Alfonso Sala, los republicanos lerrouxistas, algunos jaimistas y uno que otro independiente suman más de treinta diputados españolistas; y usted, que pretende arrogarse la representación íntegra de Cataluña, son unos diez y seis. Así pues, son una minoría dentro de la oposición catalana. Por eso, siempre que ustedes, so ridículos, dan el espectáculo de una manifestación bochornosa en contra de España, inmeditamente les tapa la boca una contramanifestación españolista, formada por elementos genuinamente catalanes. Vayan pues, a fuera, a formar esa república, en que usted será primer presidente (¡qué gusto!) a otra parte. Dejen el suelo catalán en poder de su legítimo dueño que es España, entiende, testarudo, obcecado, España. Así lo decide la Historia y la voluntad del pueblo catalán en mayoría por voz de sus representantes." Conclusió: oi que els d'ara no són gens originals?

Comentaris

  1. Però, havies dubtat que segeixen igual? Som terra conquerida, terra de "su legítimo dueño" que és Escanya, no els catalans.

    ResponElimina
  2. Per acabar de llegir m'he hagut de posar les ulleres de sol i uns cotons ben botits a les orelles... i encara no en feia prou!
    inmundícia pura,
    eecs!!

    ResponElimina
  3. Doncs, aquest merda seca encara era prou educat, que la carta que vaig rebre jo els finals dels 70, aquella sí que era dura. Vaig escriure una carta en català en una revista especialitzada que dirigia, n'era propietari i s'arruïnava sol, tot amb un, un amic meu. Aquest amic també la va publicar en català, entenent el meu missatge! Buf, quantes amenaces de mort i de quantes maneres diferents. I diuen de la Santa Inquisició!!

    Per cert, heu vist el merder d'ahir a 8TV? Jo diria que la incompareixença de la Xacona era pel dubte de no perdre més vots davant del creixement de l'Alfred i en Conscu.

    Salut, matiners!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…