Ves al contingut principal

Fragments escollits (XII). És l'Estat qui fa la nació.

"Podríem dir que la història els ha obligat a ser estats abans de ser països. El cas paradigmàtic seria el dels Estats Units, en què s'aprova una declaració d'independència on no es parla en cap moment de nació, tret d'una clàusula que explícitament cita la nació anglesa contra la qual lluiten. L'omissió no és de cap manera casual, perquè els nord-americans defugen el dilema de la consciència nacional. No els convé gens: la seva pugna té a veure amb la llibertat i els impostos. Igual que Jesucrist era jueu, els ianquis eren britànics. Quan es van revoltar ho eren, i després de formar un estat nou de trinca molts ho van continuar essent fins a la mort. Culturalment, podem dir que encara ho són avui. Si el 1776 els haguessin fet aquella ridícula pregunta que surt a totes les enquestes catalanes (Vostè que se sent: més espanyol, més català?), segurament els resultats haurien estat molt lamentables, perquè fins molt endavant, els colons nord-americans es van considerar súbdits de Jordi III, parlaven l'idioma anglès i professaven les religions d'Anglaterra, tenien les arrels i la família a la Gran Bretanya... I per sentiment no volien la independència, en tot cas s'hi van veure empesos.

Sabem que Nova York era una població molt unionista, que la majoria dels propietaris de Manhattan eren monàrquics conveçuts, que quan van entrar-hi els casaques roges van ser aclamats, que els presoners rebels eren xiulats, esbroncats i apedregats, i que la multitud els cridava 'A la forca! On és Washington? A la forca!' El general Washington, quan va recuperar la ciutat, va estar a punt de cremar-la per desafecta; el Congrés no li ho va permetre. La va tornar a perdre de seguida i, de fet, ja no la va recuperar militarment. Nova York va ser nord-americana gràcies a un tractat de pau. Si la independencia no era una causa de consens, a Nova York o a Boston o a Richmond, encara menys ho era la inexistent nació nord-americana. De fet, fins a la cèlebre constitució dels Estats Units, aprovada després de la guerra, ben bé deu anys després de la independència, els pares de la pàtria no van tenir clar si d'aquella criatura política n'havia de sorgir una nació o tretze de distintes, corresponents a les velles colònies. Certament, la concepció dels Estats Units va ser un part complicat, i es pot dir que la sobirania va arribar abans que la identitat."

Font: Alfred Bosch, I ara què? Barcelona: Galàxia Gutemberg, 2011, p. 47-48.

Comentaris

  1. Una reflexió molt interessant, mai hi havia pensat... I aquest text és de l'Alfred Bosch? Tenia pensat abstindre'm el 20N però potser l'acabaré votant.

    ResponElimina
  2. No malgastis el vot amb l´abstenció o el vot nul per la llei d´Hond això afavorirà

    els partits franquistes-espanyolistes (PP-PSOE).

    Votem 100% català no sucursalista

    Votem CiU o ERC .

    ResponElimina
  3. Mmmmmm! És una reflexió molt intel·ligent i molt bona. Em fa gola.

    ResponElimina
  4. Realment, és molt interessant, almenys per a mi! Una de les coses que no sabia és la d'haver-hi hagut el dubte de si calia crear tretze estats o fer-ne una sola truita amb tretze ous. Pel moment de l'època amb l'idealisme maçó, van preferir unir forces abans que no anar per separat. Així els ha anat de bé per a ells, per més que a mi no és pas un país de referència ni molt menys. De tota manera, com a cosa bona d'entre ells hi ha la d'haver-se sabut respectar les seves diverses constitucions de cada Estat. Seria com una confederació perfecte? Ara bé, són tan lliures de decisió que podria renunciar un dels estats a participar de cap guerra que organitzin els seus confederats, com a l'Iraq, l'Afganistan, i tants altres? O és que també tenen un límit? A Espanya aquest límit és a sota de la sola de la sabata...

    Respecte de l'Alfred Bosch, a mesura que està essent cada dia una mica més conegut, va pujant i pujant més el nivell de vot! Finalment, tindrem Caps dins d'Esquerra amb modèstia i qualificats!! Potser, algun dia es podria recuperar en Benach. Llàstima que els anteriors no el van saber promoure degudament.

    ResponElimina
  5. D'acord en no votar partits sucursalistes.
    Però...tampoc votar a CIU...en Duran defensa un govern de concentració nacional espanyol!!!Això no és sucursalista?
    Jo crec que només hi ha una formació no sucursalista i és la del Sr Bosch.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…