Ves al contingut principal

Històries d’hotel que estimulen la imaginació

Benifallet (Baix Ebre)
Ara mateix, tal i com està el pati, en plena autonomisèria, és una gran sort poder passar uns dies de vacances (llàstima que comencen a quedar una mica lluny en el record), a pensió completa, en un hotel. El que més ens agrada des de fa anys. A una hora de casa. Sense sortir del país. Però en un altre món. És, d’entrada, més enllà d’altres consideracions menys frugals, la veritable manera de descansar, sense anar de compres, fer dinars, ni dedicar temps a la neteja. Aquells dies, compartir espai i àpats amb els altres estadants facilita un exercici divertit. Encara més si, després d’anys de repetir i de coincidir-hi amb alguns en les mateixes dates, existeix una certa familiaritat. No em refereixo a les converses de mínima sociabilitat, tipus intercanvi de tòpics d'ascensor, sinó a la diversió que, practicat en solitari o en família, es deriva de l’observació de la gama amplíssima de variabilitat dels diferents tipus humans.

L’elegant dama eslava solitària d’un any o les joves i hieràtiques russes acompanyades de la mare, d’un altre, sense parella ni pares, permeten fabricar una fàcil explicació imaginativa: sense dubte, alguna activitat poc recomanable els manté absents. Per això, només a la nit, apareix aparcat al pati un luxós quatre per quatre de matrícula ucraïnesa. La família flamenca (de Flandes), sempre amunt i avall; tres generacions, amb tota mena de relacions de parella, que només es troben cada dia per sopar. Els espanyols que resolen la crisi mundial a l’ombra d’un pi i, sorprenentment, atesos els resultats, mentre llegeixen “El País”. El nen basc que intercanvia amb l’helicòpter dels nostres (comprat al comerç xinès) la seva joguina preferida: una serra mecànica (perquè fixeu-vos que les noves generacions ja aprenen a tallar troncs). Cada dia, a l’esmorzar, nous personatges o feliços retrobaments (l'alegria que provoquen els quals els mateixos interessats desconeixen absolutament). Digueu-me tafaner, però aquesta observació, acompanyada de les dosis justes de fabulació, és una activitat que espero tot l’any. I si un dia escric una novel·la, ho tinc decidit, crec que serà una novel·la d’hotel.

Comentaris

  1. Si pogués dir que et conec, que no és així, perquè només amb les incursions d'aquest bloc és impossible considerar que arribi a reconèixer cap persona, diria jo que t'assembles a un amic meu, MPL, que em deia que gaudia de la seva feina d'historiador com si fos un xafarder de la història. Diguem que exerceix un ofici amb "morbo" inclòs a plena satisfacció.
    En canvi, hi ha molta gent que no sap o no pot gaudir de la seva feina. Alguns, fins i tot, no saben trobar quina és la seva vocació. Deu ser molt estresant no saber què pintes al món laboral!

    Llavores, segur que si li pregunto al meu amic MPL quina és la seva vocació, em respondrà tot somrient: XAFARDEJAR... dins de la història! I, és que si tots sabéssim gaudir amb senzillesa, sense pretensions, no tindríem tants malalts ni guerres, ni tampoc crisis econòmiques ni tampoc hi hauria especuladors dels bens aliens.

    SALUT!

    ResponElimina
  2. Els hotels són un microcosmos d'humanitat concentrada i font d'inspiració constant, només cal observar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…