Ves al contingut principal

Per a alguna cosa varem guanyar les eleccions (CoNCa)

Monestir de Benifassà









Primera esquerda seriosa al Departament de Cultura de la Gestoria, com a conseqüència de l'aplicació de la famosa Llei Òmnibus, la concreció orgànica de l'estalvi en l'administració. Perdoneu la inocència. Pensava que allò de que CiU aprofitava la crisi per arranar pel boc gros certes coses sense plantejar-ho obertament era simple propaganda d'una esquerra a hores d'ara malferida organitzativament i desorientada ideològicament. El cas CoNCa (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), però, m'ha fet dubtar seriosament. Potser sí que aprofiten l'avinentesa per fer-hi cau i net. Allò del Pisuerga i de Valladolid. La contradicció entre el reflexionat comunicat del conseller Mascarell i les seves declaracions paral·leles carregant contra els dimissionaris m'ha semblat prou evident. És aquesta explicació confusa allò que fa ferum. Que els opinadors orgànics al servei del Gran Timoner surtin en tromba a defensar les reformes com una manera d'estalviar recursos. Per què tres finestretes diferents per a les subvencions en l'àmbit cultural, diuen? I per què, penso, no és el CoNCa l'única repartidora?

El conseller Mascarell defensa, així ho diu clarament, en darrer terme, que ell és el veritable responsable d'orientar les polítiques culturals del país. De triar què prima i com ho fomenta. Perquè així ho han volgut els ciutadans fent confiança a Convergència i Unió. Què és això de què els diners els tingui un organisme independent (els membres dels qual nomena el Parlament) i aliè al govern de la Gestoria de torn (encara que ara siguem al principi del torn). Que per alguna cosa varem guanyar les eleccions i vaig estripar el carnet d'abans. I a mi em sembla defensable, tot i que molt discutible, que aquesta sigui la via més adequada per al foment de l'activitat dels creadors. El que no s'entèn exactament és perquè es barreja la crisi al mig del debat i perquè no s'explica clarament que el CoNCa és un organisme en el qual el govern de la Gestoria no ha cregut mai, en comptes de publicar comunicats en els quals es defensa, tot fent una pirueta incomprensible, que les seves competències han estat tant i tant reforçades. En aquestes condicions, francament, hauria estat millor suprimir-lo directament i tornar al d'abans (que és el que és vol).

Comentaris

  1. Això també, seguint amb les recordances d'ahir, em recorda allò d'en Joan Rigol. Amb uns o altres, Cultura sempre resulta conflictiva a les dretes, jo diria que d'arreu del món.
    Al meu entendre la cultura, i per essència l'art, sempre ha d'experimentar, cercar. A vegades l'encerten, sovint l'erren. Aquest és un criteri summament d'esquerres. Si no hi ha renovació tot es podreix. És l'etern conflicte del renovar-se o morir....
    La llàstima és que la bona feina d'en Tresserras no l'hagin respectat.
    La llàstima també és la gran ductilitat adaptativa d'en Mascarell...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…