Ves al contingut principal

Quan la Brigada li diu esquizofrènic al país

Pany de muralla (Montblanc)











És molt vell. Però també del tot pertinent recordar aquell acudit del conductor que es queixava, tot anant per l'autopista, que tothom semblava haver embogit circulant en contradirecció i que només ell, de tots els conductors que havia vist durant el matí, conservava la calma i el sentit correcte. I és que els millors usuaris de camises de força del país, no paren aquests dies de dir-li esquizofrènic al personal. Ja sabem que la Família és d'en Duran. Però molt d'en Duran. Sinó des del 1979, ben segur des del 1982. Que ho donarien tot per en Duran. El seu seny. El seu ordre. El gran instrument per perpetuar-se amb l'ara trontollant negoci de la dependència. Resulta que aquests dies, als qui més han treballat des de la mort del dictador perquè ens empassem el gripau de la dependència via encaix harmònic amb Espanya, els sap greu que la gent a Catalunya voti el Partit Popular. I diuen als seus conciutadans catalans esquizofrènics, perquè les enquestes sobre la independència que ells ja no publiquen van disparades i alhora la dreta espanyola obtindrà a Catalunya els millors resultats de la seva història (recent).

Com passa això? Ben segur, per molt diversos factors. Però un de fonamental, de substrat, de fonamentació ideològica persistent, és la constant pedagogia autonomista de la Família. Ens volen dins Espanya. I si ets a Espanya, cada quatre anys se celebren eleccions generals. I si ets a Espanya o governa el PSOE o mana el PP. Sí, ja sé que hi ha també l'opció testimonial de votar llistes no sucursalistes per tocar una mica allò que no sóna. Però, ja ho sabem després de trenta anys, fan el trist paper que fan. Al final, en el salvatge bipartidisme imperant al Congreso de los Diputados, o manen els vermells o manen els blaus. I davant d'aquest panorama, hi ha centenars de milers de catalans que voten qui prefereixen que governi de veritat dels dos. És a dir, es limiten, majoritàriament, sense passió (els que no es queden a casa) a respondre directament la pregunta que se'ls formula cada quatre anys. Aquí l'ùnica esquizofrènia existent és la d'obligar-los a votar, alternativament, ara a unes eleccions al Parlament de fireta del seu país, ara a la cambra de representació (abans de la crisi) sobirana de l'estat que els ocupa. Ara, fent-los concebre esperances de llibertat amb programes nacionals, ara assistint al debat on Catalunya no existeix entre el PSOE i el PP. Aquesta és la veritable esquizofrènia. La que els que tant la critiquen no volen trencar d'una vegada amb l'únic tractament de shock que tots sabem que és inevitable.

Comentaris

  1. Parlant d'esquizofrènia, ahir obro la bustia i em trobo amb un parell de sobres de propaganda de CIU. La primera frase deia quelcom així com..." PER TENIR VEU I FORÇA A MADRID.../... VOTA DURAN I LLEIDA i bla, bla, bla". Això es pura esquizofrènia si partim de la realitat mes punyent que es que CIU no te ni veu ni força a Catalunya perquè li manca quelcom fonamental per exercir-les: la sobirania. Què ens estan dient aquests falsaris? Que volen anar a fer a Madrid el que no poden fer a Catalunya?.
    La màfia s'ha instal·lat a la política des de fa dos mil anys, però amb els anys ha perdut la inspiració i la roba i avui els veiem amb totes les vergonyes al descobert.

    ResponElimina
  2. Comparteixo l'últim article d'en Víctor Alexandre que trobo molt encertat.
    I una reflexió. Us heu fixat en la prosòdia emprada pels candidats del PSC i d'ERC? és un llenguatge per idiotes (o menors de 5 anys) ¿pot ser que comparteixin assessor?
    De continguts ja anem parlant entre tots per aqui...també son presentats per a retardats mentals més que per a esquizofrènics!


    http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/lindependentisme_te_feina_a_catalunya_no_a_espanya.html

    ResponElimina
  3. Hi ha ciutadans de Catalunya que ni es plantegen votar un altra cosa. El cap de setmana passat una d'aquestes ciutadanes em va preguntar per què hi ha PSC i PSOE. Nosaltres també ens ho preguntem però des d'un punt de vista diferent. Hi ha molta gent que viu aquí i que no té ni idea de Catalunya com a nació.

    ResponElimina
  4. Ahir em varen enviar a plaça a comprar peres i pomes... si com que ja estic retirat a vegades tinc d'ajudar a la mestressa.
    Entre que si les pomes eren golden o fujitsu i les peres conference o nokia, la pagesa anava dient que com que a casa seva sempre havien estat independentistes votaria al Mas...
    .- Senyora que el Mas no es presenta...
    .- Ahh no?, be, vull dir als de Conference...
    .- Que no, deu voler dir els de Convergencia... CiU... el Duran...
    .- El Duran de Lleida?, ai no, que es veu mot tibat...
    .- Dons voti ERC que son independentistes...
    .- El Carrot de Can Rovira?, no, es un descarat... no el va veure amb la corona?... Mare de Deu...
    .- Que no, que ara hi ha l'Alfred Bosch...
    .- Qui es aquest?, ja ens l'han canviat un altre cop?, no anem pas be, dons miri... jo votaré als de sempre...
    .- A qui diu que votarà?.
    .- Als de sempre, el meu home em dona el sobre "dels nostres" i ja esta.
    .- ......
    .- Sap que posi'm un quilo de kiwis, que fan anar mes claret i el dilluns vull kacar-me amb el Rajony...
    .- ... i una mica de julivert... i no l'hi cobro, jove.

    ResponElimina
  5. Núria: ERC no presenta un discurs ni empra una prosòdia per a retardats mentals. En tot cas, és la claredat expositiva d'en Bosch que simplifica un discurs que, en anteriors episodis, era camuflat per discursets socials de manual.
    ...
    Vot espanyol al Principat: veureu com la suma de les dues candidatures espanyoles amb possibilitats (PP i PSOE) obté uns resultats en vots i escons igual o inferior a la d'anteriors comicis.
    Convinc amb en Granollacs que es presenta als electors una opció dual i que molts d'ells optaran pel que creguin menys dolent. Cal afegir, evidentment, dos fets essencials:
    1-la gran quantitat de població amb sentiment de pertineça a Espanya, en molt bona part filla d ela immigració espanyola del segle XX, que no és incompatible amb un sentiment de pertinença a Catalunya.
    2-la feble consciència nacional de molts catalans que se'n senten abans de res i que faran voot útil vers PP, PSOE i CiU. La demoscòpia que darrerament remarca el creixement de l'independentisme no té en compte que per a molts no és més que un lleu sentiment que no desemboca, després, en compromís de cap mena. Ens cal molta més participació cívicopolitca, més enquadrament, més militància, més partit en el sentit clàssic del terme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…