Ves al contingut principal

Quan la Brigada li diu esquizofrènic al país

Pany de muralla (Montblanc)











És molt vell. Però també del tot pertinent recordar aquell acudit del conductor que es queixava, tot anant per l'autopista, que tothom semblava haver embogit circulant en contradirecció i que només ell, de tots els conductors que havia vist durant el matí, conservava la calma i el sentit correcte. I és que els millors usuaris de camises de força del país, no paren aquests dies de dir-li esquizofrènic al personal. Ja sabem que la Família és d'en Duran. Però molt d'en Duran. Sinó des del 1979, ben segur des del 1982. Que ho donarien tot per en Duran. El seu seny. El seu ordre. El gran instrument per perpetuar-se amb l'ara trontollant negoci de la dependència. Resulta que aquests dies, als qui més han treballat des de la mort del dictador perquè ens empassem el gripau de la dependència via encaix harmònic amb Espanya, els sap greu que la gent a Catalunya voti el Partit Popular. I diuen als seus conciutadans catalans esquizofrènics, perquè les enquestes sobre la independència que ells ja no publiquen van disparades i alhora la dreta espanyola obtindrà a Catalunya els millors resultats de la seva història (recent).

Com passa això? Ben segur, per molt diversos factors. Però un de fonamental, de substrat, de fonamentació ideològica persistent, és la constant pedagogia autonomista de la Família. Ens volen dins Espanya. I si ets a Espanya, cada quatre anys se celebren eleccions generals. I si ets a Espanya o governa el PSOE o mana el PP. Sí, ja sé que hi ha també l'opció testimonial de votar llistes no sucursalistes per tocar una mica allò que no sóna. Però, ja ho sabem després de trenta anys, fan el trist paper que fan. Al final, en el salvatge bipartidisme imperant al Congreso de los Diputados, o manen els vermells o manen els blaus. I davant d'aquest panorama, hi ha centenars de milers de catalans que voten qui prefereixen que governi de veritat dels dos. És a dir, es limiten, majoritàriament, sense passió (els que no es queden a casa) a respondre directament la pregunta que se'ls formula cada quatre anys. Aquí l'ùnica esquizofrènia existent és la d'obligar-los a votar, alternativament, ara a unes eleccions al Parlament de fireta del seu país, ara a la cambra de representació (abans de la crisi) sobirana de l'estat que els ocupa. Ara, fent-los concebre esperances de llibertat amb programes nacionals, ara assistint al debat on Catalunya no existeix entre el PSOE i el PP. Aquesta és la veritable esquizofrènia. La que els que tant la critiquen no volen trencar d'una vegada amb l'únic tractament de shock que tots sabem que és inevitable.

Comentaris

  1. Parlant d'esquizofrènia, ahir obro la bustia i em trobo amb un parell de sobres de propaganda de CIU. La primera frase deia quelcom així com..." PER TENIR VEU I FORÇA A MADRID.../... VOTA DURAN I LLEIDA i bla, bla, bla". Això es pura esquizofrènia si partim de la realitat mes punyent que es que CIU no te ni veu ni força a Catalunya perquè li manca quelcom fonamental per exercir-les: la sobirania. Què ens estan dient aquests falsaris? Que volen anar a fer a Madrid el que no poden fer a Catalunya?.
    La màfia s'ha instal·lat a la política des de fa dos mil anys, però amb els anys ha perdut la inspiració i la roba i avui els veiem amb totes les vergonyes al descobert.

    ResponElimina
  2. Comparteixo l'últim article d'en Víctor Alexandre que trobo molt encertat.
    I una reflexió. Us heu fixat en la prosòdia emprada pels candidats del PSC i d'ERC? és un llenguatge per idiotes (o menors de 5 anys) ¿pot ser que comparteixin assessor?
    De continguts ja anem parlant entre tots per aqui...també son presentats per a retardats mentals més que per a esquizofrènics!


    http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/lindependentisme_te_feina_a_catalunya_no_a_espanya.html

    ResponElimina
  3. Hi ha ciutadans de Catalunya que ni es plantegen votar un altra cosa. El cap de setmana passat una d'aquestes ciutadanes em va preguntar per què hi ha PSC i PSOE. Nosaltres també ens ho preguntem però des d'un punt de vista diferent. Hi ha molta gent que viu aquí i que no té ni idea de Catalunya com a nació.

    ResponElimina
  4. Ahir em varen enviar a plaça a comprar peres i pomes... si com que ja estic retirat a vegades tinc d'ajudar a la mestressa.
    Entre que si les pomes eren golden o fujitsu i les peres conference o nokia, la pagesa anava dient que com que a casa seva sempre havien estat independentistes votaria al Mas...
    .- Senyora que el Mas no es presenta...
    .- Ahh no?, be, vull dir als de Conference...
    .- Que no, deu voler dir els de Convergencia... CiU... el Duran...
    .- El Duran de Lleida?, ai no, que es veu mot tibat...
    .- Dons voti ERC que son independentistes...
    .- El Carrot de Can Rovira?, no, es un descarat... no el va veure amb la corona?... Mare de Deu...
    .- Que no, que ara hi ha l'Alfred Bosch...
    .- Qui es aquest?, ja ens l'han canviat un altre cop?, no anem pas be, dons miri... jo votaré als de sempre...
    .- A qui diu que votarà?.
    .- Als de sempre, el meu home em dona el sobre "dels nostres" i ja esta.
    .- ......
    .- Sap que posi'm un quilo de kiwis, que fan anar mes claret i el dilluns vull kacar-me amb el Rajony...
    .- ... i una mica de julivert... i no l'hi cobro, jove.

    ResponElimina
  5. Núria: ERC no presenta un discurs ni empra una prosòdia per a retardats mentals. En tot cas, és la claredat expositiva d'en Bosch que simplifica un discurs que, en anteriors episodis, era camuflat per discursets socials de manual.
    ...
    Vot espanyol al Principat: veureu com la suma de les dues candidatures espanyoles amb possibilitats (PP i PSOE) obté uns resultats en vots i escons igual o inferior a la d'anteriors comicis.
    Convinc amb en Granollacs que es presenta als electors una opció dual i que molts d'ells optaran pel que creguin menys dolent. Cal afegir, evidentment, dos fets essencials:
    1-la gran quantitat de població amb sentiment de pertineça a Espanya, en molt bona part filla d ela immigració espanyola del segle XX, que no és incompatible amb un sentiment de pertinença a Catalunya.
    2-la feble consciència nacional de molts catalans que se'n senten abans de res i que faran voot útil vers PP, PSOE i CiU. La demoscòpia que darrerament remarca el creixement de l'independentisme no té en compte que per a molts no és més que un lleu sentiment que no desemboca, després, en compromís de cap mena. Ens cal molta més participació cívicopolitca, més enquadrament, més militància, més partit en el sentit clàssic del terme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…